►El Gran Teatre del Liceu s’endinsa amb entusiasme en el viatge del 175è aniversari per portar-nos al paradís de l’òpera i l’art. En el context que estem vivint, la cultura ha esdevingut un refugi, un paradís on evadir-nos, i el Teatre entoma una temporada 2021/22 amb una programació que convida a cercar l’ideal per un univers sonor, visual i estètic.

►L’ecosistema d’activitats artístiques enguany s’agrupa al voltant d’aquest concepte anhelat. Un camí transformador per a les persones a través del paradís que vol aprofundir sobre la condició humana i les seves preocupacions, i que condensa una sèrie de personatges que desitgen un destí millor. Els protagonistes que s’apoderen del Liceu somien amb el seu propi paradís: des d’Ariadna (Ariadne auf Naxos) i Pelléas i Mélisande, que busquen l’amor veritable, passant per Wozzeck, que troba la serenitat amb Marie, fins a Rigoletto, que defineix el seu edèn al costat de la seva filla Gilda. També l’ideal d’un món sense guerres, encarnat en el War Requiem de Britten, o Norma, que troba el seu cel en la fe i l’amor de Pollione. En la Trilogia Mozart-Da Ponte, el joc de la seducció i el dolor acaba desembocant en la recerca del perdó i la reconciliació.

►Títols que prometen grans nits i que es veuran amplificades per una sèrie de veus del paradís, que ens guiaran per comprendre les emocions més recòndites i conèixer llocs on quedar-nos. En aquesta proposta, amb vocació de fer del Liceu un centre de les arts i el pensament, destaquen William Kentridge (artista visual que dirigirà la posada escena de Wozzeck), Antonio López (pintor i escultor que desenvoluparà el seu primer treball escènic a La Model prenent com a base el Winterreise de Schubert), Anne Carson (poeta i escriptora), Ramón Andrés (assagista i pensador), Jordi Bernadó (fotògraf) i Cristina de Middel (fotògrafa).

►El paradís de veus, directors i batutes
El Liceu seguirà sent el temple de la lírica i convida els noms més aclamats de l’escena operística actual, entre els quals destaquen Anna Netrebko, Javier Camarena, Piotr Beczała, Matthias Goerne, Iréne Theorin, Christopher Maltman, Benjamin Bernheim, Yusif Eyvazov o Sonya Yoncheva, entre d’altres. El Teatre també reserva un lloc destacat per a debuts de grans veus del país, i, d’aquesta manera trobem, en els rols principals durant la temporada, Sara Blanch i Elena Sancho Pereg (dues Zerbinetta a Ariadne auf Naxos), Marta Mathéu (Norma), Núria Rial (en el personatge de Pamina a La flauta màgica), Airam Hernández (Pollione a Norma) o Xavier Sabata (a Pierrot Lunaire).

►La temporada 2021/2022 també rebrà alguns dels directors d’escena més aclamats, com ara Katie Mitchell, Àlex Ollé, Monique Wagemakers, Gilbert Deflo, Ivan Alexandre o Simon McBurney, i les batutes més internacionals, entre les quals hi ha les de Josep Pons, Gustavo Dudamel, Marc Minkowski, William Christie, René Jacobs, Jordi Savall o Rinaldo Alessandrini, entre d’altres.

►Aquest gran firmament d’artistes (i molts més) es trobarà a la temporada del 175è aniversari de la inauguració del Teatre, una temporada única on el Liceu es prepara per oferir moments únics i rellevants en la seva programació. En la vigília de la celebració, el 3 d’abril de 2022, s’ha ideat específicament per a l’ocasió un concert extraordinari dels 175 anys de la mà d’Anna Netrebko, que encarnarà tres dives de l’òpera: Musetta, Turandot i Lady Macbeth, en un concert on es podran veure tres actes íntegres de La bohème, Turandot i Macbeth. Sens dubte, un tour de force per a la soprano i Joseph Calleja, que l’acompanyarà en aquest repte líric. A banda, un altre projecte destacat i representatiu d’aquest nou rumb del Teatre és l’agermanament amb l’Opéra national de Paris a través d’una iniciativa d’intercanvi d’orquestres, en el qual el seu director musical, Gustavo Dudamel, dirigirà al Liceu la simfonia fantàstica de Berlioz amb la seva orquestra, i, posteriorment, Josep Pons dirigirà l’Orquestra Simfònica del Liceu a París amb el Castell de Barbablava de Bartók, amb Sir Bryn Terfel. Sens dubte, dos projectes que marcaran la diferència.

►El primer paradís que el públic del Liceu podrà trepitjar és l’òpera Ariadne auf Naxos de Strauss, que inaugurarà la temporada amb una nova coproducció del Liceu amb Théâtre des Champs-Élysées, Théâtres de la Ville de Luxembourg, Finnish National Opera & Ballet i Royal Danish Oper. Un repartiment de luxe dirigit per Josep Pons: Iréne Theorin, Nikolai Schukoff, Samantha Hankey, Sara Blanch i Elena Sancho Pereg, entre d’altres, sota la visió escènica de Katie Mitchell, que torna al Teatre després de l’èxit de Lessons in Love and Violence.

