►La pròxima temporada de L’Auditori suposa l’inici d’un nou projecte artístic que es desenvoluparà en les tres pròximes temporades. La 20-21 estarà formada per 210 produccions i reivindica el paper de les dones amb important presència de directores d’orquestra, creadores i compositores. A més, impulsarà tres nous projectes: la Biennal Internacional de Quartets, el Festival Mozart Nits d’Estiu i el Cor de L’Auditori.

►L’Auditori, com a institució del segle XXI, es compromet amb la sostenibilitat reduint a la meitat la generació de paper i fa una aposta clara per la digitalització amb el nou espai virtual L’Auditori Digital (auditoridigital.cat), que inclou un segell discogràfic propi i una plataforma de vídeo en streaming. Una estratègia que li permet seguir acostant-se al públic jove que aquest any tindrà l’oportunitat de gaudir de tota la temporada amb la nova Tarifa Plana -35 (per a menors de 35 anys i amb un cost de 85€) i la Tarifa Plana -25 (per a menors de 25 anys, amb un cost de 50€). La temporada passada més de 340 joves menors de 25 anys van demostrar el seu interès per les propostes de L’Auditori.

►L’Auditori inicia una nova etapa amb una programació en forma de trilogia dissenyada a partir d’un relat artístic que, per primera vegada, uneix totes les programacions de la casa i s’inspira en un cicle vital de tres fases, representat per un procés de gènesi (Temporada 20-21: Creació), desenvolupament (Temporada 21-22: Amor-odi) i final (Temporada 22-23: Mort o retorn)​​. Aquests tres conceptes articulen tota la programació de l’equipament entre setembre de 2020 i juliol de 2023.

►El primer tram d’aquest viatge se centra en la Creació, abordada des de la creació divina de les religions monoteistes a la idea de la creació artística, fruit de la necessitat humana. En aquest sentit podrem sentir obres com La creació de Haydn o In Seven Days de Thomas Adès, per a piano, orquestra i vídeo.

►Aquesta temporada també qüestionarà si es pot crear música del no-res tot fixant-nos en obres basades en altres obres o fragments musicals, com és el cas de Rendering de Luciano Berio, composta sobre els esbossos de la Simfonia núm. 10 de Franz Schubert. De la mateixa manera ens endinsarem en músiques més recents concebudes a partir de materials preexistents, com mostres samplejades i electrònica o sessions ​per a giradiscs.

►S’explorarà el concepte d’autoria en la música popular, la música improvisada i la nova creació sonora, amb cançons que es transmeten per tradició oral, obres amb partitures obertes –en què l’intèrpret esdevé co-creador de l’obra– i propostes de creació col·lectiva.

►És així com L’Auditori de Barcelona emprèn un nou camí que articula tota la programació sota un projecte artístic integral i que genera, alhora, noves portes d’entrada perquè el públic, en tota la seva diversitat, tingui el seu espai de trobada amb la música.

►L’Auditori estrena també nou logotip i nova imatge per acompanyar aquest nou projecte artístic que desenvoluparà durant tres anys vinents. Un dels principals canvis és la incorporació de la paraula Barcelona al logotip de la institució que s’inclou dins d’una estratègia de reposicionament tant local com internacional. S’incorpora també la diagonal com un element gràfic essencial amb múltiples significats: la cruïlla entre els nombrosos tipus de músics i públics que es troben a L’Auditori i la posició estratègica de l’equipament en la nova intersecció que genera la plaça de les Glòries com a pull cultural. Més enllà dels logotips, aquesta diagonal es trasllada a tot el concepte gràfic que per aquest 1r moviment: La Creació remet a imatges al·legòriques de l’origen com la tempesta, el naixement o els primats i s’anirà desenvolupant en les temporades posteriors.

►La imatge ha estat concebuda també en forma de trilogia, com la programació, i l’ha dissenyada l’estudi creatiu Make it Gas que va resultar guanyador d’un concurs organitzat per L’Auditori i el FAD.

►L’aposta per la nova creació està en l’ADN de L’Auditori. En aquesta temporada els compositors convidats són Thomas Adès i Cassandra Miller, dos dels autors més consolidats de l’actualitat.

