►El llibre comença amb un capítol introductori on es parla dels musicals més destacats de la història, s’anomenen els actors i les actrius de referència en el gènere, es relaten els grans fracassos comercials,“flops” i s’expliciten totes les obres que han guanyat la categoria de millor musical als premis Laurence Olivier i Tony.
►Després d’aquesta introducció, es mostren els 100 musicals, classificats en els capítols següents:
- Guardonats com a millors musicals als premis Tony i Laurence Olivier.
- S’han convertit en clàssics del segle XX.
- Els nous musicals del segle XXI.
- Apostes locals d’èxit.
►De cada musical se’n detallen una sèrie de característiques: compositors, lletristes, data d’estrena, dades bàsiques, sinopsis… També es mostra alguna imatge que il·lustra l’obra en qüestió (coberta del disc, pòster, programa de mà…).
►Diu Joan Francesc Cánoves: “Després d’escriure el llibre “100 musicales que deberías ver” (Amat: 2020), vaig tenir el convenciment que quedaven moltes obres per referenciar. Sovint, amics, experts i aficionats em preguntaven per què no hi havia, entre els escollits, un musical en concret. Justificar-lo no sempre era fàcil. D’aquesta tensió va néixer el desig d’escriure un nou llibre amb cent musicals més”.
►Entre les cent obres que es presenten a continuació hi ha, per exemple, totes aquelles que han guanyat el reconeixement al millor musical dels premis Tony i Laurence Olivier com A Strange Loop, Back to the Future, Caroline or Change, City of Angels, Company , Groundhod Day, Hadestown, Mouline Rouge!…; També, moltes de les que han aconseguit reobrir a Broadway i al West End després de la pandèmia de la COVID-19 com Ain’t too Proud, Mean Girls, Six, The Prince of Egypt…; trobem alguns clàssics que han aconseguit alguns premis de referència o s’han dimensionat a través de pel·lícules aclamades per la crítica i el públic com Carousel, Gentlemen Prefer Blondes, Show Boat, Sweet Charity…; i, finalment, hi ha un llistat de musicals que s’han convertit en fenòmens locals però que s’han dimensionat més enllà del territori on s’han concebut com El diluvio que viene, Hoy no me puedo levantar, Starmania…
► “Però he de reconèixer que no ha estat fàcil escollir i, em temo, que encara en queden molts al tinter”.
►Joan Francesc Cánovas és periodista i consultor en comunicació i aficionat al teatre musical. És professor de la UPF-Barcelona School of Management i ha treballat a diferents mitjans de comunicació. És director del Màster en Comunicació Corporativa i Estratègica i del Postgrau en Transformació Digital de les Organitzacions de la UPF-Barcelona School of Management. Fou director de comunicació de la Generalitat de Catalunya i membre del Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (ràdio i televisió pública).