El nou clima polític de l’any 1833 va eliminar els privilegis del Teatre de la Santa Creu, que havia tingut un monopoli absolut en el teatre fet a Barcelona, ja que fins aquell moment la llei concedia el control sobre les representacions teatrals als eclesiàstics de l’hospital de cada ciutat. Aquesta flexibilització de la normativa escènica va propiciar el naixement de nous teatres que dinamitzarien la vida cultural de la ciutat i, alhora, va determinar que el Teatre de la Santa Creu adoptés el nom de Teatre Principal, amb la voluntat de marcar distàncies respecte de les noves sales. L’ebullició amb què va néixer una nova cultura urbana en la qual el teatre esdevindria una de les principals atraccions de l’oci ciutadà, es va traduir en apassionades disputes entre partidaris del teatre vell i del nou. La rivalitat més paradigmàtica en aquest sentit va ser segurament l’enfrontament entre «liceistes» i «cruzados», entre partidaris del nou Teatre del Liceu i de l’antic Teatre de la Santa Creu. L’extraordinari retrat satíric que va fer Pitarra d’aquesta disputa a la seva obra Liceistes i cruzados ens dóna el testimoni brillant d’un moment fonamental en el naixement de la nova cultura catalana. El pare de la Dolores és un apassionat cruzado que només vol casar la seva filla amb algú dels mateixos gustos teatrals. En Ricardo, que vol casar-s’hi, haurà de fer-se passar per un bon espectador del Teatre de la Santa Creu per tal de guanyar-se el favor del pare –memoritzant meticulosament l’extensa llista d’òperes i artistes que ha anat acollint any per any el teatre de la Rambla– i alhora haurà d’intentar desemmascarar un rival que té els favors del pare de la noia, malgrat ser en realitat un liceista camuflat. Jo que sóc indiferent crec que es pot ser honrat i bo sent Liceista o sent Cruzado, però ells… Ca! No senyor! És Liceista? Ja és un pillo. És Cruzado? Quin murriot! I sens tenir res a veure la música amb tot això, allà on es troben es treuen tots els seus drapets al sol. (Serafí Pitarra, Liceistes i cruzados) *(pseudònim de Frederic Soler)