El morisc Saïd, expulsat de València el 1609, quan tot just era un nen, capitaneja un vaixell algerí de cors que ha capturat una nau cristiana. Malgrat les morts que ha causat l’abordatge, el botí és ric i els presoners, valuosos. Entre els captius cristians, hi ha la jove Blanca que, en un rampell d’odi, intenta d’atemptar contra Saïd, que li perdona la vida. De la incomprensió mútua passen, tot i pertànyer a mons enfrontats, a l’amor recíproc, exaltat, impossible. L’enamorament entre tots dos topa no tan sols amb les diferències socioculturals i religioses, sinó també amb l’oposició dels uns i dels altres. Víctimes de la traïció i la incomprensió, Saïd i Blanca volen alliberar-se de tot allò que els impedeix d’estimar-se. Mar i cel és un cant a acceptar l’altre, a comprendre les raons i els sentiments dels qui ens fan por i tenim per enemics, a treballar per la pau i la llibertat com a valors universals.

Vàrem estrenar la nostra versió musical de MAR I CEL, basada en l’obra del mateix títol d’Àngel Guimerà, l’any 1.988 i al llarg dels dos anys següents en vàrem fer més de cinc centes representacions arreu de l’Estat Espanyol. Aquest espectacle va constituir, per a Dagoll Dagom i també per a molts espectadors, una experiència altament gratificant i va establir una fita en la no gaire generosa història del teatremusical català.