►En el trajecte per arribar al paradís, la música i les arts es donen la mà. War Requiem i Wozzeck són dues de les grans produccions operístiques de la temporada, dirigides per Josep Pons i protagonitzades per Matthias Goerne, que comptaran amb la participació d’altres disciplines. Així, el Liceu presenta l’obra de Benjamin Britten, una proposta escènica signada pel fotògraf i artista visual Wolfgang Tillmans. Amb el seu treball amplifica el missatge d’acabar amb totes les guerres i obre una finestra fascinant on les atrocitats de l’home culminen en un món ocupat pel regne vegetal. La posada en escena de Wozzeck porta el segell de l’artista plàstic sud-africà William Kentridge. La producció, provinent del Festival de Salzburg, és un exemple d’obra d’art total, elaborada i sublim, plena dels codis propis de Kentridge: projeccions, dibuixos al carbonet, crítica des de l’absurd, escenaris centrats en Johannesburg… tot per subratllar la deshumanització creixent que assola l’existència de Wozzeck.

►Resseguint aquest fil de posades en escena paradisíaques, topem amb Pelléas et Mélisande, basada en el drama simbolista de Maeterlinck. Àlex Ollé, l’artista resident del Gran Teatre del Liceu durant quatre anys consecutius, aprofundeix en el llenguatge dels somnis, tenint en compte Freud i el surrealisme, i amb una estètica propera a creadors actuals com ara Lars von Trier o David Lynch. La seva proposta està concebuda com una acumulació de preguntes i respostes impossibles. El mestre Josep Pons serà l’encarregat de desxifrar l’onírica partitura de Debussy, en la qual els personatges vagaregen silenciosos, absents i passius. Mélisande (Julie Fuchs), personatge enigmàtic d’estranya bellesa —que es troba al bosc amb el net del rei, Golaud (Simon Keenlyside), i amb qui es casa—, té una apassionada història d’amor amb el jove germà de Golaud, Pelléas (Stanislas de Barbeyrac). Aquesta relació paral•lela portarà a la mort dels dos amants.

►Un dels projectes distintius de la temporada del 175è aniversari és l’agermanament del Liceu amb l’Opéra de París, que generarà un intercanvi de les orquestres amb els mestres. La unió de dos temples de la lírica, un paradís musical per descobrir. Després de dirigir Otello al Liceu, en la seva primera proposta escènica a Espanya, Gustavo Dudamel torna a visitar el Teatre, aquesta vegada com a mestre titular d’una de les cases d’òpera referents a Europa. El director veneçolà arribarà amb la seva orquestra com un huracà d’energia i vitalitat per desgranar els secrets de compositors com Mozart, Ravel i Berlioz. L’Orquestra Simfònica del Liceu, amb Josep Pons al capdavant, viatgen a la Ciutat de les Llums amb una peça extraordinària: El castell de Barbablava de Bártok.

►A més, Dudamel s’apodera per segona vegada del fossat del Teatre durant la temporada per debutar la partitura de La flauta màgica de Mozart amb la producció de Simon McBurney. Un repartiment únic que inclou Javier Camarena (que, per primera vegada, cantarà el rol de Tamino), Lucy Crowe interpretant Pamina i Thomas Oliemans com a Papageno. Conte infantil per a alguns, profunda meditació sobre la vida i la mort per a uns altres, la darrera òpera mozartiana és una obra referencial, però també l’espai on el compositor va expressar les seves profundes creences espirituals. Una història que amaga un paradís profanat de saviesa, coneixement i constància d’uns valors universals. McBurney recrea aquesta faula integrant, al costat dels cantants, un conjunt d’actors que evoquen un món oníric ple de misteri.

►Seguint aquesta constel•lació màgica arribem a un dels títols estrella de la temporada: la representació escenificada de la Trilogia Mozart-Da Ponte, dirigida musicalment per Marc Minkowski: Le nozze di Figaro, Don Giovanni i Così fan tutte es veuran alternades amb la direcció d’escena d’Ivan Alexandre. Cadascuna d’aquestes obres mestres té una entitat autònoma en si mateixa, però constitueixen una suite coherent amb una sèrie d’elements comuns: el respecte al principi de les unitats del teatre clàssic (lloc, temps i acció), les analogies i els ecos entre els personatges (Comtessa – Donna Elvira / Don Giovanni – Comte…) i la reflexió constant del paradís del perdó. L’enfocament successiu, com si d’un festival es tractés, rebel•la una tensió especial i, així, el públic està convidat a capbussar-se en la vida tumultuosa d’aquesta galeria de protagonistes amb les veus de Lea Desandre, Robert Gleadow, Alexandre Duhamel, Angela Brower, Megan Marino o Anna-Maria Labin, entre d’altres.

