Stephen Sondheim va proposar al 1971, a l’aleshores productor i director Harold Prince, de fer un musical a partir d’una pel·lícula d’Ingmar Bergman anomenada: Smiles of a Summer Night. Ho va fer convençut que aquell material argumental podia inspirar un espectacle diferent. Després de la nit de l’estrena, el febrero de 1973, tothom va donar-li la raó. Els premis de la crítica confirmaven el triomf d’un musical amb una partitura inspiradíssima i una estructura dramàtica molt original que permetia un dibuix de personatges i situacions extraordinari. Un musical adult! La trama situa l’acció en la classe benestant de Suècia del tombant del segle XIX i gira al voltant de les peripècies amoroses dels personatges. Fins aquí tot normal. Però molt aviat hi descobrirem que sota una aparença d’opereta l’obra és una complexa i amarga reflexió sobre l’amor, els sentiments i els seus misteris, que Sondheim i el llibretista Hugh Wheeler convertiren en un fosc musical d’alè txekhovià. Cap dels personatges està amb qui ha d’estar i, no cal dir-ho, tothom desitja un altre: un conflicte universal que es resoldrà a ritme de vals. Després de la seva recordada adaptació de Sweeney Todd, Mario Gas torna amb Sondheim; i ho fa acompanyat d’un equip de gala: Vicky Peña, Constantino Romero, Montserrat Carulla, Jordi Boixaderas, Mireia Ros… fins a un total de vint actors i setze músics. Un gran musical per una gran ciutat.