►Thomas Adès (Londres, 1971)

►Sens dubte un dels grans compositors de l’actualitat, beu de l’empremta de referents com Benjamin Britten o Héctor Berlioz. Adès entén l’escriptura com una il·luminació de recorreguts a través de diferents estructures i ofereix una música de mirada surrealista: una constant acció d’aproximar-se i distanciar-se des de l’escolta, una mena de joc entre polaritats que s’atrauen i es repel·leixen.

►De la seva producció cambrística i simfònica podrem escoltar Arcadiana (1994), Three Studies from Couperin (2006) i In seven days (2008). A més, a la tardor de 2021, estrenarem Humouresques, per a violí i orquestra sota la direcció del mateix Thomas Adès, un coencàrrec de L’Auditori juntament amb la Finnish Radio Symphony Orchestra, la Danish National Symphony Orchestra i la Göteborgs Symfoniker.

►Cassandra Miller (Metchosin, Canadà, 1974)

►La música de la compositora canadenca Cassandra Miller defuig deliberadament de la idea de creació del no-res. Tota la seva producció és una constant de projeccions sonores d’ecos i ombres de fragments i referències a altres obres. El seu treball de composició consisteix, de fet, a diluir aquestes referències fins a fer-les imperceptibles.

►De Cassandra Miller podrem escoltar About Bach per a quartet de corda, Bel Canto per a soprano i ensemble, una nova peça per a veu i electrònica i fins i tot l’estrena mundial d’una obra simfònica, encàrrec de L’Auditori.

►La commemoració del cinquantè aniversari de la mort de Robert Gerhard, un dels compositors més destacats del segle XX, marca una nova fita en el projecte patrimonial de L’Auditori. De Gerhard sentirem molta música a les diverses programacions de L’Auditori, però no serà l’únic compositor català. L’Auditori de Barcelona ha programat durant aquesta temporada 58 obres de patrimoni musical català.

►La música de Joan Cererols, Ferran Sor, Carles Baguer, Joan Manén, Gaspar Cassadó, Juli Garreta, Ricard Lamote de Grignon o Eduard Toldrà sonarà en mans de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Banda Municipal de Barcelona i els intèrprets instrumentals, corals i solistes que passaran per aquesta temporada i les següents.

►En la mateixa línia, el disseny del projecte patrimonial de L’Auditori de Barcelona aposta per la promoció de béns culturals actuals, ja sigui a partir de la interpretació d’autors de trajectòria consolidada o a través d’encàrrecs específics: des de Jordi Cervelló, Albert Sardà o Josep Maria Guix fins a Raquel García-Tomás, Núria Giménez Comas o Miquel Oliu. Durant la temporada 20-21 s’estrenaran 36 obres noves.

►Com a part del Centenari de l’Orquestra Pau Casals, l’OBC realitzarà una gira pel territori amb músiques que havia interpretat la històrica formació.

►La temporada 20-21 de L’Auditori començarà amb la primera Biennal Internacional de Quartets de Barcelona. Una trobada de quatre dies amb algunes de les formacions més destacades de l’actualitat i amb concerts, classes magistrals i xerrades. La proposta està cocomissariada pel Quartet Casals i hi participaran quartets com el Novus, l’Artemis o el Diotima, entre d’altres.

►La biennal reivindicarà Joseph Haydn com un dels pilars fonamentals del gènere, però també hi seran presents compositors consagrats com Thomas Adès –compositor convidat de la temporada–, Josep Soler o Jordi Cervelló, i creadors com Raquel García-Tomás, Luis Codera Puzo o Octavi Rumbau, amb estrenes absolutes o revisions conscients d’obres passades.

►L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya prendrà el relleu a la Biennal amb una temporada que es vertebra en torn del tema de la creació des de diversos punts de vista. Amb un gran nombre de figures internacionals i una programació ambiciosa, la formació fa una important aposta pel talent femení en l’àmbit de la direcció i ha convidat vuit directores perquè es posin al capdavant de l’OBC: Marta Gardolińska, Zoi Tsokanou, Giedrė Šlekytė, Ruth Reinhardt, Anja Bihlamaier, Elim Chan, Shiyeon Sung i Lawrence Equilbey.

