El 1994, amb 18 anys, debutava professionalment en aquest teatre que avui dirigeixo. Una d’aquelles coses boniques poètiques que té la vida. 30 anys després, vull compartir amb vosaltres una nit de celebració. Un concert de gran format per deixar sortir al cantant que massa sovint s’amaga darrere del director, a l’intèrpret que s’escapa dels focus, al tímid que hi ha darrere dels programes de mà. Mirarem enrere i revisarem el que ha passat i el que no ha passat durant aquestes tres dècades. El viatge està sent com un bon musical: apassionant, emocionant i intens.