(amb actors no professionals)
El musical A prendre pel sac té l’objectiu de realitzar un retrat de la societat dels anys vuitanta on, tot i les obertures que la societat espanyola havia anant aconseguint des dels seixanta, encara hi havia profundes divisions socials. Un retrat a base de la unió entre el text i la música en el sí d’un musical.
A més a més, durant els vuitanta es consoliden noves problemàtiques socials, com per exemple les drogues o el fenomen de les bandes juvenils. Aquest últim factor és un eix essencial de A prendre pel sac. La diferència social entre dues bandes juvenils és el motor per fer transcórrer una història que, temporalment es situa entre els mesos que hi ha entre el partit d’anada i de tornada de dos equips [imaginaris] en un campionat de futbol.
El títol d’aquesta obra, A prendre pel sac, també vol ser un reflex d’aquesta situació. Una expressió tant vulgar com comú de la nostra societat, que simbolitza el passotisme i la rebel·lió envers un model econòmic i social que emergia després dels anys del franquisme. L’estat del benestar va ser acceptar per algú però va tenir l’oposició d’altres.