►A més de Kazushi Ono com a director titular i Jan Willem de Vriend com a principal director convidat, dirigiran l’OBC les batutes de Nuno Coelho, Matthias Pintscher, Ludovic Morlot, Nacho de Paz, Duncan Ward, Francesc Prat, Josep Caballé Domènech i Vassily Petrenko, entre altres.

►Respecte al repertori, gaudirem d’obres que revisiten els mites fundacionals de l’origen o la gènesi com l’oratori La creació de Franz Joseph Haydn, Així parlà Zaratustra de Richard Strauss, In Seven Days de Thomas Adès, Popol Vuh d’Alberto Ginastera o l’estrena del poema simfònic “En el temple i el cec de naixement”, de l’òpera Jesús de Natzaret, de Josep Soler.

►La idea de canvi ens acostarà a Metamorphosen de Richard Strauss, però també a Lontano de György Ligeti o a la fantàstica Simfonia Turangalîla d’Olivier Messiaen, que inaugurarà la temporada.

►La conquesta de la llibertat de l’home, el seu progrés i la superació heroica de l’individu ens porta a la simfonia “Tità” de Gustav Mahler, a la Sisena simfonia de Jean Sibelius i a l’única òpera que va escriure Ludwig van Beethoven: Fidelio.

►Podrem també gaudir d’obres d’autors que s’han inspirat en obres preexistents per a crear-ne de noves. Rendering de Luciano Berio consisteix en la recomposició dels esborranys de la Desena simfonia de Franz Schubert, Paul Hindemith revisita Carl Maria von Weber a les seves Metamorfosis simfòniques, François Couperin és rellegit per Thomas Adès, Richard Strauss i Maurice Ravel, Robert Gerhard s’endinsa en el cançoner popular català. Aquest és, també, el punt de partida dels dos encàrrecs d’aquesta temporada a les compositores Raquel García-Tomás i Cassandra Miller.

►En l’apartat de solistes cal destacar el debut del Quartet Casals com a quartet solista concertant amb l’orquestra, a més de noms com els dels pianistes Pierre-Laurent Aimard, Katia Buniatishvili i Josep Colom, les sopranos Iréne Theorin, Dorothea Röschmann i Núria Rial, el baríton Ian Bostridge, els violinistes Viktoria Mullova, Pinchas Zukerman i Leticia Moreno, el viola Antoine Tamestit, els violoncel·listes Narek Hakhnazaryan i Sol Gabetta o el flautista Emmanuel Pahud.

►A la temporada 20-21 l’OBC amplia el nombre de programes, que passen de 24 a 26, i fara quatre concerts extraordinaris a preu únic de 25 € per tal de fer l’orquestra més accessible a tota la ciutadania. Aquests concerts els formaran els programes dobles de la simfonia “Tità” de Mahler i el Revisiting Bach de Raquel García-Tomás.

►També es redefineix la proposta de cine amb la banda sonora interpretada en directe per l’OBC. Amb preu únic de 25 € la temporada 20-21 veurem la pel·lícula d’animació Up i el clàssic de Francis Ford Coppola The Godfather.

►Una de les novetats d’aquesta temporada és el naixement del festival Mozart Nits d’Estiu, per fer-nos explorar, de la mà de l’OBC, l’obra del compositor de Salzburg: anirem des dels nostres mestres de la simfonia Carles Baguer i Ferran Sor, passant pel seu admirat Haydn i fins a l’obra de l’extraordinària compositora romàntica francesa Louise Farrenc.

►El Festival recupera l’esperit del qual ja va existir, amb el mateix nom, anys enrere i el trasllada a l’estiu. A l’orquestra de casa l’acompanyaran tres solistes joves de carrera brillant: la violinista Veronika Eberle, el clarinetista Andreas Ottensamer i el pianista Albert Cano Smit. I serà dirigida per batutes expertes en la interpretació amb criteris històrics: Laurence Equilbey, Jonathan Cohen i Andrea Marcon.