“Potser la vida hauria de venir amb un pròleg, com als llibres. Un pròleg que d’alguna manera ens prepari per a tot el que vindrà. No en sabríem el final, perquè algunes històries és millor no saber com acaben, però podríem decidir si val la pena seguir llegint o no.”
Amb la perspectiva de qui mira enrere des de certa enyorança, el protagonista, l’Eduard Marquès, escriu, a cavall entre la realitat i la ficció, una declaració d’amor a la seva infància, a la seva família.