►El paradís també es troba en l’originalitat i l’atzar. El Gran Teatre del Liceu recupera una de les seves produccions, Píkovaia Dama (La dama de piques) de Txaikovski, amb un repertori exquisit que recau en la soprano Sondra Radvanovsky (Lisa) i Yusif Eyvazov (Hermann) en els rols principals. L’encarregat de fer brillar les cartes musicals serà el mestre Dmitri Jurowski, que es posa al capdavant de l’Orquestra i el Cor del Liceu i el VEUS – Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers. La proposta escènica fantasmagòrica de Gilbert Deflo descriu la tragèdia de l’heroi romàntic, un protagonista molt complex obsedit per la passió pel joc, que el duu al desamor, al crim i a la mort. Una de les altres produccions que porta el segell del Liceu, conjuntament amb el Teatro Real de Madrid, és Rigoletto, la famosa obra verdiana basada en l’obra teatral Le Roi s’amuse de Victor Hugo. L’exuberant producció de Monique Wagemakers, amb el preciós vestuari vermell de Venècia de l’oscaritzada Sandy Powell, accentua el maltractament, la cerca d’identitat i l’abús de poder sobre els impotents: el Duc de Màntua sobre Rigoletto i aquest darrer sobre la seva pròpia filla Gilda. Entre els personatges també hi ha el bellíssim personatge del geperut de dues cares que té la protecció familiar i la pau de la llar com a paradís. Un triangle de contradiccions i antagonismes per a la construcció d’una partitura extraordinària.

►En aquest fil de dualismes també hi trobem Norma, protagonista de l’obra de Bellini, que arriba al Teatre amb direcció d’escena d’Àlex Ollé i dirigida musicalment per Domingo Hindoyan. Norma (Marina Rebeka, Sonya Yoncheva i Marta Mathéu), en ple debat entre la seva voluntat o la llibertat del seu poble, està completament atrapada per les referències col•lectives (les regles socials i el pes dels símbols antics) i busca el seu paradís: la fe o l’amor a Pollione. Sense escapatòria i esdevenint una autèntica heroïna, accepta la seva culpa i està disposada a morir. Un sacrifici purificador i un argument que ofereixen un dels rols més difícils i emblemàtics de la història de l’òpera. L’extraordinària producció signada per Ollé per a la Royal Opera House de Londres situa l’obra en el context d’una cruel guerra civil. Tot explorant el conflicte entre els desitjos individuals i els de la comunitat, el director identifica la religió com a força d’unitat però també de destrucció.

►Àlex Ollé també serà l’encarregat de pilotar escènicament el projecte (Òh!)pera, una col•laboració del Liceu amb la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, el Disseny Hub Barcelona i les escoles de disseny de la ciutat per fomentar l’aprenentatge a través de la pràctica. Una sèrie d’equips joves seleccionats amb la complicitat de les escoles de disseny de Barcelona hauran treballat durant més d’un any per dissenyar òperes de gran energia, d’uns 30 minuts de durada, que parlen de subjectes actuals. Els compositors Núria Giménez-Comas, Marc Migó, José Río-Pareja i Fabià Santcovsky ens conviden a fer un passeig per les entranyes del Teatre, on l’espectador entrarà en contacte amb les històries de veus atrapades en els seus traumes, els secrets inconfessables o els somnis impossibles. Una primera oportunitat al Liceu per als creadors del futur. El paradís de la descoberta de talent.

►Òperes en versió concert, paradís mitològic
►Mite i òpera són dos termes que han begut recíprocament l’un de l’altre com a font d’inspiració de temàtiques i personatges. Tot i que l’òpera ha emprat, al llarg de la història, els mites per reflexionar sobre diversos aspectes de l’existència humana, el mateix gènere també ha estat turbina de noves llegendes.

►La programació d’òperes en versió concert d’aquesta temporada viatja al paradís mitològic, on destaca l’arribada del director d’orquestra René Jacobs, que debutarà al Liceu amb Orpheus (v.c.) de Telemann, obra que es podrà escoltar per primera vegada al Teatre i amb la qual s’inicia un projecte de tres anys amb el director al voltant del mite d’Orfeu. D’aquesta manera, viatjarem durant tres temporades per aquest mite en la música de Telemann, Gluck i Monteverdi. René Jacobs, en versió semiescènica, subratllarà el component dramàtic i els jocs psicològics més refinats d’aquestes músiques, tot desvetllant els secrets d’aquesta obra que representa una síntesi d’estils i escoles compositives.

►S’estrena també al Liceu Partenope (v.c.) de Händel amb William Christie i Les Arts Florissants, guanyadors del 2021 de Le Jardin du Voix Les Arts Florissants. La història explica les vicissituds i els debats interns de la reina Partenope, fundadora de Nàpols, en l’aventura cercar el paradís de l’amor entre tres pretendents rivals (Arsace, Amilio i Armindo). Intrigues, estratègia i identitats errònies revelen veritats profundes sobre l’amor i la guerra. Aquesta comèdia barroca de Händel (amb estructura d’opera seria) va ser estrenada al Kings Theatre amb un èxit notable.

