►Dijous dia 11 d’abril, va tingut lloc, a l’amfiteatre del teatre Grec, la presentació dels espectacles que conformaran la programació del Grec Festival de Barcelona 2024.
►11 propostes pels amants del teatre musical dins del Grec 2024.
►Tirant lo Blanc
►Del 25 de juny al 4 de juliol, Teatre Romea.
►Català.
►La ucronia d’un clàssic escrit fa més de cinc-cents anys esdevé un espill inquietant on s’emmirallen els mateixos conflictes que sacsegen el món d’avui, com si els seus personatges es reconeguessin en les imatges reflectides a través d’aquests cinc segles de mirades encreuades a banda i banda de la Mediterrània.
►Partint de la presumpta traïció de la princesa Carmesina amb el jardiner negre Lauseta, resseguim les peripècies del cavaller Tirant quan naufraga a la Mediterrània, just davant de les costes de Barbaria. Aquí, al nord d’Àfrica, de primer sota les ordres de l’Emir i després de bracet amb la també supervivent Plaerdemavida i el rei d’Etiòpia Escariano, comença la lluita de Tirant per cristianitzar l’infidel, tornar a Constantinoble per abraçar Carmesina i alliberar l’imperi de l’amenaça musulmana. Entre l’acció i la memòria, els episodis més èpics de l’intrèpid cavaller Tirant lo Blanc s’entrellacen amb les febleses amoroses que acompanyen els personatges d’aquesta colossal història.
►Una creació del mestre de les paraules Màrius Serra, que s’ha basat en el text de Joanot Martorell per tal de donar una vida nova sobre l’escenari a una història immortal. Joan Arqué dirigeix una funció interpretada per un excel·lent planter d’actors i actrius i per la també música Judit Neddermann.
►Una coproducció de Teatre Romea i el Grec 2024 Festival de Barcelona.
►Funció accessible el dia 20 de juliol.
►Text: Màrius Serra (a partir del clàssic de Joanot Martorell) Direcció: Joan Arqué Intèrprets: Quim àvila, Laura Aubert, Judit Neddermann, Moha Amazian, Neus Ballbé, Clara Mingueza, Ireneu Tranis i Agnès Jabbour Escenografia: Judit Colomer Vestuari: Nídia Tusal Il·luminació: Toni Ubach Espai sonor: Roger Gimenez Veciana Moviment escènic i ajudantia de direcció: Carla Tovias Caracterització: Núria Llunel lCoach de dramatúrgia i assessorament en diversitat: Denise Duncan
Direcció de producció: Maite Pijuan Producció executiva: Raquel Doñoro Direcció tècnica: Moi Cuenca Caps tècnics del teatre: Sergi Lobaco i Raúl Martínez Construcció de l’escenografia: Pascualin Estructures, Taller d’Escenografia Castells, S.L. Màrqueting i comunicació: Teatre Romea Fotografia: David Ruano Aplicacions gràfiques: Santi&Kco.
►Macho grita
►Del 26 de juny al 7 de juliol, Teatre Condal.
►Castellà.
►El mite del Don Juan és el punt de partida d’una comèdia musical que indaga en la relació entre el nostre present i el cicle que inaugura l’any 1492. Sí, això és un acostament personal d’Alberto San Juan a la Reconquesta, al descobriment d’Amèrica o a l’expulsió dels jueus i els moriscs. Com es construeix, en aquest territori i amb aquest passat, el concepte de mascle? És el que es pregunta l’artista sobre l’escenari.
►L’espectacle neix del desig de fer visible i d’explicar la història invisible (o invisibilitzada) d’Espanya, amb l’esperança, ni que sigui petita, d’entendre el nostre passat i treure’n lliçons per a la vida avui, quan la voluntat de domini i l’afany depredador sobre els que hem construït les nostres societats amenacen de liquidar-nos.
►És la nova creació escènica d’Alberto San Juan, un actor i autor que, tot i que té una sòlida carrera en el món del cinema, prefereix treballar sempre que pot en el teatre, on no només interpreta sinó que també escriu i dirigeix, com en aquest cas, els seus propis muntatges.
