►Del 29 d’octubre al 13 de novembre.

►Sabadell, Sala La Quartera de Can Capablanca.

►Música, dansa i paraula.
►L’espectacle és una reflexió sobre el canvi climàtic a través del moviment i la reinterpretació del clàssic de Vivaldi.

►Repartiment:
Maria del Valle / Jan Casablancas, Aina Pedraza / Sofia Rodríguez, Martina Sánchez / Tanit Raventós, Paula Pérez / Judith Venancio, Judith Venancio / Marta Pérez.
►Músics: Adrià Aguilera, Oriol Sabaté.
►Equip creatiu:
►Direcció Adrià Aguilera i Òscar Muñoz
►Producció: Marta Venancio.
►Assessoria de moviment: Eugenia Mur.
►Vestuari: Audrey Mdlc, Boem Arts.
►Cap tècnic: Martí Guerrero.
►Disseny de cartell: Helena i Llop Guillem Lloret.
►Xarxes i comunicació: Judith Venancioi Maria del Valle.

►Les dues estacions de Vivaldi és un espectacle teatral que reflexiona sobre el canvi climàtic mitjançant l’ús de tres disciplines interconnectades: música, dansa i paraula. A través d’aquestes, es pretén simbolitzar la pèrdua de la primavera i la tardor, les dues estacions que s’escurcen any rere any a causa del canvi climàtic. Per tant, el nom de la peça visiona que en un futur només quedaran dues estacions: l’hivern i l’estiu.

►Des d’un llenguatge total i amb música, veus i cos en directe es vol captivar el públic des de l’inici fent-lo viatjar i a la vegada reflexionar sobre quin món deixarem a les generacions futures. No des de l’adoctrinament o la moralina sinó re-enamorant el públic del paisatge i abraçant cada estació, colpint-lo en la profunditat de la seva ànima generant vibracions que mai abans havia sentit.

►Argument:
►Les dues estacions de Vivaldi, és un recorregut complet per cada una de les quatre estacions, personificades en quatre ballarines. El públic viatjarà de la mà del narrador, des de l’enamorament de la primavera, a l’embogiment i la passió de l’estiu, la nostàlgia i melancolia de la tardor i la immensitat però alhora fragilitat de l’hivern. Un llenguatge i una posada en escena poètics, on música i moviment s’abracen per crear una oda a la natura. Un sentiment d’admiració i amor cap a la primavera i la tardor per part del narrador que es veu trencat per la pèrdua i la impotència de veure com poc a poc, les estacions “d’entre-temps” van desapareixent.

►Un viatge que culmina amb la peça “Humanity”, creada expressament per a l’espectacle, que utilitza únicament sons quotidians: telèfons, sirenes, sons de motors… creant un espai sonor que xoca amb l’harmonia i la delicadesa de la música de Vivaldi. Una manera d’escenificar l’acció humana sobre el planeta i les conseqüències que deriven en el canvi climàtic.

►La música:
►Partint de l’univers musical de les “Quatre estacions” de Vivaldi, Adrià Aguilera apropa el repertori clàssic del compositor italià mesclant-lo amb temes molt coneguts per a tots els públics. Creant d’aquesta manera una atmosfera que viatja entre la Primavera i el “What a wonderful world” d’Armstrong o un estiu ben divertit que es perd entre les notes d’ “Another day of sun” de La La Land. També apareixen melodies ben conegudes pels més petits, l’hivern de Vivaldi es barreja amb el tema “Let it go” de Frozen. Els arranjaments també són un punt diferencial de l’espectacle. Escrits a quatre veus i acompanyats pel piano i la percussió ens allunyen de la versió que tots tenim al cap on la corda i el violísón els protagonistes. A “Les dues estacions de Vivaldi” Anacrusa Produccions contraposa el clàssic universal de Vivaldi amb cançons íntimes i molt nostrades com “Núvol Blanc” o “Vestida de nit”.

►La dansa:
►Amb les coreografies i el moviment escènic, Òscar Muñoz ens transporta a cadascuna de les estacions de l’any, veurem la tendresa de la primavera, l’energia de l’estiu, la fragilitat de la tardor i la força de l’hivern. A través del Modern Jazz cada una de les ballarines ens mostrarà una de les estacions, que es materialitza quan arranquen una part del vestuari i descobrim un estampat de cada estació. El narrador s’incorpora a tot aquest moviment escènic essent-ne partícip en alguns moments, fusionant-se així amb el paisatge. Metàfora de la connexió home-natura, on aquest contempla el “miracle” de l’existència i el festeja a través del moviment. En la peça “Humanity” veurem com les estacions posen el punt de mira en el narrador i el culpen del que està passant, de la pèrdua, cada cop més evident de dues d’elles. Una coreografia que destaca per la seva força/agressivitat i on la incomoditat n’és l’objectiu.

►La paraula:
►Les emocions i sensacions que experimenta el narrador durant el transcurs de l’obra són expressades a través de la retòrica; caracteritzada per la cura i bellesa de les paraules. Aquest llenguatge estètic cedeix quan les estacions interpreten el tema “Humanity”.

►L’espectacle s’enllaça a través d’un recull de poemes, majoritàriament, de la literatura catalana contemporània amb autors com Miquel Martí Pol, Maria Mercè-Marçal, Joan Vinyoli, Joan Brossa i Carme Cabús, però també compta amb cançons recitades de Lluís Llach i Sílvia Pérez Cruz. La figura del narrador pretén simbolitzar la humanitat, a través de la paraula apel·la directament als pensaments del públic. Aquest, no només actua com a fil conductor sinó que es veu involucrat de cap a peus amb el viatge de l’espectacle i el conflicte present