►El viatge d’hivern, una coproducció del Festival Montpellier Danse i Les Théâtres – Grand Théâtre de Provence, es podrà veure del 5 al 10 de novembre al Gran Teatre del Liceu en cinc funcions
►Angelin Preljocaj, director artístic del Ballet Preljocaj, atorga una importància cabdal a la música en les seves creacions. Davant la proposta de La Scala de Milà de fer una nova obra per a la seva companyia de dansa, va triar el Winterreise de Franz Schubert, vint-i-quatre cançons basades en els poemes de Wilhem Müller. Es tracta de la darrera partitura del compositor alemany, que va morir poc després, el 1828, amb tan sols 31 anys. Preljocaj ja va explorar el tema de la mort a Still life (2017), una peça sobre el pas del temps i la vacuïtat de les passions inspirada en la pintura barroca del segle XVII. En el cas del gran cicle de Schubert, el gest i el vocabulari de Preljocaj amplifiquen l’emoció per oferir una versió impactant a nivell estètic. L’obra es va estrenar a La Scala el 24 de gener del 2019, mentre que l’estrena amb el Ballet Preljocaj va ser l’1 de juliol del mateix any en el marc de festival Montpellier Danse 2019.
(Jean-Claude Carbonne)
►El viatge d’hivern de Preljocaj proposa un viatge simbòlic pels sentiments de desamor que va més enllà d’una simple il·lustració dels poemes romàntics de Müller. El coreògraf francès projecta una mirada més ample que relativitza el dolor per l’amor no correspost i mostra la mort, desenllaç fatal que plana en tota la composició, com una transformació més en el marc d’un tot natural transcendent. Dotze intèrprets donen vida a aquest recorregut que es desplega en una mena de jardí d’hivern tot alternant diverses composicions, solos, duos, trios i ensembles. Com en altres dels seus treballs, Preljocaj neutralitza el dramatisme i ofereix com a contrapunt tocs d’humor i sensualitat que converteixen la seva proposta en radicalment contemporània.
►L’escenografia i la il·luminació —Constance Guisset i Éric Soyer— juguen un paper fonamental a l’hora de crear una atmosfera fosca a l’inici, però acolorida en un segon moment. El vestuari l’ha dissenyat el mateix Preljocaj, que juga amb faldilles per als homes, per multiplicar les vibracions dels girs, mentre que els mallots de les ballarines deixen cames i braços al descobert per anar a l’essència del moviment.
(Jean-Claude Carbonne)
►El Ballet Preljocaj va visitar el Gran Teatre del Liceu la temporada 2016/17. Aleshores va portar dues peces emblemàtiques del seu repertori: La Stravaganza (1997) i Spectral Evidence (2013).
►El Ballet Preljocaj
►La companyia francesa té la seva seu al Pavillon Noir (Bandera Negra) d’Ais de Provença, el primer centre construït a França per a la creació, la difusió, la formació i la sensibilització de la dansa. Es va inaugurar el 19 d’octubre del 2006. Compta amb quatre estudis i un teatre de 386 places. La companyia compta amb vint-i-quatre ballarins i ballarines permanents procedents d’arreu del món.
►Angelin Preljocaj, nascut a França el 1957 de pares albanesos, va fundar la seva pròpia companyia el 1984, però no es va traslladar a la Provença fins al 1996. Format com a ballarí de dansa clàssica, de seguida va virar cap al contemporani amb Karin Waehner, a la Schola Cantorum de París. Va seguir els cursos de Merce Cunningham a Nova York i posteriorment de Viola Farber i Quentin Rouillier. El 1982, va entrar en la companyia de Dominique Bagouet, instal·lat a Montpeller. Com a coreògraf, va començar la seva prolífica trajectòria el 1984 amb Aventures coloniales amb Michel Kelemenis i des d’aleshores ha creat més de cinquanta obres coreogràfiques. D’una banda ha versionat una gran quantitat de ballets clàssics i moderns, entre els quals Romeu i Julieta, L’ocell de foc, L’espectre de la rosa, La bella dorment o Le sacrée du Printemps. De l’altra, ha generat una extensa obra pròpia amb peces sovint vinculades a escriptors, com ara Le funambule, amb un text de Jean Genet, o Siddharta, de Herman Hesse. L’actualitat social ha estat una altra de les seves fonts d’inspiració. Per exemple, una de les seves darreres obres és Soul Kitchen que va elaborar amb detinguts del centre penitenciari de Baumettes a Marsella. La seva darrera creació és una versió d’El llac dels cignes, estrenada el 7 d’octubre de 2020 a La Comédie de Clermont-Ferran.
(Jean-Claude Carbonne)
►Sovint treballa amb diversos artistes d’altres disciplines, com Enki Bilal, Goran Vejvoda, Air, Jean-Paul Gaultier, Laurent Mauvignier, Natacha Atlas o Azzedine Alaïa. Les seves produccions formen part del repertori e motles companyies, com ara el New York City Ballet, l’Staatsballett Berlin i Ballet de l’Opéra National de París, entre d’altres. També ha col·laborat en diverses pel·lícules com a coreògraf, com per exemple el llargmetratge Polina, danser sa vie (2016) adaptació del còmic de Bastien Vivès.
►Ha rebut diversos premis i dinstincions, entre els quals destaquen els Benois de la Danse (1995) Bessie Award (1997) o Les Victoires de la Musique (1997). El 2019 el van nomenar a l’Acadèmia de Belles Arts en la nova secció coreogràfica.
►Abonament Dansa
►L’espectacle Winterreise del ballet Preljocaj és la primera de les funcions incloses al nou abonament de dansa que el Liceu ha posat en marxa aquesta temporada 21/22.
►Les principals característiques de l’abonament Liceu Dansa són:
– Descompte d’un 30% dels quatre espectacles de la Sala Gran del Teatre: Winterreise, El Trencanous, Giselle i De Scheherazade a Yo, Carmen.
– Adquisició de la mateixa butaca durant tota la temporada.
– Renovació automàtica any rere any.
– Avantatges de ser abonat al Liceu.