►Una coproducció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico i EQM.
►Dramatúrgia i direcció: Alberto San Juan. Intèrpret: Alberto San Juan. Músics: Pablo Navarro, Gabriel Marijuan, Miguel Malla i Claudio de Casas. Il·luminació: Raúl Baena i Eduardo Vizuete. Vestuari i espai escènic: Alberto San Juan. Ajudant de direcció: Carlota Gaviño. Producció executiva: Joan Fernández. Ajudant de producció: Lucía Rico. Cap tècnic del teatre: Jordi Ballbé. Tècnics del teatre: Aleix Arbonès, Víctor Bartolomé. Màrqueting i comunicació: Focus Aplicacions gràfiques: Santi&Kco.
►El Misantrop
►2 i 3 de juliol, Teatre Grec.
►Català.
►L’any 1666 Molière, abandonat per la seva dona i malalt, escriu la que segurament serà, juntament amb el Tartuf, la seva obra mestra, El misantrop, una crítica a la hipocresia i als interessos individualistes de la societat de l’època. Alceste està enamorat de Célimène, una dona expansiva i vital que es mou com un peix a l’aigua dins dels ambients cortesans. Les seves grans aptituds socials xocaran amb la manera traumàtica que té Alceste de relacionar-se amb la hipocresia i la manca de valors de la societat. Per això, retraurà a Célimène els seus flirtejos amb altres homes, i als seus amics, la falta de sinceritat. Constantment sentirà envers el gènere humà una profunda desconfiança i un gran menyspreu.
►L’honestedat i la hipocresia, l’ètica personal i la vida en societat, la raó i la passió, els límits de la bondat i la lleialtat són alguns dels temes d’una comèdia brillant que, avui, és tan vigent com el dia que es va escriure. No us ho creieu? Doncs el dramaturg Sergi Pompermayer, que ha signat la dramatúrgia juntament amb David Selvas, el director del muntatge, us explica la mateixa història, però ara ambientada en l’actualitat, ni més ni menys que en una empresa discogràfica dels nostres temps. El protagonista s’adreça al públic i expressa el seu menyspreu per la humanitat… El llenguatge, cent per cent d’avui, ha canviat gràcies a la versificació enginyosa i punyent de Pablo Macho Otero. Conceptes tant del nostre temps com el mansplaining o el ghosting s’han incorporat al relat, els personatges fan servir mòbils, toquen instruments, canten, ballen… i miren de trobar algun equilibri en aquesta foguera de les vanitats que són les xarxes socials. Tot ha canviat, però tot continua igual, com Molière ja es va encarregar de denunciar fa més de tres-cents anys.
És una producció (i debut al Teatre Grec) de La Brutal, la companyia que lidera el director David Selvas i que ja ha portat al Grec Festival de Barcelona produccions com el musical familiar El màgic d’Oz. Aquest cop, David Selvas torna a tenir com a còmplice Sergi Pompermayer, un dramaturg amb el qual ja ha treballat en la posada en escena d’un altre Molière, Don Joan, però aquesta vegada s’envolta també del brillant i jove dramaturg Pablo Macho Otero i d’altres col·laboradors habituals de La Brutal com Paula Jornet i Norbert Martínez, entre altres.
►Una coproducció del Grec 2024 Festival de Barcelona, el Teatre Lliure i La Brutal.
►Dramatúrgia: Sergi Pompermayer, David Selvas. Versificador: Pablo Macho Otero. Direcció: David Selvas. Interpretació: Pol López, Mireia Aixalà, resta de repartiment en curs. Escenografia: Alejandro Andújar. Vestuari: Marta Pell. Il·luminació: Jaume Ventura. Audiovisuals: Mar Orfila. Disseny del so: Marta Folch. Composició musical i espai sonor: Paula Jornet, Adrià Jornet.. Cap tècnic: Enric Alarcón. Tècnic de so: Efren Bellostes. Regidor: Marc Berraondo. Producció executiva: La Brutal.
