►El Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana i el Festival Grec de Barcelona uneixen esforços per oferir el pròxim 20 de juliol a les 21h un espectacle a mig camí entre el concert i la performance que reunirà sobre el mateix escenari els sons clàssics de l’Orquestra Simfònica del Liceu i la creació contemporània de l’artista Eulàlia Valldosera.

►En paraules del director musical Josep Pons, viurem “l’enllaç del Mozart crepuscular amb el Beethoven més poderós. Un programa que avança del dolor a l’esperança, a semblança del que hem viscut amb la pandèmia. Cims del pensament i de l’art, la modernitat en estat pur”.

►Vers la llum començarà amb música, i més concretament amb una peça de les obres més conegudes de Mozart. És la Simfonia núm. 41, en Do major, KV 551, també coneguda amb el nom de “Júpiter”, una al·lusió al caràcter triomfal, solemne i majestàtic d’una composició que porta el nom del déu de déus de la mitologia romana. És la darrera de les simfonies que va compondre del geni de Salzburg i escrita l’any 1788 és considerada un paradigma de les simfonies clàssiques.

►Després d’aquesta primera pàgina, serà el moment d’escoltar Eulàlia Valldosera, Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya l’any 2002 i membre indiscutible dels certàmens internacionals d’art contemporani més prestigiosos del món. Aquesta artista de les percepcions humanes farà ús la foscor i la llum, de l’arquitectura i els elements decoratius del Palau de la Música per reflexionar sobre els moments que estem vivint, per connectar amb el passat, per fer una lectura del comportament de l’espècie humana al nostre planeta i potser parlar-nos sobre el futur que ens espera… Llum i paraula són elements fonamentals d’una mena de cerimònia sensible i poètica que convida a l’autoconeixement i, a la vegada, busca la sanació.

►La tercera part de la sessió continuarà amb la interpretació d’una de les obres més conegudes de Beethoven, la Simfonia núm. 5, en do menor, op. 67, una peça estrenada a principis del segle XIX de caràcter heroic i tempestuós. Les primeres notes de la composició s’han associat tradicionalment a la idea del Destí que truca a la porta, encara que no hi ha cap prova que efectivament aquesta fos la intenció d’un compositor que va escriure la música en el moment que els seus problemes d’audició es feien especialment severs. L’elecció de la peça coincideix amb la celebració de l’Any Beethoven, que commemora el 250 aniversari del naixement del compositor.