►Una llum tímida al festival Berdache.
►El dijous 8 i el divendres 9 d’octubre.
►Berdache és el festival triat per estrenar el primer treball teatral de “La Cicatriz”, “Una llum tímida”, la història de dues dones lesbianes durant la dictadura franquista. El text i la música de l’espectacle són creacions originals. Amb aquesta obra “La Cicatriz” posa de manifest els seus objectius, donar veu a les dones i reivindicar la memòria històrica pròpia.
►“La Cicatriz” és un col·lectiu emergent, enfocat a la producció cultural i artística. Està format per sis dones joves, professionals de les arts escèniques, la comunicació visual i disseny gràfic, la producció, la música i el periodisme social. És un col·lectiu multidisciplinari que neix del desig de produir projectes artístics dins d’un context de feminisme. Els reptes fonamentals de “La Cicatriz” són visibilitzar les dones joves dins el món de la cultura com actives, necessàries i fonamentals.
►Aquest caràcter multidisciplinari, els permet proposar un contingut divers, contrastat i evitar relacions verticals de jerarquia dins dels processos de creació i treball. L’objectiu del col·lectiu és la producció artística, a partir de la qual convertir-se en un possible exemple pedagògic.
►Sinopsi:
►La Isabel és una jove professora d’història d’una escola de Barcelona durant els anys del franquisme a Espanya i està profundament enamorada de la Carmen, la professora de literatura. Sense voler, però sense poder evitar-ho, NEIX una història d’amor entre elles dues. Una història que semblava arribar a un súper final però la família de Carmen, de pensament fortament conservador, l’obliga a internar-se en un hospital de malalts psíquics per curar-se d’aquest amor per la Isabel, que no pot ser i que no està ben vist. Un temps després, la Carmen torna a casa amb la Isabel, Deixant enrere família, hospital i feina, havent d’enfrontar ara a les seqüeles que li han causat els electroxocs que ha rebut a l’hospital. La Isabel intentarà ajudar-la a sobreviure fins a les últimes conseqüències.
►És una obra de teatre inspirada en fets reals i traslladada a la ciutat de Barcelona.
►La literatura i la cultura normatives no contemplen aquests fets històrics protagonitzats per dones lesbianes com el de “La nostra pròpia història”.
►L’obra vol dignificar el passat de les dues dones i mostrar les seqüeles, des de les més evidents fins a les més metafòriques, passant pel maltractament de la medicina homòfoba de la teràpia electro convulsiva en el cos de la Carme, les seqüeles que la por ha deixat en les vides de les lesbianes, i les que el franquisme ha deixat en la societat espanyola i catalana. També reflexiona sobre l’eutanàsia; com a paradigma de mort digna o assassinat social.
►L’equip:
►La dramatúrgia és de l’Àfrica Alonso Bada, la Composició musical de l’Andrea Puig Doria i l’Àfrica Alonso Bada.
►El repartiment: Isabel: Àfrica Alonso, Carmen: Júlia Jové i interpreten la música en directe l’ Andrea Puig Doria i la Laura Masferrer.
►La direcció escènica és de la Marilia Samper i la direcció musical de l’Andrea Puig Doria, amb la il·luminació de l’Esther Porcel, el so de Guillem Ventura el concepte d’espai d’Idoia Costa, l’escenografia i vestuari de La Cicatriz, l’assistència del moviment de la Nora Baylach, la producció executiva de la Clara Oliveras, la Daria Nicolau i l’Aida Llop, amb l’ajudantia de direcció de la Laia Nogueras i en Sergi Salicrú el disseny gràfic de la Queralt Guinart i Homs i la Comunicació de la Carla Benito, i la Laia Nogueras.