A Concha Piquer se li ha penjat el mal nom de representar una Espanya de pandereta i de bandera vermella. Federico García Lorca s’ha erigit en líder indiscutible d’aquesta altra Espanya republicana i de bandera tricolor. Tots dos van estimar aquest país fins a la medul·la, però tots dos atresoraven llums i ombres en la seva ideologia, en la manera de viure i en les decisions personals. A En Tierra Extraña no els jutja, només els ofereix un lloc de trobada, de conciliació possible i necessària entre postures tan diverses, un tauler en què aquests tres personatges (no oblidem el meravellós Rafael de León) jugaran una partida decisiva, un escac mat irremeiable i terrible. Tot al ritme de cobles i jazz Què més es pot demanar?