►Tomàs i Miquel Simón són dos germans ampostins músics. El primer, amb una sòlida carrera com a compositor, ha col·laborat en diferents projectes dins dels àmbits teatral, cinematogràfic i simfònic. Influenciat per A. Guinovart i A. Ll. Webber ha compost quatre musicals fins a la data i recentment ha estat guardonat amb el premi a la millor BSO en el FESTCINE de Sao Paulo. Pel que fa a Miquel Simón, és professor de secundària i d’uns anys ençà̀ compagina la tasca docent amb l’escriptura, sent fruit d’aquesta el recull de relats breus Menudeses, publicat el 2017.

►Com a tàndem, ja han treballat anteriorment en el terreny del musical, estrenant “Fum de calinquenyo” (2015), una sàtira costumista ambientada a l’Amposta del 1915, amb un gran èxit a les Terres de l’Ebre.

►L’obra:

►«Mor el rei i mor el Papa i mor aquell qui no té capa». Tal com afirma la dita, la mort ens uneix a tots i ens iguala i, junt amb l’amor, és un dels grans temes de la literatura universal. Se n’ha parlat de formes molt diferents i des de prismes ben distints. Tothom, més tard o més d’hora, acaba pensant en ella però, tot i el misteri que l’envolta, tot i les preguntes que ens fa formular, tots la defugim.

►El musical R.I.P. (descansa en pau, si pots) pren aquesta idea com a punt de partida – a través de diversos esquetxos enllacats entre ells per un narrador que fa reflexionar el públic sobre allò que estan a punt de presenciar- i ens mostra situacions en les quals la descarnada és present. Amb ironia, bon humor i situacions surrealistes, realçades per una música fresca i colorista, ens presenta personatges eclèctics que estan relacionats directament o indirecta amb la mort.

►Un sicari a l’atur que rapeja, un soldat covard que fa massa preguntes, quatre personatges històrics -d’allò més divergents- que reflexionen sobre l’eternitat i un president -sospitosament semblant a Trump- que mana a tot arreu menys a casa seva, són alguns dels protagonistes que apareixen en aquest musical irreverent.