Un amor impossible degut a la pertinença de cada un dels dos enamorats a uns mons històricament irreconciliables, enfrontats pel passat, per la religió i per la impossibilitat de bastir un futur conjunt. I tot això, vehiculat amb les paraules justes de Xavier Bru de Sala i la meravellosa música d’Albert Guinovart.
Són molts els espectadors que, des de la seva primera versió, se’ns han acostat per dir-nos que MAR I CEL ha estat el seu punt d’enamorament del teatre, molts els professionals que ens han confessat que s’han dedicat a aquesta feina, en gran part, influïts pel bon record de l’espectacle.
Tanmateix, el teatre, com tothom sap, és un art completament efímer que tan sols es conserva en la memòria de l’espectador i en els enregistraments televisius que, necessàriament transformen l’espectacle teatral, viu i directe, en un espectacle televisiu, o en un suport discogràfic o editorial que no pot transmetre l’energia del teatre.
Ens ha semblat, doncs, adient, tornar a remuntar el nostre espectacle central, adaptant alguns avenços tecnològics del moment, però mantenint la mateixa ànima original, per tal d’oferir als espectadors la possibilitat de tornar a gaudir amb una obra que, en el seu moment, els va emocionar i, sobretot, per presentar-lo als més joves que no han tingut la possibilitat de veure’l i, potser, estimar-lo.
I contribuir d’aquesta manera a que el teatre esdevingui, capa cop més, un hàbit normal en un país normal.