►Ròmul i Rem. El musical
►6 i 7 de juliol, L’Auditori.
►Català,
►La Berta i la Belén s’estan fent grans i creuen que ja no s’hi val a posar a escena tot el que les fa enfadar. Potser ha arribat el moment de construir, el moment que es comencin a prendre seriosament. De desterrar la ironia que tant caracteritza la seva generació per narrar un nou mite fundacional. Prenent com a punt de partida el famós mem de les dues cases a la platja de Santa Mònica on apareixen dues cases veïnes, una de color rosa i una de color negre, es preguntaran: com convivim amb la diferència quan hi estem obligades?
►Recorreran al mite de Ròmul i Rem, els germans criats per una lloba que, segons la mitologia llatina, van fundar Roma i es van barallar fins que només en va quedar un de viu. Aquesta és una revisió contemporània del mite per parlar de com construïm avui en dia les nostres identitats i així obtenir un nou relat fundacional.
►En el fons, tant se val si són aquests dos bessons abandonats al riu o bé Moisès o Adam o la Berta i la Belén obligades a conviure amb el pes d’haver d’explicar-se juntes per sempre més. La història es repeteix: de rei o reina, en un país, ciutat o pista de ball, només n’hi ha una.
►Ens proposen aquesta nova aventura del cicle Escenes, de L’Auditori, un moment pensat per a la hibridació i la combinació de talents, les dues cocreadores de la sèrie Autodefensa, la Belén Barenys (la coneixeu també com la cosina de Rigoberta Bandini) i la també actriu, dramaturga, guionista i directora catalana Berta Prieto.
►Una producció de L’Auditori.
►Creació i direcció: Belén Barenys, Berta Prieto. Ajudantia de direcció i producció: Isabel Bassas Portús. Escenografia: Paloma Lambert. Espai sonor: Pol Clusella. Llums: Carlos Bauzá. Vídeo: Víctor Diago.
►Em dic Josep
►Del 10 de juliol a l’1 d’agost, Sala Flyhard.
►Català.
►Potser encara recordeu la Barcelona de fa uns quants decennis, quan la ciutat es movia, convulsa, al so dels nous ritmes que omplien espais com l’antiga sala Zeleste, tot just quan començava a agonitzar per ser rebatejada com Sala Razzmatazz alguns anys després. Per allà circulava Camil Clot, per a molts un músic amb un talent formidable. Com va ser que va desaparèixer de l’escena sense deixar cap rastre? Ens explica la desconeguda història d’aquest artista un documental teatral en el qual l’autor mateix esdevé personatge i indaga en el passat del músic de la perifèria de Barcelona, del barri del Gornal, concretament, a partir d’una trobada amb la seva mare i amb el seu germà bessó, en Josep Clot. A través de la història real d’aquest músic desaparegut, el muntatge ens vol parlar sobre creació i afeccions mentals: un viatge al fons de la ment i l’ànima humana que pren la forma d’un documental musical. On és la línia que separa el seny de la bogeria? Us ho preguntareu mentre veieu aquesta proposta escènica.
►Firma aquesta creació teatral un valor emergent de la dramatúrgia que treballa com a guionista i director audiovisual, però que s’ha format com a director de teatre i dramaturg a l’Obrador Internacional de la Sala Beckett i ha dirigit i escrit obres de teatre com El niño de la tele, Xarnegos o Tras la puerta. Ha estat un dels creadors de l’espectacle de microteatre Pentateatre Atòmic. L’any 2022 va ser finalista del premi Frederic Roda de Teatre amb el text Goteres. L’espectacle que presenta en el festival va ser un dels finalistes premiats en el concurs de musicals RIIIING!, engegat l’any passat pel Grec Festival de Barcelona.
►Una producció de Flyhard Produccions.
►Autoria i direcció: Marc de la Varga. Direcció musical: Àlex Torío. Interpretació: Daniel Higiénico, Mont Plans, Pau Vinyals.
►Artemis
►Del 10 al 24 de juliol, Teatre Condal.
