►Del 23 de gener al 22 de febrer espot visitar a la Biblioteca de Catalunya l’exposició “Pilar Alonso 100 anys de Les Caramelles” que han portat a terme Pere Sagristà-Ollé, director teatral Margarida Ullate i Estanyol, Unitat de Sonors i AV.

► El cuplet “Les Caramelles”, amb lletra de Joan Casas i Vila  (Joan Misterio) i música de l’olotina Càndida Pérez Martínez, ha complert cent anys aquest hivern de 2019-20.

►Interpretat per primera vegada per la cançonetista maonesa Pilar Alonso en una serata del mes de novembre de 1919 al teatre Eldorado de la plaça de Catalunya de Barcelona, va marcar un punt d’inflexió en la història de cuplet en català.

►La nit de l’estrena fou vibrant i apoteòsica, i la notícia va començar a córrer entre la gent com pólvora encesa, de boca en boca. El Diario de Menorca escrivia i qualificava “Les Caramelles” com la “tonadilla que electrizó al pueblo catalán”. D’aleshores ençà, les cupletistes volien cantar cuplets en català, els empresaris volien que se’n cantessin i les publicacions en volien editar.

►Era un negoci de moda. La seva salut centenària però, no és prou bona com fóra d’esperar. El cuplet fou tan i tan popular en temps pretèrits que la cançoneta es traspassava, de manera espontània, de generació en generació. Actualment, però, aquesta cadena transmissora s’ha trencat del tot, també per a la resta de cuplets escrits i musicats dins el període anomenat «naixement del cuplet català».

►La lletra de “Les Caramelles” es va publicar per primera vegada al setmanari satíric “Papitu” -clar activista del cuplet nostrat entre les seves pàgines– el 19 de novembre de 1919.

►La crítica feu constar l’acceptació immediata que tingué entre el públic, que provocà una demanda creixent d’aquest gènere en llengua catalana.

Pilar Alonso va fer-ne un enregistrament sonor el 7 de febrer de 1920.

►Entre els noms propis d’èpoques més recents vinculats al cuplet català trobem els de Celia Martí, Linda Vera, Núria Feliu, Guillermina Motta o Arrels de Gràcia, que han anat revifant el gènere tot aportant-hi l’actualitat i la frescor que sempre l’ha caracteritzat.