►Del 20 de desembre del 2017 al 21 de gener del 2018 s’estrena “Cobi Curro i Naranjito” a la Sala Muntaner de Barcelona.

►Benvinguts al Bar Cobi Curro Naranjito, -antic Casa Mary-, un bar de carretera en un punt indeterminat de la Ctra Nacional II entre Massanet de la Selva i los Monegros. Les tres filles i “mitja” de la Mary i del Francisco regenten la fonda que van heretar de la seva difunta mare, i ho han disposat tot per rebre les mascotes més cèlebres del passat, organitzant el T.I.M.O. 2017: La Trobada Internacional de Mascotes Oblidades.

►Una convenció on es retroben totes les mascotes esportives i corporatives per fer terapia col·lectiva, recordar vells temps i fer un viatge al passat. Però les tres filles i mitja només tenen un únic objectiu: Conèixer el seu pare. L’home que un dia va ser Cobi, Curro, Naranjito. Un espectacle que és una comèdia, un musical, un cabaret i un retorn al passat, amb l’humor més absurd que trobareu a la cartellera, de la mà de tres grans actrius còmiques: la Laia Alsina, la Maria Cirici i la Laura Pau, que canten i ballen al ritme de la música original de Gerard Sesé, interpretada en directe.

►Un espectacle amarat de diversió, gamberrisme i nostàlgia a parts iguals, ple de referències, personatges, cançons, sèries, pelis,… Perquè qui hagi viscut als 80 i 90 sap que van ser dècades de llums i contrastos…com la infantesa de Cobi Curro Naranjito.

►La direcció i la dramatúrgia de l’espectacle és de Martí Torras Mayneris amb la col·laboració de Mireia Giró, Gerard Sesé i les mateixes Feliuettes en els textos. La composició, arranjaments i la direcció musical l’ha portat a terme Gerard Sesé. I el Moviment de Fàtima Campos.

►Les tres cantatrius que encarnen els personatges són: Laia Alsina, Maria Cirici i Laura Pau.

►L’Escenografia i il·luminació és de Sarah Bernardy i Martí Torras Mayneris, el vestuari de David Soro

►Sinopsi
►Cobi, Curro, Naranjito restaran per sempre destinats a ser objectes vintage de pseudoculte per a hipsters, pràcticament regalats a Wallapop. Ningú tornarà a portar massivament samarretes, gorres, pins amb la seva imatge. Però qui donava vida a aquests personatges feliços que sempre somreien, saludaven a totes les personalitats i abraçaven a tota una generació de nens i nenes? Qui s’amagava dins d’aquelles butardes? Personatges anònims que van acariciar la fama amb la punta dels seus dits de peluix i van ser enretirats i oblidats com joguines trencades, o actors infantils que creixien massa ràpid. Una persona amargada que pensa que ja va viure el seu moment de glòria fent de mascota i que la vida no li regalarà res millor en el futur. Com en Francisco, que mai es va preocupar de les seves filles. Un covard que va desaparèixer, i va desatendre la seva família a costa de la fama.

►Un home que va ser substituït per un electrodomèstic: La tele, aquell monstre “educador” anul·la-cervells que hi havia a les cases quan els pares no hi eren, el substitut natural d’un pare que mai va existir. Aquell aparell amb tub catòdic que amb la seva llum ens xuclava i ens donava mastegat qualsevol món imaginari. El temps corre massa depressa i tots ens fem més ells, més covards, més orfes i més rucs. I per això vem inventar la tele.

►Després de l’èxit del seu primer espectacle homònim, The Feliuettes, aquest trio de cantants i comediantes es tornen a trobar per crear aquest cabaret divertit, nostàlgic i gamberro amb un equip de professionals que tenen una vasta experiència en el món dels musicals i també un sentit de l’humor similar, entre absurd i irreverent: Per una banda, les actrius-cantants Maria Cirici, Laia Alsina i Laura Pau, totes graduades a l’Institut del Teatre i amb una àmplia experiència en espectacles musicals, com ara Nevares al Teatre Grec, on van coincidir i congeniar; També torna el director Martí Torras Mayneris, llicenciat en Belles Arts i Art dramàtic. És el director i dramaturg del trio femení Divinas o dels exitosos espectacles de clown Rhum i Rhümia; Segueix també el músic i director musical de The Feliuettes, Gerard Sesé, compositor del musical Generació de Merda, arranjador i pianista i ocasionalment actor. The Feliuettes és una companyia inestable que mai està quieta. Tothom està immers en altres projectes, com el trio de cantactrius, que han participat recentment al concert “La Pols i l’Era”, una reinvenció del ye-yé català dirigida per Guillamino, Oriol de Balanzó i Òscar Dalmau estrenada a L’Auditori de Barcelona i al Canet Rock o al musical Verdaguer: Ombres i maduixes del grup Obeses.

Martí Torras Mayneris