Les meves cançons no són meves
perquè voldria que fossin
com aquestes cançons
senzilles i anònimes,
que passen de boca a orella,
de l’orella al cor,
de mare a filla;
una d’aquestes cançons
sempre a punt d’oblidar-se,
sempre a punt de rebrotar,
amb arrels que s’enfonsen
en el misteri del temps
i llavors que floten en l’aire
carregat de promeses.

(…)

Això vull ser jo: una cançó
de boca en boca
viatjant en el temps
com el polen en l’aire.
No són meves, doncs, les meves cançons,
perquè aspiren a ser vostres.
I vostres seran
o de l’oblit