►Dansa, el paradís del moviment
►En el 175è aniversari, el Liceu ha seguit apostant per la dansa. En honor a la tradició i a la història del Teatre es programen cinc espectacles del gènere: quatre a la sala i un en petit format al Foyer. Aquest fet reforça la tendència del Teatre, aquests darrers anys, de donar més presència al gènere i de buscar fórmules on la dansa pugui estar integrada en formats més reduïts, com és el cas de la nova producció de La Nit de Sant Joan de Robert Gerhard. A més, el Liceu llança un nou abonament de dansa amb un 30 % de descompte sobre els quatre espectacles de sala, amb l’objectiu de fidelitzar el públic i de garantir, també, la seva accessibilitat.

►Del total dels cinc títols, Giselle de l’English National Ballet era un dels espectacles més esperats de la temporada 19/20 que es va veure afectat per les cancel•lacions de la pandèmia el mes d’abril passat i que es reprograma el proper maig del 2022. Aquesta Giselle tan esperada compta amb la coreografia d’Akram Khan sobre una partitura de Vincenzo Lamagna que recalca la partitura original d’Adolphe Adam. Khan ens proposa una relectura del clàssic amb una mirada al costat fosc i sinistre de la història dels esperits de les donzelles mortes. Aclamat i premiat com un dels millors espectacles coreogràfics europeus, el muntatge compta amb decorats i vestuari de Tim Yip, col•laborador del cineasta Ang Lee. El resultat: una obra de rituals i cicles impregnada de la memòria del gest i la violència de la desigualtat, així com de la resiliència, la capacitat i els desitjos del cos humà. L’anhel d’un paradís de seguretat i oportunitats per a tots els éssers humans.

►Un altre espectacle afectat per les cancel•lacions de la temporada passada va ser la coproducció del Liceu amb l’Abu Dhabi Festival, De Scheherazade a Yo, Carmen, amb la bailaora María Pagés i El Arbi El Harti, un espectacle que promet ser un dels millors en flamenc contemporani . L’espectacle proposa un nou apropament a dues dones lliures: d’una banda, la cigarrera gitana popularitzada per Georges Bizet a partir de la novel•la de Mérimée i, de l’altra, la narradora de Les mil i una nits del sultà persa Shahriar, que vol continuar estant viva i el manté despert tota la nit per tal de prosseguir el relat i salvar-se. María Pagés vol transcendir el clixé romàntic i despullar el mite per llegir ambdós personatges centrals com dues dones que caminen sense pors, intel•ligents, orgulloses de les seves identitats sexuals i despullades de convencionalismes i folklorismes.

►Una altra nova producció de dansa del Liceu és La Nit de Sant Joan (Soirées de Barcelone) de Robert Gerhard, la segona composició per a ballet del compositor de Valls, pensada per als Ballets de Montecarlo, però que no va arribar a estrenar-se mai, i de la qual el coreògraf Antonio Ruz n’ha fet la seva lectura en aquest nou espectacle. Aquesta coproducció amb la Fundación Juan March es basa en la nit màgica de la revetlla de Sant Joan, una dansa de torxes que engendra l’erotisme de les parelles, que s’uneixen íntimament, i conclou amb la celebració d’un casament a l’alba.

►Torna la companyia Preljocaj, que va debutar al Liceu el 2017 amb La Stravaganza i Spectral evidence, i que el novembre del 2021 presentarà el seu Winterreise. Angelin Preljocaj, coreògraf i ànima de la companyia, fa regularment de la música el pilar central dels seus treballs, i en aquesta ocasió el punt de partida és una partitura de Franz Schubert: el Viatge d’hivern (Winterreise): una obra mestra per a veu i piano que integra 24 cançons compostes a partir dels poemes de Wilhelm Müller l’any 1824. Dotze ballarins expressen en aquest màgic espectacle les diverses facetes de la personalitat i els estats d’ànim d’aquest personatge del Viatge d’hivern, al límit del món. Un paradís que ens remunta a la mort, el repòs etern i desaparèixer.

►La vessant més clàssica de la dansa l’aporta El trencanous amb el Ballet del Théâtre du Capitole de Toulouse, amb la versió de Kader Belarbi, una obra que neix amb la vocació d’aventurar-se en un paradís oníric i meravellós. Belarbi deixa via lliure a la seva imaginació per donar un impuls de vitalitat a la versió tradicional. Tot conservant la màgia de la història nadalenca i retratant el paradís dels infants i els seus somnis, la seva proposta està inspirada en els films de Méliès.

►El paradís estel•lar de concerts i recitals
►El 3 d’abril de 2022, vigília del 175è aniversari del Teatre, el Liceu programa una nit sense precedents: Netrebko i Calleja protagonitzaran tres actes íntegres representats, La bohème, Turandot i Macbeth, per celebrar l’efemèride. Un triple repte i un trio d’heroïnes molt contrastades que permetran a Anna Netrebko revisar des de l’astuta Musetta, predestinada a conquerir allò que vol, fins a la gèlida i enigmàtica Turandot, passant per la manipuladora i obsessiva Lady Macbeth, entre d’altres. Anna Netrebko s’apoderarà de l’escenari per fer una autèntica declaració sobre la magnitud del seu art i la seva carrera, des de la tendresa lírica i l’elegància del fraseig fins al fervor expressiu. Una nit feta a la mida d’Anna Netrebko, però, alhora, un regal per al públic liceista en aquests 175 anys d’existència. Una nit al paradís que quedarà per a la història.

