►El 6 d’abril de 1995 es va estrenar “Sweeney Todd” al Teatre Poliorama de Barcelona.
► “Sweeney Todd” és l’espectacle de teatre musical més premiat a la història del teatre musical català.
►La companyia original estava preparant una celebració al mateix teatre Poliorama però la situació actual del COVID-19 ha ajornat aquest acte que se celebrarà durant el 2020 any que es compleixen 90 anys del seu compositor.
►L’espectacle es va estrenar el 6 d’abril de 1995 al Teatre Poliorama de Barcelona amb l’adaptació al català de Roser Batalla i Roger Peña, amb llibret d’Hugh Wheeler i lletres i música d’Stephen Sondheim, va comptar amb la direcció musical de Manuel Gas, la direcció de Mario Gas, el disseny de vestuari de Maria Araujo, el disseny d’escenografia de Jon Berrondo, el disseny de so de Juan Manuel Galiano i el disseny de llum d’Ignasi Camprodon i el mateix Mario Gas i la producció del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.
►Aquesta exitosa producció catalana també es va poder veure al Teatre Apolo de Barcelona a partir del 16 de setembre de 1997 i a Madrid al Teatre Albéniz al novembre del mateix any. El 15 d’octubre de 2008 al Teatro Español de Madrid es va reposar la posada en escena original de 1995 que va arribar en castellà al Teatre Apolo de Barcelona el 31 de març de 2009 amb part de la companyia original.
►Un retrobament de la companyia.
► “Sweeney Todd” va comptar amb un repartiment amb els primers actors del moment:
►Anthony Hope: Pep Molina, Sweeney Todd: Constantino Romero/ Joan Crosas, Captaire: Teresa Vallicrosa, Mrs. Lovett: Vicky Peña, Johanna: Maria Josep Peris, Venedor d’ocells, Jordi Muixi, Jutge Turpin, Xavier Ribera, Agutzil Bamford: Pedro Pomares, Tobias Ragg: Muntsa Rius, Adolfo Pirelli: Esteve Ferrer, Jonas Fogg, Oriol Genís, Sopranos: Ruth Nabal, Kirby Navarro, Teresa de la Torre, Mezzo-contrals: Dagmar Lüderitz, Núria Canals, Marta Fiol, Tenors: Oriol Genís, Jordi Muixi, Andres Navarro, Barítons-baixos: Antonio Galindo, Abel García, Joe Luciano Garrigó
►Músics: Piano: Pep Pladellorens. Teclats i programació de sampler: Ernest Manchón. Contrabaix: Guillermo Prats. Flauta i flautí: Jaume Cortadellas. Clarinet: Ferran Oltra. Fagot: Vicenç Barona. Trompeta i fiscorn: Josep Gomariz. Trompa: Jesús Martínez. Percussió: Ezequiel Guillem. Flauta i flautí: Ramon Vilalta.
►Tots aquests intèrprets estaran de nou al Teatre Poliorama de Barcelona en una nova data que encara s’ha d’escollir. Dins d’aquesta celebració hi haurà un record a Constantino Romero, el Sweeney Todd original i per Manuel Gas que en va ser el director musical i que malauradament ens van deixar.
►La producció original es va estrenar l’1 de març de 1979 a Broadway a l’Iris Theater de Nova York amb un repartiment encapcelat per Len Cariou i Angela Lansbury.
►PASTISSETS DE CARN HUMANA per Albert de la Torre (extret del programa de mà de 1995)
El musical té sovint un punt de consideració de gènere que es basa en les grans maquinàries teatrals buides d’estructura profunda i plenes de coloraines a la superficie. Aquest Sweeney Todd és un musical i, és clar, l’acompanya la maquinària que fa al cas.
►El musical és sovint un gènere que es recolza en històries d’amors i desamors, en l’argument i en l’anècdota, en historietes sense trascendència amb contextos més o menys ben recreats. Aquest Sweeney Todd és un musical i, és clar, també té la seva dosi de melodrama.
►No és gaire habitual en la trajectòria del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya oferir un musical al seu públic. En aquest mateix full que tenen a les mans hi ha les dades suficients sobre la importància de l’obra i de l’autor per justificar-ne la proposta. I hi ha una dada, la direcció de Mario Gas, que de ben segur farà trontollar algunes maledicències sobre el tema: Mario Gas no construeix els seus espectacles sobre maquinàries teatrals buides ni fent ressaltar dels arguments allò que salta a la vista, sinó sobre la feina dels actors- i aquí també cantants i músics-, les seves ànimes i els seus carn i ossos.
►En aquest musical, i sense desvetllar abans d’hora el que veuran, els intèrprets mengen pastissets de carn humana damunt del tall d’una navalla ben esmolada; les navalles tallen i la carn humana, diu Mario Gas, té sorprenents efectes al·lucinògens. Ja estan avisats.
►Fitxa completa.