En una combinació de teatre de l’absurd i Shakespeare, tres personatges deixen endevinar, la relació entre les situacions pròpies dels clowns i la de l’home abandonat al seu destí. Una creació que pren forma, a través de fragments escollits de l’obra de Shakespeare, posats en acció; creant una tensió entre absurda i realista, còmica i profundament humana.

Guardonat amb el tercer premi a la millor direcció del XIII Certamen nacional para directoras de escena de Ciudad de Torrejón de Ardoz 2010

Hereva de la tradició irreverent i procaç de la comèdia, la companyia Dei Furbi aborda amb humor i ritme, la fràgil relació entre la realitat i la ficció, i com a rerefons, el segle XXI.

En una combinació de teatre de l’absurd i Shakespeare, tres personatges deixen endevinar, la relació entre les situacions pròpies dels clowns i la de l’home abandonat al seu destí. Una creació que pren forma, a través de fragments escollits de l’obra de Shakespeare, posats en acció; creant una tensió entre absurda i realista, còmica i profundament humana. Una peculiar visió, en la qual els intèrprets són homes que intercanvien el gènere,segons el personatge que representen; tal i com succeïa en els temps de Shakespeare, quan les dones tenien prohibit per llei pujar a un escenari.

L’espai es dibuixa amb les primeres paraules dels personatges que senyalen el final d’un camí, davant d’una via fèrria i lluny d’un quotidià perdut.
Sostenen un diàleg divertit i espontani, el provoquen; inventen les accions més absurdes a partir de fragments de l’obra de Shakespeare.
L’humor i el ritme els allunyen del seu destí immediat.
Els jocs i les accions que realitzen, davant del famós tema del theatrum mundi, són els propis de la comèdia, dels bufons-clowns, en un ventall de recursos actorals que van de l’esgrima al cant, acompanyats per la música dels violoncel·listes que s’incorporen a l’acció.

Obre l’acte únic el joc de les corones (barrets) arriba pur quan se les intercanvien mecànicament tots tres, tot jugant a ser els reis destronats o assassinats.
Apareixen els enamorats de Somni d’una nit d’estiu, les famílies enfrontades “Montagut i Capulet”. El Mercader de Venècia reclama justícia. Macbeth veu com es mou el bosc de Birmang. Apareix el mocador que Otel·lo va regalar a Desdèmona. Cantan el “Menú” de Titus. Caliban fa sentir la seva veu i Hamlet anuncia el final d’Elsinor mentre un duel d’esgrima evidencia que “la resta és silenci”.