►El públic del Liceu també podrà gaudir d’una altra de les grans dives del nostre temps, l’aclamada Sonya Yoncheva, que regalarà un recital inoblidable de la mà d’heroïnes com Mimì, Tosca, Butterfly, Liù i Manon Lescaut, entre d’altres. Torna a l’escenari del Liceu el tenor polonès Piotr Beczała, que farà vibrar el públic amb la seva entrega i versatilitat vocal. Javier Camarena, considerat un dels millors tenors del món, arriba novament al Liceu acompanyat pel seu pianista habitual, Ángel Rodríguez. Camarena revisarà algunes de les cançons i les àries més representatives del seu repertori: des de la mirada a la música de Mèxic, el seu país d’origen, fins al bo i millor del repertori belcantista.

►Cicle simfònic i música de cambra, un paradís sonor
►La temporada 2021/21 suposarà tot un repte per a l’Orquestra Simfònica del Liceu, que demostrarà la seva excel•lència gràcies a l’aposta ferma del Teatre per a l’activitat simfònica. Liderarà aquesta aventura el director musical Josep Pons, encarregat de dirigir un cicle simfònic que inclou dos concerts a la Sala del Teatre, una programació de música de cambra i diversos concerts al territori català.

►La primera parada serà el concert Mite i tragèdia d’Electra i Èdip. En aquesta obra intensa, Èdip, gran protagonista i permanent a l’escena (i aquí encarnat per Michael Spyres), sabrà que ell mateix és l’assassí del seu pare, i, en una espiral de fatals esdeveniments, es clavarà una agulla als ulls i fugirà a Tebes. Pur neoclassicisme amb una mirada envers el passat, però sense renunciar als plantejaments estètics i formals moderns. El paradís de la creació d’un nou món sonor en la història.

►La presència a la temporada del Pelléas de Debussy és l’oportunitat per a Josep Pons de revisar aquesta col•lecció de partitures amb el concert Els altres Pelléas. Especialista en la música d’aquesta Europa del 1900, Pons ens guiarà en l’exploració de les transformacions sobre un mateix objecte literari i amb un paradís comú: la utopia d’un amor que només serà després de la mort. El repertori inclou peces de Fauré, Sibelius i Schönberg. Amb la col•laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Liceu segueix potenciant la presència de l’Orquestra fora de les parets del Teatre i visitarà diversos punts del territori català, on durà un programa de Gustav Mahler.
►La música de cambra també tindrà continuïtat durant la temporada 2021/22, amb tres concerts que acolliran diverses formacions de cambra sorgides de l’Orquestra del Liceu: Liceu Brass Ensemble amb Christian Lindberg, Lina Tur i Dani Espasa, i Quatuor Mosaïques.

►A banda d’aquest cicle simfònic, el Teatre també comptarà amb la reprogramació d’un recital de la mà de Jordi Savall, que arriba al Liceu amb la 8a i 9a simfonia de Beethoven amb Le Concert des Nations i La Capella Nacional de Catalunya. A la Vuitena simfonia és on es percep un enorme contrast entre els fets de la vida del compositor i l’alegria i la vitalitat d’aquesta partitura. Per contra, la Novena simfonia marcava una nova categoria: la incorporació de les veus solistes i el cor en una simfonia, un fet insòlit. El poema de Schiller convida a convertir-se en un símbol de llibertat, la fraternitat dels pobles com a paradís.

►El Liceu inicia un projecte amb el director Rinaldo Alessandrini i el seu Concerto Italiano, que mostrarà la integral dels Madrigals de Monteverdi al Foyer. L’obra encarna el naixement del gènere de l’òpera. Al mateix Foyer, el Liceu convida Xavier Sabata a recrear l’ambient de cabaret berlinès a l’obra Pierrot Lunaire, de Schönberg. Sabata, artista compromès en cos i ànima, ens portarà als límits de les passions humanes.

►Cap a un paradís de les arts i el pensament
►El projecte artístic de Víctor Garcia de Gomar, iniciat amb la seva arribada al Teatre el 2019, aposta per fer del Liceu un centre de les arts on el subjecte principal sigui l’òpera, però en el qual també conflueixin altres disciplines com les arts visuals, l’antropologia, la filosofia, la poesia, la ciència o la tecnologia, entre d’altres. En una societat líquida i plena de factors canviants, el Teatre vol ser una fàbrica de preguntes on l’interrogant sigui el símbol permanent. L’òpera vista com un manual per a la vida, i el Liceu, una acadèmia d’emocions i passions humanes.