►Català.
►La ciència-ficció és el refugi de la Diana per combatre les amenaces del planeta Terra. El seu pare va desaparèixer quan ella era petita, la seva mare cada cop és més lluny i ella sent un buit existencial que només pot omplir amb el cinema, la seva gran passió. El seu somni de convertir-se en guionista traspassarà els límits de la realitat i descobrirà que mentir —mitjançant l’enginy, la perspicàcia i l’humor que la caracteritzen— la farà aconseguir l’amor que tant necessita.
►Una història divertida, singular i commovedora sobre la complexitat de les relacions familiars, sobre la recerca d’un mateix per trobar un lloc en el món i sobre assumir la responsabilitat que comporta entrar a la vida adulta.
►L’obra neix de la necessitat artística d’explorar el discurs com a creadora de Mireia Morera, una dramaturga, compositora i intèrpret jove que utilitza estètiques i temàtiques diferents i fa servir disciplines escèniques i plàstiques múltiples, sovint amb humor i sempre projectant una mirada crítica sobre el sistema.
►Una coproducció de Cia Geminis, Mediterránea i Grec 2024 Festival Barcelona.
►Dramatúrgia i composició: Mireia Morera. Intèrpret: Mireia Morera. Direcció: Pol Sanuy. Assessoria de moviment: Pol Roselló. Escenografia: Joana Martí. Il·luminació: Ramon Ramiro Monchi. So: Marc Urrutia. Assessoria de dramatúrgia: Jumon Erra. Producció: Daria Nicolau i Júlia Guimerà. Cap tècnic del teatre: Jordi Ballbé. Tècnics del teatre: Aleix Arbonès, Víctor Bartolomé. Màrqueting i comunicació: Focus. Fotografia: Anaïs Loran. Aplicacions gràfiques: Santi&Kco.
►Les aventures extraordinàries de la Fiona Pereshtròikovitx
►11 de juliol, Plaça Margarida Xirgu.
►Català i castellà.
►La Fiona, una atleta fugada durant la prova dels 400 metres llisos de Barcelona’92, haurà d’enfrontar-se a la vida fora de la disciplina esportiva vivint clandestinament en els carrers de la ciutat de Barcelona. En el seu periple coneixerà tot el circ de persones i personatges que és la nostra ciutat, i crearà a cada pas la llegenda urbana de la noia russa que va escapar dels tentacles del Comitè Olímpic Internacional.
►El Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant us presenta una llegenda urbana explicada en setze cançons, un muntatge escènic coral en format de teatre-concert i amb col·laboració de La Ludwig Band.
►És una proposta del Col·lectiu Pedant A Missa i Repicant, una agrupació artística nascuda el 2017 a Espolla, de la unió dels talents de Quim Carandell, cantautor, i Lluc Valverde, escenògraf, que s’entesten a ajuntar les seves dues vocacions respectives, la música i el teatre. La companyia inclou com a intèrprets els membres de La Ludwig Band. La primera peça de la companyia va ser Les Aventures Extraordinàries de Fiona Pereshtròikovitx (2017), però també han firmat la comèdia musical, Sant Pere el Farsant (2019), El Perro Cantautor, de hambriento a Emperador (2022) i Artemi, el cambrer abstemi (2024).
►Una producció del Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant.
►Direcció i dramatúrgia: Quim Carandell, Lluc Valverde Interpretació: Gabriel Bosch, Quim Carandell, Roger Cassola, Andreu Galofré, Pol Ramis, Marta Torrella i Lluc Valverde Disseny i construcció d’escenografia: Paloma Lambert Disseny i confecció de vestuari: Marian Vélez Tècnic de so: Pau Esteve Producció executiva: Désirée Gómez Ajudantia de direcció: Laura Roig.
