Les varietats eren un calaix de sastre on cabia de tot. Des de cuplets psicalíptics, fins a grans exhibicions de plomes. Des de virtuosos de la música de serra, fins a domadores de puces.

Capaços de reunir a la platea una multitud de diversitats socials, els espectacles de revista van afavorir la invenció de noves sintaxis escèniques, les quals van contribuir decisivament a articular una cultura de masses que configura la Catalunya actual i que encara batega amb força en el nostre imaginari col·lectiu. Revisitant alguns materials produïts al Paral·lel durant la primera meitat del segle XX i fent-los dialogar amb la nostra actualitat, volem apropar-nos a revistes musicals com ¡Chófer… al Palace! o les més tardanes Taxi… ¡Al Cómico! i Taxi al Paralelo.

Dramatúrgia
Lluïsa Cunillé
Josep Maria Miró
Xavier Pujolràs