►Del 30 de novembre al 4 de desembre de 2022.

►Una idea original de Salvador S. Sánchez interpretada per Salvador S. Sánchez, Cinta Moreno i Joel Moreno Codinachs amb el suport a la dirección de Rocío Manzano i les fotografíes de Núria Gámiz.

►Per què associem Rocío Jurado amb l’Espanya cañí i Alaska amb la contracultura dels vuitanta quan “la más grande” va cantar a l’empoderament i a la masturbació femenina, mentre que Olvido Gara fa anys que col·labora amb la ràdio de la Conferència Episcopal? Té a veure amb l’apropiació que va fer el franquisme de la cançó espanyola? Té a veure amb el model de dona que projecta cada artista i el públic al qual es dirigeix? Té a veure amb qüestions musicals, estètiques o de classe? Cançons que acaben en fade out intenta respondre aquestes preguntes des de l’escena, convertint una recerca musicològica en una conferència performativa amb mirada feminista, ànima folklòrica i música en directe.

►Si ens preguntem per la banda sonora de la Transició espanyola, és probable que moltes de nosaltres pensem en la música de “la movida madrileña”: des del punk-rock d’Alaska y Dinarama i Kaka de Luxe al tecno-pop de Mecano i Tino Casal, entre altres referents. Les cançons d’aquests grups estan associades a missatges més o menys explícits de transgressió, progressisme i llibertat. Pertanyen a un imaginari que s’allunya radicalment de la caspa, el puritanisme i els valors tradicionals vinculats a la música espanyola durant el franquisme.

►Però què passa amb la música d’altres artistes que també acaparaven les llistes d’èxits d’aquests anys, com Rocío Jurado, María Jiménez o Mari Trini? Aquestes figures de la cançó popular no proposen grans ruptures estètiques i musicals, sinó que, hereves de la copla, la balada romàntica i la cançó d’autor, van llaurar la seva trajectòria en camins que ja s’havien obert i conreat en dictadura. No obstant això, en l’àmbit temàtic i discursiu, moltes de les seves cançons vehiculen missatges protofeministes que no només van deixar una profunda empremta en el gran públic de l’època, sinó que, ara per ara, continuen sent reivindicades pel feminisme interseccional i la lluita LGTBIQ+.

►És una producció de La Copla de Wisconsin i Teatre Eòlia

►Projecte guanyador de la Beca Odisseu Eòlia i+D 2022.