►Sens dubte és un dels títols més famosos de l’extensa obra d’Agatha Christie.

►Va començar com a novel·la el 1937 i va guanyar enorme popularitat arran de la pel·lícula de 1978 protagonitzada per Peter Ustinov, David Niven, Mia Farrow, Bette Davis i Michael York entre d’altres …

►Com passa amb alguns dels títols més famosos de l’autora, Mort En El Nil es va estrenar també com a obra teatral adaptat per la mateixa Agatha Christie en 1942.

►L’obra de teatre respecta la trama original encara que canvia diversos dels personatges i té a vegades, un llenguatge propi del teatre i les posades en escena de l’època.

►En aquesta versió s’ha optat per revisar-la d’una manera contemporània el to, i en la posada en escena.

►S’ha modernitzat el llenguatge en la seva adaptació al castellà i s’ha obert el text de manera que puguem contemplar un plantejament escènic propi del teatre del segle XXI. Lluny de repetir una fórmula de “teatre de tresillo” tan gastada en aquest tipus de produccions.

►La idea principal és la de realitzar el retrat d’una època -el glamurós Egipte dels anys trenta- des d’un punt de vista contemporani en la seva estètica i en el seu llenguatge narratiu.

►Un altre dels aspectes que s’ha volgut incorporar a la nostra posada en escena i que és un recurs propi del cinema que s’ha convertit en imprescindible en les adaptacions cinematogràfiques de les obres d’Agatha Christie són els famosos Flash-Backs amb els quals es il·lustren les conclusions finals i la resolució dels crims.

►En un exercici de llenguatge cinematogràfic adaptat a l’escena, substituïm les llargues explicacions pròpies de dramatúrgies d’una altra època per un dinàmic joc de temps i espais on es representa de forma visual allò que l’espectador no ha vist en el moment del crim.

►Segons Víctor Conde, el director de l’espectacle, la història té tots els elements que han construït l’imaginari de l’autora per a les generacions que han llegit els seus llibres o vist les seves pel·lícules. Volem anar més enllà i crear uns anys trenta des d’una mirada romàntica però actual. On els actors i l’estètica de la funció siguin una barreja d’èpoques i cultures.

►La música és una part molt important d’aquesta producció.

►Entre els actors hi ha una cantant i un pianista, els personatges il·lustraran amb cançons de l’època -Cole Porter, Gershwin … – els esdeveniments dramàtics així com una banda sonora composta expressament per a la funció acompanyarà i reforçarà dramàticament la narració.

►En resum, una revisió contemporània d’un imaginari clàssic, presentant-lo a través d’una dramatúrgia revisada, una posada en escena actual, música, cançons, coreografia escènica i projeccions.

►L’espectacle està dirigit per Víctor Conde, amb escenografia d’Ana Garay, i interpretada per Miquel García Borda, Mariona Ribas, Mar Del Hoyo, Aleix Rengel , Paula Moncada, Dídac Flores, Miriam Marcet, Albert Suarez , Lorena de Orte i David Z.Vaquero.