El 5 de maig de 1914, Alban Berg va assistir a la primera representació del Woyzeck teatral del dramaturg Georg Büchner. Impactat per la història, decideix convertir-la en òpera, i l’any 1922 clou la partitura integrant en l’argument la seva pròpia experiència com a treballador del Ministeri de Guerra durant la I Guerra Mundial. La brutalitat i la desesperança d’una societat ofegada pels horrors bèl·lics s’evoquen des de la seva estrena.
Èxit immediat i obra mestra de l’Escola de Viena, per la seva poderosa fusió entre música i drama resulta inspiradora i un crit de protesta de l’expressionisme de Berg. Una història amb una dimensió tràgica que supera la literalitat per esdevenir un tema universal i que parla d’elements tan inherents a la condició humana com la vida, l’amor, el desig i la mort.
Wozzeck és un soldat amb una existència quotidiana de misèria i alineació que sucumbirà humiliat davant de la maldat de les dures lleis de l’explotació i l’abús. Víctima de la crueltat dels experiments del metge militar i obligat pel seu capità a portar a terme les feines més humils i servils, no és altra cosa que un individu reduït a l’objecte, propietat de la classe dominant. La llar amb Marie, la seva amant, i el fill en comú són el seu paradís real, però quan la dona el traeix amb el Tambor Major s’activa una espiral d’ira i gelosia autodestructiva: una guerra contra el món, però també interna i mental.
Una proposta extraordinària que aglutina Matthias Goerne com a protagonista descomunal; Josep Pons, inspirat i reconegut director en aquest repertori, i una posada en escena signada per l’artista plàstic sud-africà William Kentridge. La producció, provinent del Festival de Salzburg, és un exemple d’obra d’art total elaborada i sublim plena dels codis propis de Kentridge: projeccions, dibuixos al carbonet, crítica des de l’absurd, escenaris centrats en Johannesburg… tot per subratllar la deshumanització creixent que assola l’existència de Wozzeck. La dansa macabra final és una desfilada de la humanitat: però cap on es dirigeix la processó?
PARADÍS en la ll