L’any 1976 es va estrenar la primera òpera rock en català: Granja Animal, curiosament nou mesos després Pink Floyd publicaria Animals, una òpera conceptual de cinc cançons que comparteix motiu i font literària amb l’obra catalana.

Per Gemma Tona

De ben segur que el músic i cofundador de Pink Floyd Roger Waters no va sentir l’òpera rock catalana Granja Animal, però que amb un any de diferència s’estrenessin dues obres musicals que comparteixen argument serveix de pretext per redescobrir Granja animal, la primera òpera rock en català.  

Habitualment una òpera rock deriva d’un disc conceptual,  un àlbum imaginat i projectat en base a un tema comú o amb una trama narrativa definida. A vegades es fa difícil definir la línia que divideix un disc conceptual d’un que no ho és; sovint fins i tot resulta complex decidir en quin moment va néixer aquesta idea (però això ja és una altra història…). Un dels tipus de composició que emana de l’àlbum conceptual és l’òpera rock, on addicionalment a la música, les peces tenen un fil conductor. Alguns músics però, van més enllà  i conformen obres unificades, històries  amb noms i cognoms, trames amb cara i ulls. La primera òpera rock de la història va ser S.F. Sorrow  (1968) de The Pretty Things però qui va popularitzar el gènere va ser el grup britànic The Who amb Tommy (1969) . I Tommy es va convertir en musical l’any 1992.

A principis dels 70 la lectura d’ Animal Farm de George Orwell va testavirar alhora la ment de Roger Waters i les de Joan Vives, Lluís Maria Ros i Pere Daussà. Els inconscients es van sincronitzar des de milers de quilòmetres per treballar en dues creacions prou diferents però amb un origen comú: una lectura d’Orwell. Els resultat van ser dues crítiques punyents de les condicions sociopolítiques de l’època, de l’autoritarisme estalinista, de la  manca de drets humans i de la decadència del món en general. La banda britànica publicaria Animals, un disc conceptual i els artistes catalans paririen  Granja Animal:  la primera òpera rock en català.

La Granja Animal es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona el dia 18 de març de l’any 1976 després de 2 anys i mig de gestació. Pere Daussà va ser l’articulista que va adaptar l’obra d’Orwell i Francesc Burrull en va ser el director musical i va conduir el conjunt d’intèrprets que protagonitzava aquesta faula animal. L’alqueria estava formada per personatges coneguts de la nova cançó i del cabaret musical i literari català: Maria Aurèlia Capmany, Vidal Alcoyer, Joan Baptista Humet, Pere Codó, Arnau Vilardebò, Carme Sansa, Carme Elías, Miquel Cors, Llorenç Torres, Avelina Argüelles, Josep M. Fericgla, Lissette Babler, Claudio Morer… cantaven, lladraven, grunyien, belaven, bramaven, refilaven, escatainaven…. “ Recordo que vaig haver de baixar molt les tessitures de com estaven escrites originalment. Jo  buscava actrius, més que cantants, pensava que això s’havia de defensar des del punt de vista dels actors (…). Jo penso que la gent cantava per intuïció i que la manera de cantar venia de la tradició de l’escoltisme català i les seves cançons folk. Si tenies sort, algú ja havia cantat en corals, i això era fantàstic. Jo crec que no tenia ningú que llegís música. Hi havia molta part coral, que aquesta sí que estava escrita per a les quatre veus, i em  vaig veure amb dificultats (…). Hi havia l’orquestra en directe, però hi  havia quatre o cinc números que es van haver de reforçar amb gravacions (…), que en aquell temps, tal i com anava la tècnica (…). Pensa que anàvem amb un micro de mà (…) i aleshores la tècnica de cantar…  (…), teníem a la Carme Sansa, que cantava de manera molt natural i que ja havia fet coses, i és  potser la que tenia més preparació. La  Carme  Elias va  ser una sorpresa. No crec que hagi tornat a cantar mai més (…), cantava molt natural amb una veu molt dolça que venia del mimetisme, sentia algú i cantava igual. No vam agafar ningú que tingués una preparació tècnica (…) ” [i]

Sens dubte l’obra no va deixar indiferent ningú, les crítiques per bé i per mal es van fer sentir “ Vives y Ros han compuesto una obra de originales características, (…) La fábula animal, ha sido recogida con frescura a través de unos textos sencillos y eficaces y de una partitura colorista y divertida (…). El conjunto de intérpretes (…),  potencia la vivacidad de una obra qué marca un precedente de gran interés en el posible desarrollo de un teatro musical de nuevas características.” [ii]

L’adaptació i musicalització d’Animal Farm  i la seva transformació en òpera rock va ser un acte de modernitat, una pausa, un fet extraordinari que va representar un canvi dràstic en la percepció del teatre i la música pels Animals d’aquesta terra.[iii]

[i] Entrevista a Joan Vives. SORIANO, Isabel.  Tècnica vocal utilitzada per les  actrius als muntatges de teatre  musical produïts a Catalunya  en el segle XXI . Treball de recerca del Màster d’Estudis Teatrals Dirigit pel Doctor Francesc Cortés.  Universitat Autònoma de Barcelona,  Departament de Filologia Catalana. Juliol del 2010.

[ii] Crítica al diari EL PAÍS, diumenge 17 d’abril de 1977.

[iii] Títol última cançó del disc Granja Animal. VIVES, Joan;  ROS,  Josep M.  Granja animal. LP. 1976 Fonomusic, S.A.

SERRA D’OR. Barcelona, Any XVIII, núm. 199 (1976, Abril) p.102.