►Una comèdia escrita i interpretada per Laura Aubert i Bernat Cot, que ens trasllada a l’època daurada del Paral·lel per fer un homenatge als actors i les actrius que han format part de la nostra història i que han estat oblidats.

►Els secundaris porta a escena, a través de situacions hilarants i humorístiques, la història d’una actriu i un actor secundaris que comparteixen, entre cametes d’un teatre, el neguit d’abans d’estrenar. Les vivències dels dos personatges per intentar que l’estrena sigui un èxit i que els dos grans protagonistes, Tina de Jarque i Alady, brillin i surtin reeixits, posarà al descobert la duresa de l’ofici i les males condicions laborals i de vida dels dos actors secundaris.

►En aquesta peça, Aubert i Cot donen vida a tot un univers de personatges del Paral·lel de principis del segle XX, que per perseguir els seus somnis professionals havien de malviure i alternar feines en un context on les diferències de classe eren altament notòries. Bernat Cot, matisa que hi ha situacions que se segueixen donant actualment, motiu pel qual “amb Els secundaris, al cap i a la fi, hem volgut parlar de tota aquella gent de teatre que no està a primera línia, i reivindicar-ne la seva importància”.

►Amb un to còmic, tendre i crític, l’espectacle viatja a l’època daurada i d’esplendor del Paral·lel. I concretament s’inspira en els espectacles populars i lliberals del moment. “Vam voler situar l’obra al Paral·lel dels anys 20, on es feien vodevils i teatre de revista, que eren gèneres considerats menors, per parlar, no només, de secundaris com a actors, sinó també d’aquests gèneres que eren menystinguts o no tan ben valorats”, explica Laura Aubert. Amb l’objectiu d’ampliar aquest viatge a l’època en la qual s’inspira la peça, aquesta temporada, s’organitzarà una conversa postfunció amb el director i compositor, Xavier Albertí, el 16 d’octubre. 

►Aubert i Cot, sota la direcció d’Adrià Aubert, han creat un divertimento, que barreja peces teatrals còmiques i de vodevil de l’època, i que inclou “referents d’humor com els Germans Marx, Monty Python, i ingredients habituals de Pirates: música, canvis de vestuari i de personatges (que n’hi ha fins a 15), moviment i coreografies”, comparteix Bernat. “No ha estat un espectacle senzill de dur a terme, ja que en realitat, al costat del camerino que nosaltres veiem hi passa una obra sencera que l’espectador sent, que hem hagut de gravar i muntar nosaltres mateixos”. Afegeix Adrià Aubert.

►L’escenografia, que és molt realista i mostra el que habitualment queda amagat darrere l’escenari, és obra d’Enric Romaní. I el figurinisme i la caracterització la firma Maria Albadalejo.