El TEATRE es fixa en una matèria molt fràgil: la memòria de l´espectador. I, de tant en tant, convé refrescar aquesta memòria. Obrir els calaixos i els armaris del magatzem on dormen els vells personatges i fer-los tornar a sortir a la llum màgica de l´escenari.

Veiem que els vells personatges surten de les seves capses amb l´energia intacta de quan van ser creats. I l´espectador flueix, sense grumolls, a base de retalls, de fragments i de records.

No obstant, HISTORIETES no és tant sols un espectacle per la nostàlgia. També és un punt de reunió de totes les experiències teatrals que s´han anat acumulant al llarg de vint anys; des del consumisme màgic d´Antaviana fins a l´amarga espectacularitat de FLOR DE NIT. I també és una festa… una celebració amb el públic. I una exhibició. (Sense exhibicionisme no hi hauria teatre.)

Els actors i les actrius que conformen actualment la Companyia, han assolit, al llarg d´uns quants anys de treball conjunt, un nivell altíssim en les técniques del seu ofici: són auténtics actors i actrius de teatre musical. Passen de la paraula a la música sense cap esforç aparent. Ballen, canten i actuen.Emergeixen d´una escena dramàtica de MAR I CEL per capbussar-se alegrement en una verbena de la NIT DE SANT JOAN, o en una íntima creació de Jaume Sisa. Sobre l´escena, es divideixen i es multipliquen a un ritme vertiginós. Es diverteixen i s´emocionen i ens ofereixen la seva emoció i la seva diversió perquè les fem nostres. Volen traspassar la bateria, vella intenció de tota gent de faràndula, i ficar-se dins del cor del respectable. I, honestament, crec que ho aconsegueixen… i ho diem des de la més absoluta manca d´objectivitat, i des de l´absència d´imparcialitat que sempre ha caracteritzat els pares quan parlen de les seves criatures. Vostès mateixos…