Lorca va viure a Nova York des de juny de 1929 a febrer de 1930. Llavors va viatjar a Cuba, on va passar tres mesos, i, finalment, retorn a Espanya amb els poemes del llibre Poeta a Nova York en la maleta.
L’excusa del viatge va ser matricular-se com a estudiant d’anglès en la Universitat de Columbia. Els motius reals eren uns altres. Lorca s’havia convertit en un autor molt famós a Espanya després de la publicació del Romancer gitano, tot un èxit, i se li havia atribuït un perfil gairebé folklòric del qual ell volia allunyar-se. A més, acabava de sofrir una ruptura dolorosa amb un home amb el qual havia viscut un amor intens.
A Nova York va fer grans amistats i va rebre “l’experiència més útil de tota la meva vida”. Va conèixer a “els negres”. I va conèixer, en profunditat, el capitalisme. Va ser testimoni directe del “Crack del 29”, la major crisi del sistema prèvia a la qual avui, 2019, sofrim des de fa ja més d’una dècada. De la seva experiència, neixen els poemes que formen el llibre Poeta a Nova York. A la seva volta a Espanya, Lorca va donar una conferencia recital en la Residència de senyoretes, a Madrid. Allí va presentar el seu poemari i va comptar aquell viatge físic i espiritual.

L’espectacle Nova York en un poeta és aquella trobada de Lorca amb el públic en la Residència de senyoretes en el qual per primera vegada es van escoltar aquests poemes, “carn meva, alegria meva, sentiment meu”.
Durant una hora, viatjarem amb ell de Granada a Nova York i a l’Havana. A través del jazz i el so (interpretat en viu per la Banda) ens submergirem a Wall Street -“arriba l’or en rius de totes les parts de la terra i, amb ell, arriba la mort”-, Harlem –“el dolor dels negres de ser negres en un món contrari”-, la multitud –“un dels espectacles vitals més intensos que es poden contemplar”-, el camp –“anhelós de les pobres coses vives més insignificants”-, l’Havana –“amb els seus ritmes que jo descobreixo típics del gran poble andalús”, la revolució –“del Africa a Nova York”-. Una aventura, “plena de fets poètics”, de “un espanyol típic, a Déu gràcies”.