La influència de Shakespeare no es limita només al món simfònic i operístic. Durant dècades, a partir de mitjans del segle XX, Broadway ha estat l’epicentre del drama shakespearià contemporani. El musical no és un gènere menor, i ens ha regalat obres mestres de la tradició musical que s’allunyen del pur entreteniment. És el cas, per exemple, de West Side Story, obra incomparable del compositor, director i pianista Leonard Bernstein, que pren com a bíblia narrativa un Romeu i Julieta adaptat a les lluites veïnals de la Nova York dels anys seixanta. Podem dir el mateix de la fantàstica Kiss me, Kate del geni de Cole Porter, que fa una versió lliure de The Taming of the Shrew, o de The Boys from Syracuse, que és una adaptació de The Comedy of Errors. Aquestes formes tradicionals es transmuten en obres posteriors quan el musical de Broadway importa girs i tendències estètiques pròpies del pop-rock nord-americà dels vuitanta i noranta. En aquest punt, sorgeix la figura senyera d’Andrew Lloyd Webber, autor de clàssics que han monopolitzat la cartellera del carrer 42 durant dècades, com ara The Phantom of the Opera o Evita. Tot i d’emprar veus amplificades, l’estructura narrativa dels musicals i la textura orquestral és germana de l’òpera. I no és estrany que aquests musicals hagin fet populars cançons com ara All I Ask of You, There’s No Bussiness Like Show Bussiness o la celebèrrima Maria, que després han estat interpretades per nombrosos cantants lírics.