►A partir del 18 d’octubre a l’Aquitània de Barcelona.

►El poliamor és així (de complicat) és una comèdia musical de la companyia Generació de Merda escrita per Xavi Morató i composta per Gerard Sesé que fusiona la sàtira i l’humor costumista i que no només gira entorn del poliamor, sinó que durant l’espectacle es parlen/canten diversitat de temes: la insatisfacció personal, el que ens passa pel cap quan hem de deixar una relació, la por a estar sols, la mercantilització dels cossos i la hipocresia de les xarxes socials, la por i els dubtes que genera fer un trio i el fals suport als moviments feministes. Entre altres temàtiques.

►Amb llibret i lletres de Xavi Morató, música de Gerard Sesé, Coreografies d’Anna Rosell i els intèrprets: Gerard Sesé, Marc Pociello, Mònica Macfer, Anna Herebia, Joan Sáez i Berta Peñalver.

Foto: Gullem Medina.

►EL BOOM DEL POLIAMOR…

►El poliamor és una filosofia de vida en la qual es decideix estimar diverses persones a la vegada de manera lliure, consensuada i ètica. El poliamor ha generat tota mena de debats, i és innegable que ha propiciat la creació de pel·lícules interessants com Kiki, el amor se hace (2016), dirigida per Paco León, o Poliamor para principantes (2021) de Fernando Colomo, i de sèries revolucionàries a Netflix com Tú, yo y ella o Wanderlust. A més, també ha provocat que divulgadores sexuals i periodistes hagin escrit sobre el tema, com en el cas del llibre de Sandra Bravo titulat Todo eso que no sé cómo explicarle a mi madre (2021). Tot això, per posar-ne només uns quants exemples.

►Actualment, a Catalunya es realitzen tallers, xerrades i esdeveniments amb aquesta temàtica i també existeixen col·lectius activistes que donen encara més èmfasi al poliamor. El boom d’aquest concepte també va dur TV3 a crear PoliAmor: la primera sèrie en català i en directe a través de l’Instagram Live (estrenada el 2018) i inclús fa un any Sense Ficció va emetre el documental Poliamor: més enllà de la monogàmia.

►És curiós que des del naixement d’aquest tipus de relació amorosa als anys seixanta a Califòrnia han hagut de passar més de seixanta anys perquè a Barcelona dos autòctons amb àmplia experiència en les comèdies musicals com són Xavi Morató (dramaturg) i Gerard Sesé (compositor) s’hagin atrevit a fer una comèdia musical amb aquestes característiques.

►L’obra, però, no és una crítica al poliamor ni a la monogàmia, ni a qualsevol altre pacte consensuat per viure les relacions amb normalitat. I és que a l’espectacle, mitjançant l’humor costumista, la sàtira i fins i tot l’humor absurd, es mostra, més enllà de les relacions poliamoroses, tot el ventall de la manera actual de relacionar-nos: parelles obertes, cites a mansalva, la rellevància d’una aplicació com Tinder…

Foto: Guillem Medina.

►LA SINOPSI!

►La Mireia i el Roger viuen junts des de fa anys. No estan malament, però tampoc no estan bé, i el dia de Cap d’Any ella s’adona que no pot més i decideix canviar les coses. Per tal d’intentar arreglar la seva relació, hi incorpora una tercera persona (l’Eliseu), que d’un dia per l’altre començarà a viure amb ells. A partir d’aquí, presenciarem dotze mesos en la vida de la parella, formada ara per tres membres. Travessarem Sant Valentí, el Dia de les Dones, Sant Jordi, Sant Joan, la Diada, la Castanyada (o Halloween, com a Plats Bruts) i Nadal, entre altres dates assenyalades, amb picades d’ullet a Catalunya, i veurem de quina manera evoluciona el seu amor, en una història que funcionarà com a paròdia de tantes i tantes coses que tots, poc o molt, hem viscut.

►EL FORMAT

►Es tracta d’un espectacle de petit format, amb quatre intèrprets, dues actrius i dos actors (malgrat que hi ha sis intèrprets en total, que aniran rotant), que no només actuen sinó que toquen la música ells mateixos. A més, el musical compta amb la participació de Marc Giró. El popular presentador de RAC1 fa una col·laboració a l’espectacle, en el paper d’un locutor radiofònic políticament incorrecte.

►L’obra està formada per dotze cançons i l’estil d’aquestes és molt semblant a la dels musicals de Broadway, amb tocs de pop, alguns ritmes llatins, melodies comercials, moltes veus i riquesa harmònica. Tot acompanyat de coreografies al servei de la lletra i de la comicitat i l’humor. I també és la primera vegada que Gerard Sesé (director musical i compositor de l’espectacle) ha creat un reggaeton amb una de les cançons!

►Val a dir que com a novetat el CD del musical, que abans només venien al teatre, es podrà escoltar a Spotify i a altres plataformes d’streaming.

►Les dotze coreografies, dissenyades per Anna Rosell, exploten tota la comicitat de les situacions i les porten a un altre nivell. L’escenografia, a càrrec d’Albert Gràcia, serà minimalista però alhora espectacular, i contindrà algunes sorpreses. I la il·luminació de Daniel Gener, un altre habitual de la companyia, navegarà entre el costumisme més reconeixible i l’espectacularitat dels grans números musicals.