La Maternitat d’Elna parla d’uns fets històrics que tenen lloc al final de la Guerra Civil. El gener del 1939, gairebé mig milió de persones van fugir a França. Moltes d’elles van ser internades en els camps de concentració francesos com el d’Argelers.
La maternitat d’Elna (institució impulsada pels moviments socials suïssos que van aportar diners, menjar i equipaments) parla del que va ser capaç de fer una persona molt jove, Elisabeth Eidenbenz, per salvar les dones embarassades d’haver de patir el part en les pèssimes condiciones higièniques, alimentàries i de salut dels camps de refugiats francesos.
Poques vegades es pot parlar d’una forma tan directa i clara del que és un veritable cant a l’esperança. L’esperança en la humanitat i en el futur de la humanitat representat per uns nadons innocents nascuts en unes circumstàncies terribles. L’esperança en la cooperació entre els homes.
L’esperança en la supervivència de tothom, sense especificació de sexe, nacionalitat, raça, ideologia o religió. L’esperança en la simple bondat de la gent. O, més senzillament, l’esperança (sense adjectius).
Projecte Galilei