►2 propostes amb música al Maldà: “Tocando al frente” i “Dos pits i una poma”.

►”Tocando al frente” del 19 al 29 d’abril de 2018.
►Amb la direcció d’Iñigo Asiain i Llorenç González i la música de Txema Cariñena i el mateix Llorenç González.

►Llorenç González ens condueix per un itinerari traçat a partir d’anècdotes personals, tangos cantats, contes comptats i música en viu a través dels meravellosos escenaris naturals i urbans d’Argentina. L’experiència única de viatjar tot sol en un camí que va de l’alegria a la incertesa i la por, de la por al pànic i del pànic a l’esperança, el desig, l’amor i la valentia.

►L’espectacle neix a partir d’un viatge efectuat el setembre del 2017. Un viatge tan enriquidor i revelador que va portar al Llorenç a explicar-lo sobre un escenari a través de relats i pensaments. Un monòleg a través del qual dona veu a la seva propia sensibilitat, manera d’expressar i gestionar situacions. El títol està agafat d’una cançó d’origen brasiler que va escoltar i que ve a dir, en definitiva, que la vida consisteix a emprendre el camí i anar ”tocando al  frente”, sempre cap endavant.

► “Dos pits i una poma” del 16 d’abril al 7 de maig de 2018.

►Amb la dramatúrgia i la direcció d’Oriol Genís i la supervisió de moviment de Roberto G. Alonso. Amb Núria Dardinyà com la cantant, Clara Manyós com l’actriu, i Manuel Ruiz al piano.

►Els compositors d’òpera ens han subjugat sovint amb personatges de dones mortíferes i fatals que trenquen les convencions. A ‘Dos pits i una poma’ es posa l’accent en el que també tenen d’antiheroïnes contrastant les seves actituds vitals amb les visions de poetesses com Montserrat Roig, Maria Mercè Marçal o Montserrat Abelló. Tot per dibuixar un retrat de la figura femenina a través de la literatura i la música.

►’Dos pits i una poma’ és un recital d’òpera que combina la música amb textos d’autores que ens conviden a una reflexió sobre la situació de la dona a la societat des de diversos punts de vista.

►Per una banda hi ha els grans autors d’òpera, com Verdi, Puccini, Cilea, Mozart i Wagner que ens han deixat la seva visió dels personatges femenins que han creat i que han passat a la història del gran repertori operístic, i per altra un seguit de textos sobre l’emancipació de la dona escrits per Valerie Solanas i Maria Aurèlia Campmany,  juntament amb poemes de Maria Mercè Marçal i Montserrat Abelló, que ens ofereixen una visió que contrasta amb aquells retrats de les heroïnes operístiques passats pel sedàs de la visió patriarcal d’aquests compositors.

►I tot això per què? Doncs per oferir un recital en el que la música ocupi un lloc destacat i ens transporti a alçàries de bellesa, sense renunciar a les ganes de provocar una reflexió sobre el paper de la dona partint d’una imatge convencional: la que es guanya la vida netejant i la que viu reclosa a casa seva.