►De l’1 al 3 de setembre de 2017.
♦Ariadna Pastor: dramatúrgia i actriu
♦Laia Capdevila: viola
♦Òscar Vilaprinyó: música original
♦Montse Bonet: direcció

►Sinopsi:
►Una odissea eroticomusical. A través de les Mil i una nits i el Decameró  de  Boccaccio  ens  endinsarem  en  un  viatge  on  la  música  i  el  relat s’entrellacen, es parlen i es fusionen.

►Volem explicar-vos contes eròtics, divertits, emocionants   i   màgics,   contes   plens   de   passió   i   enganys,   de   violència   i elegància, d’enginy i humor, per fer-vos  riure  i  pensar.  Per  fer-vos  sentir  vius, perquè feu volar la imaginació, perquè navegueu, lluiteu, balleu i us exciteu amb nosaltres. També volem parlar-vos de les dones, fer-les protagonistes i apel·lar el seu enginy, la seva determinació, la seva força i, sobretot, el seu plaer. Dos  reis  cornuts,  una  noia  condemnada,  tres  esclaves  juganeres,  un  monjo perspicaç  i  un  abat  que  encara  ho  és  més,  un  barril  molt  útil,  una  princesa aventurera… són alguns dels personatges que coneixereu, i que s’enamoraran, es barallaran, s’arriscaran i moriran al so de la viola
►Sobre l’espectacle:

►El   projecte  no   és   un   concert.  Tampoc   és   un  monòleg,   ni un conta contes, ni una lectura dramatitzada. El que pretenem és explicar una història. Bé,  o  potser dues,  o  tres.  Entretenir una estona fins a l’hora d’anar a dormir. Apropar-vos les paraules dels pobles antics… I deixar la resta  en  mans  de  la imaginació. Embarcar en un viatge on la música i la paraula van de la mà, on orient i occident es troben en una explosió de colors i olors, i on l’humor i la sensualitat prenen les regnes.

►La Música:

►La  música  d’aquest  espectacle  ha estat  escrita  originalment  pel compositor  Òscar Vilaprinyó. Així, totes   les   peces   per   a   viola   que   acompanyen   els   relats   són compostes  íntegrament per a l’espectacle. La música esdevé un personatge més que juga i interactua al llarg de la història, de manera que reforça el contingut dramàtic de l’espectacle i alhora pren la paraula i s’imposa amb força  o  delicadesa  segons convingui. Els  petits  fragments  musicals  són  per  viola  sola  i  tenen  una  sonoritat molt particular, ja que el registre d’aquest instrument és molt semblant al de la veu humana i per tant junts creen un ambient sonor molt equilibrat. La música complementa i reforça el text i així les dues disciplines s’intercalen de manera harmoniosa tal com s’ha fet al llarg de tota la història de la humanitat. La música és capaç de descriure des de la fúria a la més pura innocència i aconsegueix que en molts moment no calguin les paraules.