►Del 27 de novembre al 15 de desembre a la Sala Gran del Liceu.

►Fa 35 anys que el projecte més ambiciós de Giacomo Puccini, Il trittico, no es programava com a unitat al Gran Teatre del Liceu. L’obra és la suma de tres òperes en un sol acte —Il tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi—i es podrà veure a la Sala Gran del Liceu del 27 de novembre fins al 15 de desembre sota la direcció de la mestra Susanna Mälkki, fent un duet excepcional amb la directora escènica Lotte de Beer, de la Bayerische Staatsoper de Munic.

►Puccini va preparar Il trittico com una unitat indissoluble en tres parts, inspirat en l’estructura de la Divina Comèdia de Dante —Infern, Purgatori i Paradís— i pels retaules medievals que es podien trobar a les esglésies, els famosos tríptics que explicaven una història a partir de la concatenació d’imatges gràcies a un argument o tema comú. Justament per aquesta divisió formal que presenta un tríptic, ha passat que al llarg del temps els teatres han representat alguna d’aquestes tres òperes breus en un programa individual o acompanyades d’obres d’un altre compositor. De fet, fa poques temporades (2013/2014), al Liceu mateix es va representar Suor Angelica juntament amb Il prigioniero, de Luigi Dallapiccola, en un doble programa que compartia el tema comú de la pèrdua de la llibertat.

►Ara però, arriba al Liceu l’obra completa, tal com Puccini ho va imaginar. Per al compositor, les tres òperes d’Il trittico no eren títols individuals divisibles a conveniència, sinó tres variacions sobre un mateix tema, la mort. La manera d’arribar a aquest tema era diversa i, fins i tot, contradictòria: Gianni Schicchi és una comèdia negra; Il tabarro, un quadre verista de misteri i crim, i Suor Angelica, un melodrama religiós, però se’n comprèn la intenció: entre totes ens diuen que la mort és un fet natural, inevitable, però que hi ha alguna cosa més a l’altra banda. Tot plegat, és el darrer esforç de Puccini, que va arribar a completar gairebé al final de la seva carrera. Per al públic addicte al geni de Lucca, Il trittico és un banquet fenomenal de la millor òpera lírica italiana.

►No és gaire habitual que les representacions d’Il trittico es programin com a unitat en les òperes mundials —és més, tenen una aura de gran esdeveniment—, i precisament per això les properes funcions al Liceu tenen una importància enorme. La primera escenificació de la trilogia a Barcelona es va produir el 1948, la segona es va fer durant la temporada 1971/1972 i l’última fa 35 anys, el 1987/1988.

►La producció

►A les funcions d’aquesta temporada, pujarà a escena la producció concebuda per la directora d’escena holandesa Lotte de Beer per a la Bayerische Staatsoper de Munic, i que té una qualitat especial perquè presenta les tres òperes de manera creativa i a més, ho fa respectant el desig de Puccini, com si fossin tres quadres d’una mateixa història, inseparables entre ells.

►Per assolir aquest objectiu, De Beer —amb l’ajuda de l’escenògraf Bernhard Hammer— ha dissenyat un escenari que es presenta als tres títols com un túnel en aparença fosc, però que permet regular diferents quantitats de llum i transmetre la idea que és un canal de pas, ja sigui dins de l’acció —primer pla i teló de fons— o com a metàfora del trànsit de la vida a la mort. L’escenografia concreta de cada òpera, per tan, s’ajusten al contorn versàtil i abstracte comú per a totes tres, i això permet a De Beer prendre, fins i tot, una decisió infreqüent: després del final d’Il tabarro no hi haurà caiguda del teló, sinó que immediatament començarà Suor Angelica. Puccini no volia que les tres òperes estiguessin separades, i Lotte de Beer troba una manera d’unir-les íntimament.

►Pel que fa als papers principals d’Il trittico no només estan fets per a cantants amb tècnica i experiència, sinó per a actors i actrius capaços de buidar-se emocionalment —en particular, en el paper de Suor Angelica, una de les heroïnes suïcides més difícils de Puccini— o de generar una gran empatia còmica i fer riure el públic, com el murri i estafador Gianni Schicchi. Si Il trittico és una experiència indissoluble i absorbent —en temps, idees i emocions—, aquesta producció honra completament el desig de Puccini.

►Un altres dels reptes que proposa Il trittico a l’hora de dur-lo dalt de l’escenari és la dificultat de la partitura. Aquestes funcions destacaran per tenir dues de les millors veus femenines del moment: la soprano noruega Lise Davidsen cantarà el paper de Giorgietta a Il tabarro i s’enfrontarà al duet d’amor central amb el tenor Brandon Jovanovich (que fa de Luigi). La soprano albanesa Ermonela Jaho assumirà una vegada més el repte de portar el cant de Suor Angelica a l’excel·lència. Jaho s’ha convertit en la millor especialista mundial d’aquest rol, així que podem esperar unes interpretacions memorables. En aquestes properes funcions al Liceu, el veterà baríton italià Ambrogio Maestri s’encarregarà dels rols principals a Il tabarro (Michele) i a Gianni Schicchi, i la mezzosoprano Daniela Barcellona assumirà el segon rol central de Suor Angelica (la Princesa) i un paper petit a Gianni Schicchi (Zita). Completen el cast la soprano Ruth Iniesta o el tenor Iván Ayón-Rivas, entre d’altres.

►Il trittico al Liceu+ LIVE

►En el marc del 175è aniversari,  el Liceu llança el Liceu+LIVE, un abonament digital que permetrà veure espectacles en directe i en alta qualitat. Després de l’èxit d’Il trovatore, arriba el directe d’Il trittico que serà el 3 de desembre de 2022. La versió editada estarà disponible a partir del 15 de desembre.

►Liceu+ LIVE compta amb la màxima qualitat d’imatge i àudio: 7 càmeres 4K i so compatible amb Dolby  5.1  que faran del visionament una experiència única.

►En la seva versió en directe, la retransmissió disposa d’un mestre de cerimònies, un xat en viu i l’opció de subtítols en català, castellà, anglès i l’idioma original de l’òpera. Uns dies després del directe, Liceu+ LIVE posa a disposició l’edició Premium, disponible durant dues temporades, per ser visualitzada tantes vegades com es vulgui. Aquesta versió incorpora noves funcionalitats com ara la realització/visualització multicàmera, seguiment de la partitura en paral·lel a la representació, comentaris artístics de directors o l’opció de veure l’òpera per acte.

►El preu de l’abonament digital és de 60€/temporada. Els abonats actuals presencials del Liceu tenen un preu especial de 30€ durant la primera temporada de subscripció.