Cadascuna d’aquestes obres mestres té una entitat autònoma en si mateixa, però constitueixen una suite coherent amb una sèrie d’elements comuns: el respecte al principi de les unitats del teatre clàssic (lloc, temps i acció) i analogies i ecos entre els personatges (Comtessa-Donna Elvira / Don Giovanni-Comte…). D’altra banda, cada llibret pren la veritable dimensió associant-se amb els altres dos títols, que, d’alguna manera, venen a completar i clarificar aspectes.

L’enfocament successiu, com si d’un festival es tractés, rebel·la una tensió especial i, així, el públic està convidat a capbussar-se en la vida tumultuosa d’aquesta galeria de personatges on, ja residint en el mite, es mostra un sofriment femení compartit font d’una forma violenta masculina. El sol refugi de les dones resideix en la seva solidaritat. Davant l’abús i l’excés de llibertat sempre apareix el perdó.

Aquesta nova perspectiva revelarà nous significats i confrontarà els espectadors amb la noció de seducció tot plantejant preguntes com ara “què significa ser home o dona a la societat actual?”, “quins límits posem al nostre desig?”, “què significa ser parella avui en dia?”, “quines conseqüències tenen els nostres impulsos o l’abús?”.

La noció de seducció rau en el centre d’aquesta trilogia: un mirall etern i un infinit manual per a la vida. En aquesta folle journée, en que così fan tutt(i), tenim un himne que tothom repeteix: Viva la libertà!