►La gran nit de Dagoll Dagom
►De l’11 al 13 de juliol, Teatre Grec
►Català
►Antaviana, Nit de Sant Joan, Glups!, El Mikado, Flor de nit, Els pirates, Mar i cel… Fer la llista d’èxits de Dagoll Dagom és, per a molts espectadors i espectadores, com repassar la pròpia vida. I no és estrany, perquè aquest col·lectiu artístic creat l’any 1974 per Joan Ollé té una trajectòria llarga que enguany arriba als cinquanta anys de vida i al comiat definitiu dels escenaris. És un bon moment per deixar-se estimar i convertir-se en protagonista d’un concert multitudinari amb l’Original SoundTrack Orchestra, formada per 41 músics i un cor de 20 cantaires, i amb un grup de 26 artistes que han passat per la companyia al llarg d’aquests anys. L’actor, cantant i director Daniel Anglès dirigeix la vetllada, durant la qual sonaran les músiques i s’interpretaran les cançons més conegudes de la història de Dagoll Dagom.
►El conegut i esperat repertori de Dagoll Dagom ens farà viatjar a través del temps tot recordant melodies que ens connecten amb moments i emocions d’aquest mig segle d’història. També es farà una mirada cap endavant, amb la presentació de Blanca i Saïd, és a dir, dels futurs intèrprets de la nova producció de Mar i cel que s’estrenarà aquest setembre del 2024. Com a amfitrió hi haurà l’equip de direcció de la companyia, format des del 1977 per Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. Una cita amb la història recent del teatre musical català.
►Una producció de Dagoll Dagom.
►Direcció: Daniel Anglès. Direcció musical: Joan Vives, Sergi Cuenca. Coreografia: Ariadna Peya. Director convidat de l’orquestra: Joan Vives. Direcció del cor: Albert Torrebella i Belén Clemente. Orquestra i cor: Original SoundTrack Orchestra (OSTO) amb el suport de l’ESMUC. Orquestracions: Joan Vives, Sergi Cuenca, Albert Guinovart, Andreu Gallén. Idea i creació: Daniel Anglès, Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella, Miquel Periel, David Pintó Escenografia i vestuari: Montse Amenós, Maria Albadalejo. Il·luminació: David Bofarull. So: David Casamitjana. Ajudantia de direcció: David Pintó. Producció artística: Anna Rosa Cisquella. Producció executiva: Macarena García. Direcció tècnica: Agustí Custey, Titín. Comunicació: Anna Candelas. Ajudantia de comunicació: Clara Badia. Auxiliar de producció: José Luís Segador.
►Artistes: Víctor Arbelo, Roger Berruezo, Anna Castells, Mariona Castillo, Jordi Coll, Xavi Fernández, Guillem Fole, Elena Gispert, Eloi Gómez, Carlos Gramaje, Pol Guimerà, Júlia Jové, Mercè Martínez, Pep Molina, Muntsa Rius, Ana San Martín, Isabel Soriano, Teresa Vallicrosa, Mone i altres per confirmar.
►Amb la col·laboració de Pep Cruz, Elena Gadel, Àngels Gonyalons, Ivan Labanda, Ferran Rañé i Nina.
►Òh!pera
►Del 12 al 14 de juliol de 2024, Gran Teatre del Liceu.
►Català i Castellà.
►Tres òperes contemporànies breus, representades la mateixa nit en tres espais poc usuals del Gran Teatre de la Rambla. L’aposta més decidida del Liceu per als creadors i creadores de demà.
►Són joves i pertanyen a àmbits diversos de la creació: unes són compositores musicals; d’altres, dramaturgs; alguns més s’encarreguen de dirigir les posades en escena, i d’altres són músics, cantants o bé il·luminadores i tècniques procedents de les escoles de la ciutat. Són, per tant, les veus i els talents de l’òpera contemporània del futur immediat. Per tal de donar-les a conèixer, el Gran Teatre del Liceu produeix tres microòperes de joves compositors i compositores, cadascuna d’una durada aproximada de mitja hora. Passegeu-vos pel teatre buscant cada representació i descobrireu sales d’assaig i espais que no us són tan familiars com us pensàveu. Són tres peces que posen a treballar plegats tècnics, creadors i intèrprets emergents en un exercici de multidisciplinarietat, una característica especialment operística, que implica, entre altres, les parelles formades pel compositor Ferran Cruixent i el dramaturg Pau Miró (treballen amb el director d’escena Pol Roig); Guillem Palomar i la llibretista, escriptora i periodista Laura Ferrero (amb Ester Guntín, també directora de Quiso negro, com a directora d’escena), i, finalment, la compositora Montserrat Lladó i el poeta i escriptor Martí Sales com a llibretista, acompanyats de la directora d’escena Marta Gil Polo . La tercera pota important d’aquest projecte és la participació d’alumnes de diverses escoles de disseny de la ciutat (Elisava, BAU, EINA, Institut del Teatre) a través del Disseny Hub.