►Una de les propostes més destacades d’aquest projecte de la temporada 2021/22 és l’acció artística que Antonio López realitzarà a l’antic centre penitenciari La Model. El pintor, escultor i gravador de Tomelloso ha estat convidat pel Liceu a participar en la que representa la seva primera proposta escènica. L’artista, amb uns codis molt personals, retrata el seu propi paradís: el pas del temps, l’ésser humà i el seu entorn, les natures mortes, la infància… des dels seus inicis. En el món ple de ferides que planteja el Winterreise, Antonio López posarà en diàleg la seva obra amb la música de Schubert. Considerat el testament espiritual del compositor, és un dels cicles de lieder més importants de la història de la música i un autèntic Everest per als seus intèrprets.

►En aquesta mateixa línia, el Liceu organitzarà cicles de conferències i converses amb grans pensadors com Ramón Andrés, Anne Carson o Carlos Calderón, entre altres, exposicions d’artistes de renom com William Kentridge, Manuel Outumuro (reconegut fotògraf auntor de les fotografies promocionals de les òperes d’enguany) o Okuda San Miguel, que ens transporta al paradís de l’art urbà. El Teatre també programa sessions d’audicions comentades a càrrec de Víctor Garcia de Gomar i Pol Avinyó. Unes altres veus per amplificar el gaudi i aprofundir en el concepte de paradís.

►LiceuAprèn, un paradís per als més petits
►El projecte LiceuAprèn, el nou servei educatiu del Gran Teatre del Liceu, té el repte d’adaptar el seu programa al moment actual, innovant en la creació d’espectacles i en l’oferta formativa per seguir-se consolidant com una referència cultural tant pel que fa a l’òpera com les altres arts. En aquest sentit, a través de diferents disciplines que inclouen les arts plàstiques, l’ecologia o la tecnologia, el Teatre té l’objectiu d’oferir a les famílies i als nens eines pedagògiques que siguin una invitació a pensar i créixer. LiceuAprèn treballa en tres grans línies: la creació i producció d’espectacles adreçats als infants i joves; un programa de formació ampli i divers quant a destinataris, continguts i formats, i vincles de col•laboració amb diverses institucions amb finalitats d’inclusió, de col•laboració, de formació, de recerca i d’innovació.

►Sota aquest paraigua, el Liceu estrena, durant la temporada 21/22, tres produccions noves: La cuina de Rossini, Trencanous-Jazz i Miralls.

►La cuina de Rossini, amb direcció escènica de David Selvas i direcció i adaptació musical d’Andreu Gallén, explica la història de dos joves, en Ross i la Isabella, els quals, en un viatge d’amistat i de descoberta, s’endinsaran en un món fascinant que els portarà fins a les òperes de Rossini. A través d’aquesta història, l’espectacle aprofita per tractar valors com la passió per la música, els hàbits alimentaris saludables, el comerç de proximitat i altres temàtiques d’interès general.

►A Trencanous-Jazz, titelles i jazz es fusionen per explicar la fantàstica història de Vsévolozhsky. La proposta porta el segell escènic de Joan M. Segura i Toni Vaquer en la direcció musical, i revisa un clàssic des d’una mirada actual, plural i inclusiva. Un reflex d’El trencanous que es podrà veure a la Sala durant la temporada, però adaptada per als més petits al Foyer, amb l’objectiu de buscar una proximitat que capti la seva atenció. En aquest mateix espai tindrà lloc Miralls, un espectacle produït pel Liceu amb la direcció d’escena de Quim Serra – Factoria Mascaró i la direcció musical de Miquel Gené. L’espectacle, a través de la dansa i la música, crea una experiència sensorial que connecta amb els infants.

►Aquestes noves produccions se sumen a les que es van estrenar amb èxit l’any passat: La Barcarola i El monstre al laberint. Amb La Barcarola, els més petits s’endinsen en un viatge musical i visual que inclou una selecció de peces d’òpera arranjades per atraure els més menuts. La direcció d’escena porta el segell de Juan Pablo Mendiola i la direcció musical va a càrrec de Francesc Valldecabres.

►L’òpera participativa El monstre al laberint, de Jonathan Dove, està dirigida escènicament per Paco Azorín i musicalment per Manel Valdivieso, i compta amb la participació d’estudiants de centres educatius de Catalunya i l’Orquestra del Conservatori del Liceu. L’espectacle trasllada el mite de Teseu i el minotaure a la realitat actual de les persones refugiades. El Petit Liceu es completa aquesta temporada amb un total de nou espectacles i segueix apostant pels muntatges més estimats pel públic familiar, com Els músics de Bremen de Poire Vallvé o La petita flauta màgica i Allegro Vivace de Joan Font (Comediants). Un altre retorn esperat durant les dates nadalenques serà El conte de Nadal, que per cinquè any consecutiu envairà el Teatre amb l’esperit nadalenc de Charles Dickens, la música d’Albert Guinovart i l’art amb sorra de Borja González, l’Orquestra Simfònica del Liceu, la formació VEUS – Cor Infantil Amics de la Unió i els solistes vocals. El Liceu també manté el seu compromís amb IT Dansa, la jove companyia de l’Institut del Teatre sota la direcció de Catherine Allard, que es presentarà al Teatre-Auditori Sant Cugat.

