►El Gran Teatre del Liceu enceta l’any 2023 amb una nova producció de Tosca de Puccini. Una de les òperes més representades al Teatre de la Rambla torna sota la direcció escènica de Rafael R. Villalobos i amb un extens repartiment de luxe que inclou els noms de Maria Agresta, Sondra Radvanosky, Michael Fabiano, Joseph Calleja i Željko Lučić, entre d’altres. Es podrà veure a la Sala Gran del Liceu del 4 al 21 de gener a més de comptar amb una funció Under35 el pròxim 5 de gener, destinada als joves de menys de 35 anys, que podran aconseguir l’entrada a un preu de 20 euros.

►La producció
►La història original de Tosca transcorre a Roma el 1800, on Cavaradossi és un liberal –per tant, partidari de la Revolució Francesa i de Napoleó Bonaparte–, mentre que Scarpia és el cap de la policia del Vaticà, un agent polític al servei del règim absolutista del Papa. En la producció de Villalobos, totes dues postures ideològiques es traslladen al present, on Cavaradossi és un defensor de l’emancipació individual i dels drets humans, i Scarpia un còmplice de la intolerància que representa la temptació feixista. Per reforçar aquest simbolisme, Villalobos ha decidit d’acompanyar l’acció amb personatges, obres d’art i situacions que reforcen la tesi que el poder té por de l’art.

►Villalobos se serveix de dos noms principals: el director de cinema i escriptor Pier Paolo Pasolini –assassinat el 1975, i que va ser amenaçat en vida per les faccions feixistes que van sobreviure a Itàlia després de la fi de la Segona Guerra Mundial– i el pintor barroc Caravaggio. Al llarg de tota l’obra, la lectura que desprèn la producció esdevé transparent: Tosca és, sens dubte, una víctima de les estructures del poder, però Cavaradossi no n’és una víctima menor, ja que tots dos encarnen les virtuts revolucionàries de l’art i l’amor.

►A més dels dos amants, cal esmentar la tercera figura principal de l’òpera, Scarpia. Villalobos traça un perfil del cap de la policia del Vaticà i en potencia els vicis més baixos, particularment la luxúria.
►Moltes de les escenes estan inspirades en pel·lícules de Passolini, com és el cas de l’aparició del Palazzo Farnese, seu del poder policial a Roma; també s’hi representa Els 120 dies de Sodoma, una versió lliure de la novel·la del marquès de Sade en què el director feia un retrat cruel del poder de Mussolini. L’escenari es transforma en la ressaca d’una orgia, en què la decoració a l’escenari consisteix en retrats de joves nus. Els quadres tenen un paper central en aquesta producció: inspirats en algunes de les obres més famoses de Caravaggio, han estat creats pel prestigiós artista Santiago Ydáñez, guardonat amb el premi de pintura BMW 2018.

►El repartiment
►Tosca és una de les òperes més coneguda i representada de la història, fet que fa que amb el pas de temps, el repertori es refermi a l’imaginari col·lectiu. Avui en dia, doncs, és una de les obres més exigents musicalment, almenys per a les tres veus principals, a les quals es reclama no tan sols ofici i tècnica, sinó una immensa versemblança dramàtica i la responsabilitat d’estar a l’altura de la trama.

►En aquest aspecte, l’elenc preparat per als rols de Tosca, Cavaradossi i Scarpia recauen en cantants amb experiència, fiabilitat actoral i una tècnica superlativa. Per a Floria Tosca hi haurà fins a quatre sopranos dramàtiques amb una trajectòria llarga i sòlida: la italiana Maria Agresta cantarà en set funcions –incloent-hi l’estrena–, Emily Magee ho farà quatre dies i la diva nord-americana Sondra Radvanovsky n’oferirà dues més, el 17 i el 20 de gener. Per últim, Monica Zanettin assumirà el personatge en una única funció, la del 12 de gener. Al seu costat hi haurà tres grans Cavaradossi –els tenors spinto Michael Fabiano, Joseph Calleja i Antonio Corianò, dotats d’un bell timbre de veu i amb una potència pulmonar rotunda– i dos Scarpia amb veus fortes i intimidadores, que són les del baríton serbi Željko Lučić i la del seu col·lega georgià George Gagnidze.

►Aquest sòlid repartiment tindrà l’acompanyament fidel d’un equip de grans veus en els papers secundaris –Felipe Bou com a Angelotti, Moisés Marín com a Spoletta, Manel Esteve com a Sciarrone–, que aportaran tota la consistència narrativa que els exigeix el llibret i també equilibri musical en unes representacions en què una altra gran protagonista serà l’orquestra. La partitura de Tosca és d’una harmonia tensa i complexa que dirigirà el mestre hongarès Henrik Nánási, un habitual als principals teatres d’òpera del circuit internacional i que ha dirigit les millors orquestres del món. Ara és el torn de comandar l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu: una batuta experimentada per acabar de tancar l’equip que farà que aquesta nova Tosca sigui inoblidable.

►Tosca  al Liceu+ LIVE
►En el marc del 175è aniversari,  el Liceu llança el Liceu+LIVE, un abonament digital que permetrà veure espectacles en directe i en alta qualitat. Després de l’èxit d’Il trovatore i de Il trittico, arriba el directe de Tosca que serà el 16 de gener de 2023, i la seva posterior versió editada.

►Liceu+ LIVE compta amb la màxima qualitat d’imatge i àudio: 7 càmeres 4K i so compatible amb Dolby  5.1  que faran del visionament una experiència única.

►En la seva versió en directe, la retransmissió disposa d’un mestre de cerimònies, un xat en viu i l’opció de subtítols en català, castellà, anglès i l’idioma original de l’òpera. Uns dies després del directe, Liceu+ LIVE posa a disposició l’edició Prèmium, disponible durant dues temporades, per ser visualitzada tantes vegades com es vulgui. Aquesta versió incorpora noves funcionalitats com ara la realització/visualització multicàmera, seguiment de la partitura en paral·lel a la representació, comentaris artístics de directors o l’opció de veure l’òpera per acte.