►La Barni Teatre ha desvelat el repartiment del seu nou espectacle: “La Filla del mar”.

►Xavi Casan, Mariona Castillo, Arnau Puig, Gracia Fernández, Irene Jódar, Albert Mora, Candela Díaz, Toni Viñals i  Clara Solé. La direcció escènica és de Marc Vilavella, la direcció musical de Marc Sambola i el moviment de Teresa G. Valenzuela. Mara Fernández és l’ajudanta de direcció, Jordi Bulbena s’encarrega de l’escenografia i del vestuari i Dani Gener del disseny de llum.

►El llibret a partir de l’obra original d’Àngel Guimerà és de Jaume Viñas que juntament amb Marc Sambola han escrit les lletres i signa la partitura Marc Sambola.

►La Barni teatre va ser creada el 2006 i ha portat als escenaris “Ojos verdes, Miguel de Molina in Memoriam”,  “El projecte dels bojos, una utopia musical”, “Le llaman copla”, “Tan bonica aquesta nit”.

►Ara prepara la seva versió de “La filla del mar” d’Àngel Guimerà  que es va estrenar el 6 d’abril de 1900 al Teatre Romea de Barcelona.

►Com en espectacles anteriors, i continuant l’interès per l’apropament a l’espectador d’avui de materials populars i autòctons, La Barni Teatre arriba a La filla del mar, d’Angel Guimerà. L’interès recau, per una banda, en el magnetisme evident que l’obra desprèn a través dels seus personatges i les seves trames. I per altra banda, en el descobriment d’un debat ideològic sobre la vigència de l’autor i la seva obra. Doncs bé, un cop fetes les valoracions i reflexions pertinents, La Barni Teatre, atreta de manera irracional per la força dramàtica de les passions humanes construïdes a l’obra, decideix assumir el projecte de l’adaptació de La filla del mar, amb el ple convenciment que la vigència de l’obra d’ Àngel Guimerà en el dia d’avui passa per una revisió, necessària i profunda, de la dramatúrgia i posada en escena, que posi en primer terme els elements essencials i universals de l’obra i els seus personatges.

►Bases per a la revisió dramatúrgica i de posada en escena:
►En la ferma voluntat de trobar una comunicació veritablement teatral entre escenari i platea, i de trencar el prejudici que pugui planar sobre La filla del mar, l’eix principal d’aquestes bases és el de respecte absolut pel que fa a l’essència de l’obra, alhora que l’atreviment per a adaptar, transformar i/o tallar, tots aquells elements que puguin generar distanciament amb l’espectador actual. “Treure la pols” d’una peça que, precisament perquè està concebuda amb genialitat com a obra dramàtica de temàtica universal, no pot quedar com a peça “de museu”, quan encara ara, i amb molta força, pot provocar una experiència d’emoció i d’identificació, de sentit “catàrtic”, si es posen en un primer pla dramatúrgic i escènic els elements universals i a temporals.