Aquesta obra de teatre està dedicada al record de tota aquella gent, qui l’any 1945/46 va ser saquejada i
expulsada de casa seva. Aquest fet històric no el vaig saber pas a través dels llibres d’història sinó
pel relat d’una d’aquelles persones. Per tu, Alena!

“La Mare de la Frau, amb les mans al cap i el cor als peus, cridà:
-La meva filla no pot ser amúsia!- replicant-li al professor de música – si jo jugo com si res
amb tres instruments, si jo canto, si jo …
Ja no va tenir temps per donar-li voltes; en aquell lloc d’Europa i en aquell temps precís
els va esclatar una guerra… Molta gent va perdre la vida, però La Frau no. Avui la tenim aquí, altiva i
amb una vida plena de records per explicar-nos, i amb una agnòsia molt més refotuda que aquella
que a la seva Mare, un dia, li va treure la son.”