Violetta, inicialment consumista i vanitosa, serà la nova víctima d’un sistema capitalista que és devorador de somnis. Amb una música brillant i virtuosa, critica amb brutalitat la societat de les aparences, una màquina que destrueix personalitats; especialment quan són dones que aspiren a ser lliures. Així, Sempre libera, l’ària més cèlebre de Violetta, és un himne, un crit desesperat per reclamar un espai que ella encara no sap que està a punt de perdre. És possible rastrejar els orígens d’aquesta història fins a una figura històrica: la cortesana Marie Duplessis, que va morir de tisi l’any 1847. Poc abans de la seva mort, Duplessis va tenir un breu enamorament amb Alexandre Dumas (fill), qui va transformar aquest capítol personal en una novel·la semiautobiogràfica: La dama de les camèlies, publicada l’any 1848.