►Tots i totes us expliquen tres històries cent per cent del nostre temps. Si en la primera, Eliza, coneixerem una dona que descobreix que la seva parella és una intel·ligència artificial capaç de controlar els seus pensaments, en la segona, Azul como una naranja, ens presentaran Sergei Krikalev, un astronauta que va romandre més de tres-cents dies atrapat a bord de l’estació espacial Mir, mentre el seu país, la Unió Soviètica, s’ensorrava. En la tercera peça, Contradir la nit, ens submergirem en l’essència més autèntica de la ciutat acompanyant una parella d’amants en un viatge per la Barcelona subterrània i canalla. Ho interpretaran uns joves músics i unes veus que són la cara més visible del talent del futur.
►Una producció del Gran Teatre del Liceu.
►Eliza (Foyer)
Composició: Ferran Cruixent. Llibret: Pau Miró. Direcció d’escena: Pol Roig. Disseny d’espai, vestuari, vídeo: Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona. Il·luminació: Institut del Teatre.
►Azul como una naranja (box de l’escenari)
Composició: Guillem Palomar. Llibret: Laura Ferrero. Direcció d’escena: Ester Guntín. Disseny d’espai, vestuari, vídeo: BAU, Centre Universitari d’Arts i Disseny. Il·luminació: Institut del Teatre.
►Contradir la nit (sala d’assaig Mestres Cabanes)
Composició: Montserrat Lladó. Llibret: Martí Sales. Direcció d’escena: Marta Gil Polo. Disseny d’espai, vestuari, vídeo: EINA, Centre Universitari de Disseny i Art. Il·luminació: Institut del Teatre.
►Canciones de amor, de desamor y de pirates
►15 i 16 de juliol, Teatre Grec.
►Català i castellà.
►La Compañía Nacional de Teatro Clásico, que des de l’any 2019 dirigeix Lluís Homar, porta al Teatre Grec un vespre dedicat al romanticisme en els àmbits de la poesia i de la música. Serà un recital de poesia i música bilingüe en el qual actors i actrius destacats, entre els quals Adriana Ozores, el mateix Lluís Homar, Marisa Paredes, Pere Arquillué, Alberto San Juan i Natalia Menéndez, llegiran obres de poesia romàntica tant catalana com espanyola. Durant la vetllada sentireu versos de Gustavo Adolfo Bécquer, de José Zorrilla o de José de Espronceda, que corresponen al moviment literari romàntic espanyol i que buscaven, en les creacions que presentaven, una llibertat formal, a més d’una intensitat emocional inspirada de vegades en temes de l’antiguitat o la tradició. A més de les obres d’aquests autors, però, també sentirem creacions poètiques d’autors catalans com Àngel Guimerà en el context de la celebració del centenari de la mort de l’autor.
►La música serà un ingredient essencial en aquesta vetllada, amb Xavier Albertí al piano acompanyant la soprano de Sabadell María Hinojosa Montenegro. Junts repassaran composicions del belcantisme romàntic espanyol, entre les quals hi haurà obres de la poc coneguda autora del segle XIX Paulina Cabrero, cantant, compositora, pianista, arpista i organista que va ser reconeguda i lloada per la premsa del seu temps. Avui, la recupera un recital poètic i musical que també aplega obres de Ramon Carnicer, un compositor de Tàrrega que va acabar escrivint l’himne nacional de Xile, o de Manuel García, destacat compositor i mestre del segle XIX, o Sebastián Iradier, autor de la coneguda cançó La Paloma, entre moltes altres. Serà una passejada escènica per uns versos i una música que prometen inflamar de passió els cors dels espectadors i espectadores.