►La nova temporada, en xifres
►Després de superar aquestes dues temporades afectades greument per les restriccions de la pandèmia, i amb la previsió d’un inici de temporada el setembre de 2021 on la desescalada en el sector cultural ja sigui un fet, el Liceu presenta una temporada amb un pressupost global en ingressos de 49,5 milions d’euros, una xifra que s’aproxima a la prevista per a la temporada del 20è aniversari (temporada en la qual va irrompre la pandèmia). Les administracions juguen un paper clau en aquest 175è aniversari i aporten un 47,7 % del pressupost. Els ingressos propis equivalen al 52,3 % restant, dels quals 37,42 % són ingressos provinents de l’activitat artística i el 14,88 %, ingressos pel mecenatge, el patrocini i els lloguers d’espais, que també preveuen un augment gràcies al fet que el 175è aniversari ha estat declarat Esdeveniment d’Excepcional Interès Públic pel govern de l’Estat, la qual cosa atorga avantatges fiscals a les empreses i persones que col•laboren amb el Teatre i el seu programa de patrocini i mecenatge.

►El Liceu, en aquesta nova celebració, centra la seva dedicació per mantenir aquest pressupost i donar, així, continuïtat al projecte iniciat el 2019. L’objectiu és posar en valor “la força del Liceu”, una palanca sobre la qual el Teatre es recolza per treballar pel seu futur, l’excel•lència i l’accessibilitat de l’òpera. El 175è aniversari és el context idoni per seguir impulsant el projecte artístic, al qual es destina el 34 % del total de les despeses operatives (45,3 milions d’euros), amb un augment en aquesta partida que arriba als 15,5 milions d’euros respecte als 14,7 milions d’euros de la temporada 19/20. Les despeses operatives es completen amb el 54 % d’estructura, que inclou la despesa estructural del Cor i l’Orquestra, i un 13 % de despreses generals.

►En les xifres globals de la programació, la temporada 21/22 té un total de 46 espectacles amb 232 funcions, un augment gairebé del 20 % respecte a la temporada del 20è aniversari, que comptava amb un total de 194 funcions. En l’àmbit operístic, comptarem amb 11 òperes i 93 funcions, respecte a les 10 òperes i 92 funcions previstes la temporada 19/20; 5 espectacles de dansa equivalents a 27 funcions, un augment significatiu respecte als 3 títols i 14 funcions de la temporada del 20è aniversari, que suposa un 92 % més en nombre de funcions. En matèria de concerts també hi trobem un augment amb un total de 12 concerts i recitals amb 14 funcions, un 40 % més que la temporada 19/20, en la qual estaven previstos 8 títols i 10 funcions. Els altres espais, com el Foyer, el Saló dels Miralls o altres localitzacions habilitades dins el Teatre, adquireixen protagonisme en el context del 175è aniversari i comptaran amb 10 títols i 21 funcions, tot mantenint el nombre de títols de la temporada del 20è, però augmentant un 75 % el nombre de funcions. Per acabar, El Petit Liceu (comptant funcions escolars i familiars) tindrà un títol més, passant de 8 a 9 espectacles i a un total de 82 funcions, un augment del 24 % entre les dues temporades.

►Abonaments
►Actualment, el Gran Teatre del Liceu compta amb 13.527 abonaments i 9.400 abonats, un descens d’un 20 % respecte a les xifres assolides la temporada 19/20. Aquest descens, majoritàriament, ve originat per la pandèmia, on una de cada tres baixes ve motivada pel factor COVID i on tres de cada quatre abonats que han abandonat el seu abonament eren majors de 55 anys, i la meitat superaven els 65. En termes d’edat, la crisi sanitària també ha provocat modificacions, ja que es manté l’edat dels abonats a 63 anys, però, en canvi, el públic no abonat és, de mitjana, 5 anys més jove, situant-se amb 42 anys. Per tant, la mitjana global de l’edat aquesta temporada seria, doncs, de 55 anys.

►Durant aquest període s’ha preguntat als abonats i al públic en general, que han donat unes xifres molt satisfactòries a la institució i que determinen que, prop del 90 % del públic assistent, valora positivament l’experiència en el Teatre durant la pandèmia. El 96% del públic s’ha sentit segur assistint a les representacions del Liceu (8,9 de mitjana). Les mesures del protocol articulat reben notes molt positives, per sobre del 8, així com la senyalística habilitada, el compliment d’ús de la mascareta i les distàncies de seguretat. Malgrat les incomoditats que aquestes hagin pogut generar, 8 de cada 10 espectadors també valoren positivament la reubicació de butaques per complir amb els aforaments marcats per les autoritats sanitàries i, així, garantir les distàncies.

