►Del 25 de novembre al 12 de desembre

►Un monòleg musical que reflexiona sobre la toxicitat, l’abús de poder i les expectatives socials col·lectives, fins a arribar a la causa de la fuga de la seva protagonista.

►Una núvia arriba corrent a una estació d’autobusos fugint del seu casament. Compra el primer bitllet que troba al destí més llunyà possible. Mentre espera l’autobús que la portarà cap a la seva nova vida, explica al públic totes les seves relacions fallides al ritme de cançons de Marisol.

►Tómbola és un monòleg musical que reflexiona sobre la toxicitat, l’abús de poder i les expectatives socials col·lectives, fins a arribar a la causa de la fuga de la seva protagonista: la situació de violència masclista que pateix.

►El que comença semblant una comèdia, es desdibuixa quan descobrim els motius reals que té la núvia per fugir.

►Són realment còmiques les relacions que comparteix la protagonista? Com d’explícit ha de ser el nostre interlocutor per entendre que es troba en una situació de perill? Quan, com i per què posem límits a les nostres parelles?

►NOTES DE DIRECCIÓ
►La imatge d’una núvia a la fuga és digne d’una comèdia romàntica. Comèdia potser sí. Romàntica segur que no. Mirant aquestes pel·lícules, sempre m’he preguntat què podria portar a una persona a prendre una decisió com aquesta avui en dia? En lloc de dir: “ei, m’ho he repensat, no vull casar-me amb tu, moltes gràcies per tot, sento haver-t’ho dit tan tard…” L’únic que se m’acut és que no hagi tingut més remei.

►La violència masclista forma part del nostre dia a dia. Les víctimes són recomptades a finals d’any com si fossin simples xifres d’una estadística, i no com a persones amb el seu propi món, amb la seva pròpia història. Sovint m’he trobat preguntant-me: com pot ser que una noia jove i empoderada del segle XXI arribi a viure aquest tipus de situació? I en la meva cerca de respostes ha sorgit “Tómbola”, un monòleg musical que combina cançons de Marisol, d’una forma distesa, directe a públic, amb històries molt properes a mi, molt properes a totes, per demostrar que la distància que em separa de la núvia a la fuga de Tómbola és pràcticament inexistent.

►Què uneix la nostra protagonista amb Marisol? Per què decideix cantar els seus temes? El retrobament d’aquesta núvia amb el seu ídol de la infantesa, serà una mena d’epifania que la portarà a prendre decisions importants sobre el seu futur. Aquest petit musical vol ser un petit homenatge a Marisol, la nena prodigi. I també a Pepa Flores, la dona que hi vivia darrere i que va plantar-se davant de tot un sistema. Tómbola és la meva pròpia revisió del romanticisme inculcat, de les dinàmiques dins les relacions, de les expectatives socials col·lectives, a ritme de cançons de Marisol.

►És un espectacle amb la direcció i la dramatúrgia de Maria Ramírez amb la direcció musical de Mateu Bauçà i interpretat per Laura Dorca i Mateu Bauçà, que també n’és el pianista.

►Amb l’escenografia de Martí Ramírez, l’espai sonor de Mateu Bauçà, la coreografia de Xavier Palomino, el vestuari de Gespalka’p, la custumització de Lei Limón, el disseny de llums d’Arnau Bernabé, la fotografia de Carles Araguz i els audiovisuals d’Helousis.