►Una coproducció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, el Grec 2024 Festival de Barcelona i el Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro.
►Direcció: Jorge Torres. Dramatúrgia: Xavier Albertí. Interpretació: Xavier Albertí, Pere Arquillué, María Hinojosa, Lluis Homar, Natalia Menéndez, Adriana Ozores, Marisa Paredes, Alberto San Juan. Il·luminació: David Bofarull.
►Poeta en Nueva York
►20 de juliol, Mercat de les Flors.
►Castellà.
►Explica Carlos Marquerie, autor i director teatral, que en la seva joventut, malgrat que va tenir sobre la taula de treball durant anys el Poeta en Nueva York de Lorca, mai no va saber com acostar-s’hi per dur-lo a escena. Amb el pas dels anys, el 2020, va escoltar amb assiduïtat l’Omega d’Enrique Morente i li va cridar l’atenció el recorregut del “Pequeño vals vienés”, des que es va escriure l’any 1930, passant per Leonard Cohen i Morente fins a arribar a la meravellosa versió de Sílvia Pérez Cruz. Tots, d’alguna manera, havien deixat les seves mirades en el poema, com si estiguessin impreses en la nostra manera de llegir-lo avui. En aquest punt és quan Marquerie s’adona que ha canviat la seva manera d’enllaçar i comprendre els versos de Poeta en Nueva York. Amb Sílvia Pérez Cruz ha col·laborat com a il·luminador, director d’escena i dramaturg en diversos espectacles, juntament amb la coreògrafa Elena Córdoba, també present en aquest Poeta en Nueva York. El director teatral es converteix, de manera indirecta, en una peça de l’univers Sílvia Pérez Cruz que ens acompanya durant aquesta edició del festival.
►Poeta en Nueva York és fruit de l’estada de Lorca a la Universitat Colúmbia. L’alienació de l’ésser humà, el capitalisme, la bellesa, les injustícies o l’amor són alguns dels temes que toca. Però Marquerie és un artista amb moltíssima experiència i troba la manera de fer-nos arribar els poemes de Lorca. En aquest Poeta en Nueva York, en el qual Pedro G. Romero participa en la dramatúrgia, s’entrellacen el Lorca dels cristobitas (titelles) i les cançons populars amb el Lorca cosmopolita i experimental. La música de Niño de Elche i els versos de l’autor es juxtaposen buscant una distància amb l’escena similar a la que crea el bunraku, el teatre de titelles japonès, que uneix titelles, recitació i música. També participa en l’espectacle el ballarí Jesús Rubio Gamo, de manera que en el conjunt hi ha el millor de l’escena d’avantguarda madrilenya. Actors, ballarins, músics i titelles són, doncs, en aquest espectacle, els responsables de transmetre al públic la poètica lorquiana.
►Una coproducció del Teatro Español i el Teatro Kamikaze amb la col·laboració de la Fundación Federico García Lorca.
►Direcció: Carlos Marquerie Dramaturg: Pedro G. Romero. Composició musical: Niño de Elche. Interpretació: Niño de Elche, Elena Córdoba, Manuel Egozcue, Clara Pampyn, Jesús Rubio Gamo, Enrique del Castillo. Escenografia: Max Glaenzel. Il·luminació: Carlos Marquerie. Disseny del so: Emilio Valtueña. Vestuari: Cecilia Molano. Coreografia: Elena Córdoba. Desenvolupament dels titelles: Carlos Marquerie, David Benito, Raquel Cervilla. Ajudantia de direcció: David Benito. Ajudantia d’il·luminació: Cristina Bolívar. Producció executiva: Pablo Ramos Escola. Direcció de producció: Jordi Buxó, Aitor Tejada. Distribució: Caterina Muñoz Luceño.