►Amb aquestes dades el Liceu genera de la crisi una oportunitat amb la intenció de no només recuperar les baixes originades per les circumstàncies sinó de captar nous abonats/des. El marc del 175è aniversari també serà un context ideal per tornar a generar il•lusió entre els espectadors per assolir un increment de 5.182 abonaments per arribar a un total de 18.709, un 38 % més que l’actual temporada. Algunes de les iniciatives i nous productes que posa a disposició el Teatre són l’Abonament de Dansa (Winterreise, Giselle, El trencanous i De Scheherazade a yo, Carmen, amb un 30 % de descompte) i l’Hola Liceu, aquest últim, una novetat per a totes aquelles persones que vulguin aproximar-se al món líric a través d’una selecció de tres òperes (War Requiem, La dama de Piques i Norma) amb el 50 % de descompte i la mateixa butaca en totes les funcions, i que es podrà adquirir a partir del setembre.

►Una nova iniciativa del Teatre que es posarà en marxa aquesta nova temporada de manera exclusiva per als abonats serà el Liceu entre generacions. En aquesta funció, els abonats tindran l’oportunitat de compartir el moment operístic amb els seus éssers estimats (nets/es, fills/es, nebots/des, fillols/es, etc.). D’aquesta manera, el Liceu posa a disposició un espai per compartir passions i traslladar emocions entre el nostre públic més fidel i les persones que més estimen, i a les quals volen traslladar aquesta passió. Les entrades tindran un preu de 35 € i cada abonat podrà escollir tres acompanyants, dos dels quals hauran de tenir entre 14 i 28 anys. Una manera accessible de compartir el gènere operístic. La funció escollida serà Rigoletto el 4 de desembre a les 19 h.

►Nova etapa per la pandèmia
►Després de dues temporades afectades per la pandèmia de la COVID19, la 2019/20 i la 2020/21, en les quals s’han estipulat nous protocols, restriccions i alteracions en la dinàmica habitual del Teatre per fer del Liceu un espai segur, el Teatre afronta aquesta nova temporada 21/22 preveient una major estabilitat de la situació sanitària. El Liceu, en la seva previsió d’ingressos, ha comptat obrir la temporada amb un 70 % del total de l’aforament fins al desembre, i un 100 % a partir del gener de 2022.

►Un dels canvis que ha vingut amb la pandèmia i que el Liceu normalitza a partir de la nova temporada és l’horari de l’inici de funcions. A partir del setembre, l’hora d’inici serà les 19 h i no les 20 h, com era l’habitual. Ja per acabar, i si les circumstàncies ho permeten, es podria tornar a habilitar el càtering amb prereserva.

►LiceuUnder35
►El Gran Teatre del Liceu va engegar, el setembre de 2018, una nova iniciativa per poder apropar els joves al gènere operístic a través d’una experiència única: una sessió LiceuUnder35. Aquesta sessió es basa en una experiència operística integral (espectacle, food stands, DJ, etc.) on tots els assistents són menors de 35 anys que adquireixen l’entrada a un preu assequible de 20 €. L’èxit de la iniciativa s’ha mantingut amb les restriccions de la COVID i continua sent una de les iniciatives amb més demanda; per aquest motiu i per poder satisfer al màxim les necessitats del col•lectiu jove, el Teatre posa a la seva disposició sis espectacles Under35 la temporada 21/22, el doble que aquesta temporada. D’aquesta manera, també incorpora una sessió LiceuUnder35 amb un concert simfònic de l’Orquestra i el mestre titular Josep Pons. Els títols LiceuUnder35 de la temporada 20/21 són: Ariadne auf Naxos (òpera), War Requiem (producció escenificada), Mite i tragèdia d’Electra i Èdip (concert simfònic), Wozzeck (òpera), De Scheherazade a Yo, Carmen (dansa) i Norma (òpera).

►A més, i en el context d’aquesta iniciativa, veurà la llum a partir de setembre la ComunitatUnder35, que permetrà als joves gaudir d’avantatges com l’accés prioritari a la compra d’entrades d’aquestes sessions úniques una hora abans de la venda general, la compra exclusiva d’entrades a 30 € a partir de 15 dies abans de l’estrena, activitats exclusives durant la temporada, etc. Només amb un registre previ que estarà disponible a partir de l’1 de setembre.

►A banda del LiceuUnder35, el Teatre també posa a la disposició dels joves (sempre menors de 35 anys) entrades de cada espectacle a un preu de 30 €. Aquestes entrades es poden obtenir a partir de 15 dies abans de l’estrena de cada espectacle, sempre que hi hagi disponibilitat. I, per últim, una darrera iniciativa per a estudiants, que poden adquirir entrades tres hores abans de l’inici de l’espectacle, sempre que siguin menors de 30 anys, a un preu de 30 €. Des que ha començat la temporada, s’han venut 3.300 entrades, tant de sessions de LiceuUnder35 com d’entrades per a joves, que corresponen a un 6 % del total de les entrades venudes, un lleuger augment respecte a la temporada 2019/20, equivalent al 4 %, i la 2018/19, amb un 2 %.