►L’espectacle s’estrenarà al Teatre Condal de Barcelona.

►Teatremusical.cat va entrar fa uns dies a un assaig:

►Com explicar-li avui a la canalla una història que ha marcat l’imaginari de diverses generacions? Doncs recuperant-ne l’essència i introduint en la història alguns elements molt presents en el nostre dia a dia. Seguiu el camí de rajoles grogues.

►Segurament teniu al cap la Judy Garland i la versió cinematogràfica firmada per Victor Fleming l’any 1939, però la història en què es basa El Màgic d’Oz (The Wonderful Wizard of Oz) va ser escrita anys abans, el 1900, per Lyman Frank Baum. Baum va ser capaç de crear una història extraordinàriament poderosa que des de fa un segle sedueix nens i nenes, i també els adults, amb una trama senzilla que promou valors com l’amistat, el coratge, la tendresa o l’empatia. Una nena, la Dorothy, és arrossegada per un tornado (real o imaginari) amb el seu gos Totò i apareix en un món màgic, estrany i desconegut. S’adreçarà a la ciutat Maragda per demanar al seu governant, el Màgic d’Oz, que la retorni a casa seva. I pel camí, un camí de rajoles grogues que haurà de seguir sense desviar-se, trobarà uns companys de viatge que, com ella mateixa, busquen alguna cosa que troben a faltar. Reconeixereu en aquesta història els mateixos personatges que coneixíeu, tot i que amb unes característiques que els posen en contacte directe amb el món d’avui: un Espantaocells que busca un cervell, però que està especialment preocupat pel clima i el medi ambient; un Home de Llautó que, en aquesta versió, és un cíborg de gènere neutre, però que continua buscant un cor, i, finalment, una Lleona (en comptes del Lleó original) que ha perdut la condició de reina dels animals i vol recuperar el valor que creu que ha perdut. Ells mostraran a la Dorothy i als espectadors i espectadores mateixos que tots tenim més capacitats que no ens pensem i que, quan hi ha problemes, nosaltres mateixos acostumem a tenir la solució. Es tracta d’una història profundament humanista que beu de la tradició dels contes més clàssics i que és, abans que res, un cant a l’amistat i una invitació a confiar en nosaltres mateixos abans que en aquells que ens semblen poderosos.

►El responsable de la dramatúrgia és Marc Artigau, un autor i director teatral que ha estrenat peces com Caïm i Abel o Alba, ha escrit novel·les com La vigília i ha signat poemaris com Desterrats. Dirigeix el muntatge David Selvas, un actor de teatre, cinema i televisió i director que ha portat a escena muntatges que van des de Who is p? (un assaig obert sobre Pasolini) fins a L’habitació blava, de David Hare, o, més recentment, un nou muntatge d’Àngels a Amèrica produït pel Teatre Lliure; La importància de ser Frank, produït pel TNC i La Brutal; o T’estimo si he begut, una adaptació de contes de l’Empar Moliner coproduïda per Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal.

►Una coproducció de Grec 2020 Festival de Barcelona i La Brutal.

►FITXA ARTÍSTICA
►Direcció: David Selvas Dramatúrgia:
►Marc Artigau i David Selvas
►Interpretació: Elena Gadel, Mercè Martinez, Jordi Vidal, Robert González, Damaris Aragón, Marc Pociello, Jana Galindo, Roser Dresaire
►Escenografia: Raquel Ibort
►Il·luminació: Jaume Ventura
►Espai sonor: Òscar Villar
►Audiovisuals: Joan Rodón
►Vestuari: Maria Armengol
►Composició musical: Paula Jornet, Arnau Vallvé
►Direcció musical: Andreu Gallén
►Coreografia i moviment: Pere Faura
►Ajudantia de direcció: Daniel J. Meyer
►Cap tècnic La Brutal: Arnau Planchart
►Disseny de la imatge: Eduard Buch