►Del 16 al 19 de novembre, s’instal·la al Foyer del Gran Teatre del Liceu el nou espectacle contemporani de Xavier Sabata: Pierrot Lunaire amb un pròleg: Narcís.

►Pierrot Lunaire, obra d’Arnold Schönberg escrita el 1912 a partir dels poemes simbolistes traduïts a l’alemany d’Albert Giraud, es considera una obra de referència del període atonal del compositor. Schönberg va preveure un estil de cant conegut com a Sprechgesang, una curiosa combinació entre declamació i cançó que col·labora amb l’obra musical i que complementa de manera misteriosa l’estat d’ànim dels poemes. Aquesta obra atonal, però no dodecafònica, presenta una contradicció: habitualment és cantada/recitada per una veu femenina, tot i que el personatge central (Pierrot) és masculí. El Liceu fa un pas innovador convidant el contratenor Xavier Sabata a interpretar la partitura. Creada a partir d’una estructura matemàtica (tres vegades set poemes) i que traspua llibertat total, Pierrot Lunaire flota sobre un reialme sense gravetat. Schönberg va escriure una obra cabdal, paradigma contemporani i rupturista, molt influent en la història de la música i un model que seria imitat.

►A partir d’una proposta escènica pensada també pel mateix Xavier Sabata, l’espai i il·luminació van a càrrec de la prestigiosa formació Cube.bz. L’espectacle té com element destacat un escenari amb dues plataformes circulars concèntriques, on estan situats solista i els músics per generar una visió 360º en el públic. L’estètica del protagonista és presentada com un posthumà, un personatge que no s’acaba de sentir còmode amb allò terrenal i s’emmiralla amb allò llunàtic, incorporant tocs de ciència-ficció.

►L’Ensemble de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida pel mestre Francesc Prat, donarà vida a una sorprenent partitura i el moviment coreogràfic porta el segell de Maria C. de Vaca.

►El diàleg Pierrot-Narcís
►Xavier Sabata també incorpora en la narració el mite de narcís per explicar la voluntat d’assolir una perfecció que acaba sent destructiva, amb el monòleg Les metamorfosis d’Ovidi. D’aquesta manera, els personatges de Narcís i Pierrot dialoguen en aquest espectacle tenint com en punt en comú la introspecció individual: l’un consumint-se per conèixer-se i l’altre aïllant-se, construint-se un avatar per amagar el seu patiment. Així doncs, Xavier Sabata posa èmfasi en la metamorfosi de Narcís, que acaba en un patiment per la incapacitat d’atènyer-se a un mateix, per la dificultat d’abastar-se completament i assolir la perfecció en aquest viatge cap a l’autoconeixement. Pel que fa a Pierrot —Pierotto o Pedrolino en italià— aquest és un personatge originari de la Commedia dell’Arte que formava part del grup dels Zanni —criats o servents—, personatges amb cert caràcter secundari dins de les màscares que formaven originàriament la Commedia dell’Arte. Va anar evolucionant i el teatre francès va acabar creant la figura d’aquest criat una mica decadent, amb aquesta tendència a la contemplació, que no té capacitat de connectar amb ningú i que comença a idealitzar les relacions humanes.

►En paraules de Sabata, “Pierrot es va convertir en una espècie d’alter ego de l’artista, de l’alienat del món terrenal, la seva insularitat física. Pierrot projecta en la lluna una sortida, un anhel per curar una ferida oberta que no sana”. “El seu aspecte blanc amb el característic vestuari, també blanc, no és en va; gairebé ens està delatant una dismòrfia, un avatar per existir en un món que no reconeix i del qual busca una sortida” afegeix.

►Xavier Sabata
►Contratenor. Nascut a Avià, va estudiar cant a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), per posteriorment fer perfeccionament a la Musikhochschule de Karlsruhe. A més, està graduat en interpretació teatral per l’Institut del Teatre de Barcelona. El seu repertori va de Cavalli a Monteverdi, el repertori barroc i també l’òpera contemporània. Al llarg de la seva trajectòria ha cantat en teatres com el Teatro Real de Madrid, Théâtre des Champs-Élysées de París, Staatsoper Unter den Linden, Theater an der Wien, Teatro La Fenice de Venècia, Grand Théâtre de Genève i Wiener Staatsoper. Aquesta temporada 2021/22 ha tornat a Viena per a interpretar el rol d’Ottone (L’incoronazione di Poppea) dirigit per Pablo Heras-Casado, després del seu debut la temporada anterior en aquest teatre. També té prevista una gira interpretant el cicle lieder Winterreise, Voce di dio (Il Primo omicidio) a l’Aalto-Musiktheater d’Essen i Orlando a la Halle Oper. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2008/09 amb L’incoronazione di Poppea, i hi ha tornat amb L’enigma di Lea i Agrippina (2018/19).