►Núria Feliu va néixer el 21 de setembre de 1941 a Sants, a Barcelona. Va debutar el 1965 als escenaris i va enregistrant més de 40 discos d’estils diferents des de cançons populars catalanes, boleros, cuplets, estàndards nord-americans, country, jazz, sardanes…, entre altres.

►L’han acompanyada pianistes de gran renom com Tete Montoliu i Lucky Guri.

►Gran defensora de la llengua catalana, ha interpretat els estàndars americans i cançons de cinema i teatre musical adaptades al català, moltes d’elles pel poeta Josep Maria Andreu.

►El 1976 li van concedir el Premi de cultura popular pel disc Cançons d’Apel•les Mestres, el 1979 la Medalla del Cercle català de Madrid, el 1985 la Creu de Sant Jordi, el 1990 amb el Premi Sant Jordi de cinematografia concedit per RNE i el Premi SGAE per la seva trajectòria, el 2008 La Medalla d’Honor de Barcelona i el 2020 Premi Enderrock d’honor.

►El 1994 va publicar conjuntament amb Josep Maria Andreu i edicions de la Magrana el llibre “Vols ballar? 93 cançons i ballables”. Aquest llibre, 27 anys després de la seva edició, és l’únic llibre exclusivament dedicat a recollir les lletres dels estàndards i de temes de teatre musical en català.

►Núria Feliu va fer un Verkami, amb 203 aportacions aconseguint un total de 18.270 euros per digitalitzar els seus treballs discogràfics amb temes tan emblemàtics com “Cabaret”, “Mon homme”, “Mame”, “Els barbuts”, “Hello, Dolly”, “Hair”, “Jesus Christ Superstar”, “San Francisco”, “Ja us he reconegut” o “Te per dos”, entre moltes altres, en sis cd i amb cinc hores de música.

►Qui era Íñigo Santamaria?
►Íñigo Santamaría Ruiz de Azúa va néixer a Vitòria-Gasteiz el 17 de març de 1969. El 1974 la seva família es va traslladar a Oviedo.

►La seva afició per la música -sempre amb el walkman i els cascos posats-, el va acostar a l’anglès, el coneixement del qual va ampliar amb estades a Anglaterra durant les seves vacances al llarg de molts estius. A Londres va descobrir el món del teatre musical, que es va convertir en la seva veritable passió.

►Després de superar la selectivitat i els exàmens d’anglès de l’E.O.I. i els externs de Cambridge, es matricula a la Facultat de Biologia de la Universitat d’Oviedo i compagina els estudis universitaris amb els cursos de Gemmologia que impartia l’Instituto Gemológico Español, a Madrid; aquest oferia una modalitat presencial durant els caps de setmana, cosa que li va permetre conèixer i gaudir del món teatral i musical de la capital.

►L’emissió del programa radiofònic de RNE “El carrer 42” el tenia particularment enganxat; de fidel seguidor dels seus presentadors, l’actor José Mª Pou i la periodista Concha Barral, aquests van passar a convertir-se en amics; el primer va prologar la seva “Guia de Teatre Musical a Espanya” i la segona el va acompanyar en la presentació del llibre a la SGAE a Madrid.

►Molt de temps després, el 2018, col•laboraria en el programa radiofònic de la RTPA dirigit i
presentat per Sofia Camí de la Guerra, “Asturiasx2”, amb un petit espai dins del magazín titulat “Tot pot ser un musical… O gairebé”, on apropava el gènere al públic radiofònic els matins dels diumenges.

►Una beca Erasmus a la Universitat de Nova York, li permet conèixer Broadway, consolidant
més, si això era possible, la seva afició pels musicals.

►El 1990 es diploma en Gemmologia per l’I.G.E. i el 1992 es llicencia en Biologia per la Universitat d’Oviedo. Entre 1995 i 1999 amb una beca predoctoral del Ministeri d’Educació i Ciència i el premi Severo Ochoa de Recerca Científica, treballa a la seva tesi doctoral, dirigida pels Drs. Carlos López-Otín i Gloria Velasco, dels departaments de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat d’Oviedo, obtenint la qualificació d’excel•lent cum laude. El 16 de juliol del 1999 es doctora en Biologia amb Premi Extraordinari de Doctorat, diploma que ha de recollir la seva mare Charo Ruiz de Azúa, ja que l’Íñigo és a EEUU a la seva estada postdoctoral (1999-2001) amb una Beca Fullbraight a l’Hospital Mount Sinai de Nova York.

