València, el Mediterrani, sol, cel blau, llum encegadora i aromes de taronger. Una cort virregnal, italianitzada, amant de les belles arts, del luxe, de les festes i de les diversions. Segle XVI.
S’han instal·lat les primeres impremtes i la figura de l’editor Joan Timoneda –escriptor de novel·les curtes a les quals anomena “patrañas”, de petites obres de teatre i de poesies, home temorós però somniador, ambiciós de curta volada i pare de família enriquit amb el seu propi esforç- és una de les més destacades personalitats de la ciutat, emparat pel favor de les autoritats, encara que sempre a l’ombra dels grans genis del segle que meravellen el món literari del seu temps… i de tots els temps. En aquest escenari es desenvolupa aquesta farsa renaixentista, descarada i amoral on conjuntament amb preguntes fonamentals, hi ha una explosió de vida, de sensualitat, d’alegria, entre frases picants i escenes pintoresques d’uns personatges que s’adoren i s’insulten, que s’atrauen i es refusen, que s’estimen i s’odien. Jaume Salom