►De l’1 al 19 de març al Teatre Akadèmia.

►És el retorn als escenaris de Les Antonietes.
►El títol de la peça és un petit homenatge a una de les cançons més conegudes de John Lennon i Yoko Ono.
►L’espectacle és una obra de teatre i un concert al mateix temps. Compta amb quatre cançons escrites especialment per a l’ocasió amb la música de Ferran González, les lletres d’Oriol Tarrasón i els arranjaments de Jorge Cabrera.

►Una obra de teatre amb música en directe interpretada per Pep Ferrer, Annabel Castan, Jorge Cabrera i Ignasi Guasch
►Oriol Tarrasón signa el text i la direcció de l’obra i Ferran González ha compost la música per a l’ocasió.

►Sinopsi
►Aquesta història passa en un de tants barris del nostre país, continent, món, on les coses sempre són més complicades del que caldria. On falta llum al carrer i la gent té massa pressa, on es parla per no escoltar i on no s’escolta massa per no haver de dir res. Des del carrer se sent la televisió dels veïns, els autobusos arriben amb retard i la gent ensopega amb la seva vida i cau un cop i un altre. I si no cau més avall, és perquè més avall no hi ha res.

►Kiss Me Love forma part de la trilogia sobre la família d’Oriol Tarrasón que comença amb Un dia qualsevol que parla de la seva àvia, continua amb Kiss Me Love que parla del seu pare i acabarà amb Un ocell sobre la pluja que parla sobre ell mateix.

►L’obra en paraules de l’autor i director
►”Com a director el que més m’interessa de la feina que fem amb Les Antonietes és la possibilitat de fer comprendre al públic que el teatre és un art necessari. Crec que a més d’entretenir, ha de servir perquè la societat expressi els seus conflictes i les seves pors i ajudar-nos a avançar tots junts cap a una vida més equilibrada.

►Kiss Me Love m’ofereix la mateixa possibilitat afegint-hi la música. Ja no és només recordar que el teatre és necessari sinó recordar a l’espectador que l’ART és necessari. Perquè la cultura justament serveix per això. Per posar-nos a la pell dels altres de manera que puguem entendre’ns tots. La cultura genera empatia. I l’empatia és el que ens pot salvar com a societat. Qualsevol persona pot identificar-se amb els personatges de l’obra. Qui no se sent a vegades atrapat en una realitat professional, social, o emocional i no sap com sortir-se’n.

►I la música, potser és l’eina de comunicació més directa que hi ha. Connecta amb els racons més amagats de nosaltres mateixos.”