►La companyia Dagoll Dagom torna a l’escenari per adaptar un clàssic de la literatura catalana: L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol, un text teatral de caràcter simbolista publicat el 1898. La vocació de Dagoll Dagom ha estat sempre la creació de musicals d’autoria catalana i aposta de nou per adaptar un dels grans clàssics del nostre univers teatral.

►L’espectacle s’estrenarà el mes de març al Teatre Poliorama, i les entrades es poden adquirir a partir del dia d’avui. En aquesta ocasió, la companyia comptarà amb Marc Rosich (text i direcció d’escena), Andreu Gallén (música i direcció musical) i Ariadna Peya (direcció coreogràfica). La dramatúrgia la firmen tots tres juntament amb Anna Rosa Cisquella, productora artística de l’espectacle.

►Pel que fa a la companyia, Dagoll Dagom es retroba amb Àngels Gonyalons, que va interpretar el paper de Blanca en la primera producció de Mar i cel el 1988, i també repeteix amb Mariona Castillo, protagonista de Cop de rock. La resta de l’elenc està format per Jordi Coll, Júlia Genís, Eloi Gómez, Pol Guimerà, Basem Nahnouh, Pau Oliver i David Pérez-Bayona.

►L’alegria que passa serà el darrer muntatge de nova creació de Dagoll Dagom, que encara la seva recta final com a companyia. Després d’aquest espectacle, Dagoll Dagom té previst dur a escena Mar i cel per quarta i darrera vegada el 2024, abans de retirar-se després de 50 anys de trajectòria.

►Un musical contemporani
►L’alegria que passa és un conte d’arrels clàssiques, però d’empremta contemporània que parla de la relació de l’artista amb la societat. A més a més, el text de Marc Rosich compta amb fragments d’altres obres de l’autor: Ocells de fang, Ocells de pas i El poble gris. En el moment que vivim, és necessari parlar del valor indispensable de la cultura i del compromís de la societat amb l’artista, i a la vegada, també del compromís de l’artista amb la societat.

►Dagoll Dagom portarà a l’escenari aquesta peça d’acte únic, convertint-la en un musical contemporani sense deixar d’homenatjar el món imaginat per Rusiñol. La dramatúrgia vol dotar de modernitat els conflictes dels personatges, però sobretot, aposta per crear un artefacte ple de màgia escènica, on la pista grisa del poliesportiu on actua la companyia d’artistes és un punt de partida per somiar, un espai de joc on tot és possible.

►Paraula, música i dansa es fusionen: un espectacle total

►Rusiñol va escriure L’alegria que passa sent encara un bohemi utòpic que somiava en crear l’obra d’art total, on totes les disciplines hi tenen cabuda. Rusiñol qualifica la seva peça com a quadre líric, obra on es donen la mà el teatre de text amb la cançó i la dansa.

►Dagoll Dagom incorpora aquest esperit, i reconverteix el text de Rusiñol en una peça on text, cant i moviment conviuen de manera harmònica. Així, els nou artistes que seran sobre l’escenari actuaran, cantaran, ballaran i interpretaran la música en directe, a la vegada que cadascun d’ells representarà els dos mons que es contraposen: el poble gris i la companyia teatral. Les disciplines artístiques es desdibuixen per fusionar-se en un sol llenguatge.

►Sinopsi
►Un poble gris, monòton i industrial veu trencada la seva rutina laborable amb l’arribada d’un gran espectacle musical. La companyia ha sigut contractada per l’alcalde del poble i propietari de l’única fàbrica en tota la població.

►Joan, el fill de l’alcalde que està a punt de casar-se amb la seva parella Lina, s’enamora de la gran estrella Zaira i vol fugir amb ella lluny del poble gris. Zaira, en canvi, està esgotada de la seva vida nòmada i desitjaria quedar-se a viure al poble i portar una vida amb tranquil·litat. Al seu costat Puck, agressiu mànager, la maltracta creient-la de la seva propietat i li exigeix que continuï. L’autoritari i fals demòcrata alcalde obliga el seu fill a desistir dels seus somnis.

►Mentre la representació de la nit es prepara, els líders dels dos mons, el Clown i l’Alcalde, veuen les conseqüències que té que els dos mons es barregin.

►Fitxa artística
Un espectacle de Dagoll Dagom
A partir de l’obra de Santiago Rusiñol
Una idea d’Anna Rosa Cisquella

Text i direcció d’escena: Marc Rosich
Música i direcció musical: Andreu Gallén
Direcció coreogràfica: Ariadna Peya
Dramatúrgia: Anna Rosa Cisquella, Andreu Gallén, Ariadna Peya i Marc Rosich
Lletres: Andreu Gallén i Marc Rosich
Escenografia i vestuari: Albert Pascual
Caracterització: Clàudia de Anta
Ajudantia de direcció: David Pintó
Disseny de so: Jordi Ballbé
Disseny d’il•luminació: David Bofarull (AAI)
Disseny gràfic: Marc Sardà Martí

Cap de producció i administració: Natàlia Obiols
Cap de comunicació i adjunta de producció: Anna Candelas
Auxiliar de producció: Jose Luis Segador
Direcció tècnica: Titín Custey
Producció artística: Anna Rosa Cisquella