►Viure a Nova York va suposar la culminació d’un somni doble: les facilitats per la investigació al laboratori nord-americà i la possibilitat de gaudir de tota la vida cultural de la ciutat, des de la temporada d’òpera del Metropolitan als musicals de l’off-Broadway.

►En tornar a Espanya, continua lligat a la ciutat d’Oviedo amb un contracte postdoctoral FIS de l’Institut Carles III a la Unitat de Recerca de Metabolisme Ossi a l’Hospital Universitari Central d’Astúries (HUCA) fins al 2005. Entre 2006-2007 un altre contracte post-doctoral de l’IUOPA (Institut Universitari d’Oncologia del Principat d’Astúries) el vincula al Laboratori d’Oncologia Molecular-IUOPA a l’HUCA, on continuarà la seva tasca com a biòleg amb successius contractes del SESPA (Servei de Salut del Principat d’Astúries) fins a la seva mort el 2019.

►El 2002 havia conegut el dissenyador gràfic Xavi Martínez Fernández, un altre gran aficionat al món del teatre musical i incansable col•leccionista, que es convertirà en la parella. Aquesta col•lecció és fruit de la tasca de tots dos. Xavier neix a Barcelona el 1964, on va iniciar la seva carrera professional formant part de l’equip tècnic de nombroses produccions teatrals (muntatges de Tricicle -“Entretres”-, West Side Story…). Entre 1998 i 2003 va ser regidor a la Companyia Nacional de Dansa, cosa que el va portar a treballar en importants teatres com el Xalet de París, el Sadler`s Wells de Londres, el Lincoln Center de Nova York, el Capital Theatre de Sidney o el Performing Arts Theatre de Beijing. A Espanya va treballar al Teatro Real i al de la Zarzuela a Madrid, i a Barcelona al Gran Teatre del Liceu, entre molts altres; el 2006-2007 va ser regidor a “Grease: El musical de la teva vida”. A més de la seva tasca professional al món del teatre, va col•laborar en revistes nacionals i internacionals relacionades amb les arts escèniques i també a ràdio, televisió i publicitat. El 2008 es converteix en funcionari de la Generalitat. Va morir als 45 anys, el 15 de març de 2010. In memoriam, Iñigo decideix dur a terme la creació d’una guia il•lustrada de teatre musical, una idea que sempre va rondar al Xavi; en ella va bolcar tota la seva energia durant sis anys en el temps lliure que li permetia la feina. I així va sorgir “Desde el Sud del Pacífico hasta más allá de la Luna”que el 2017 presenta a Madrid, Barcelona, Sevilla, Gijón… Al seu alt nivell professional, cal sumar la seva afició a la fotografia, els viatges o el disseny, especialment l’obra de Javier Mariscal, de qui era un seguidor i col•leccionista entusiasta.

►Es va suïcidar el 25 de febrer del 2019.

Parlar i escoltar salva vides. Si necessites ajuda, truca:
· 900 92 55 55: telèfon per a la prevenció del suïcidi de l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb la Fundació Ajuda i Esperança.
· 024: Línia d’atenció a la conducta suïcida. Ministerio de Sanidad. .
· 061: Una veu contra el suïcidi. Generalitat de Catalunya. e
· 652 873 826 – info@acps.cat: Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS).
· 662 545 199 – 666 640 665 (WhatsApp) – info@despresdelsuicidi.org Associació Després del Suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS).
639 610 603 Suport al Dol de Ponent: Si has perdut una persona estimada i necessites suport o assessorament, podem fer-te costat. Truca’ns i te n’informarem.
· 699 861 164 – L’Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent (APSAS) ofereix atenció telèfonica i al WhatsApp i per correu electrònic apsascontacte@gmail.com .

https://www.salutmental.org/la-salut-mental/prevencio-suicidi/