Jaume Mallofré: Actor i doblador.
Corre l’any quaranta-tres
I tot i la dictadura
Un ventet d’art i cultura
Als nostres verals avança
Corre l’any quaranta-tres
Data de gran interès
Perquè neix la Carme Sansa.
L’avui mítica persona
Va ser nada a Barcelona
Enmig de gran il·lusió…
Dels pares que l’engendraren
I després la batejaren:
La Pilar i el Salvador.
I en Ricard Albert Llauró
El seu oncle i professor
De tan bell goig exultava…
Que només d’haver-la vista
Ja presentí dots d’artista
Quan la Carme al món entrava.
Fa el batxillerat de nena
A la Isabel de Villena
De grata i brillant memòria
On l’oncle impartí docència
En la delicada ciència
De l’ensenyament d’història.
L’escola segueix l’onada
D’època republicana
Sublim Institut Escola
La inspiració s’hi perllonga
I amb la Carme Serrallonga
L’antic esperit reviscola.
De valors ètics tot l’any
També hi trobem la Campmany
Que és sinònim de cultura.
De tan noble institució
La Carme pren vocació
I ensenya puericultura.
Però de la mainada estant
Un altre cuc va larvant
A les nits somniant al catre.
I li arribarà el cuquet
En forma de cabaret
Oh, dolç verí del teatre.
I així, com aquell qui res
Cap a l’any seixanta-tres
Emprèn un gir poc traumàtic
I de nou amb la Campmany
Emprèn el nou viarany
De l’estudi d’art dramàtic.
No té parell ni té igual
L’escola d’Adria Gual
Que regeix també en Salvat
I amb aquest equipament
Amb o sense estranyament
Ja el futur té encarrilat.
De la mà d’en Pep Codina
(de pols i d’orella fina)
Fa llarga estada, divina!
A la Cova que hi ha un Drac.
Talentosa, jove i bella
Es converteix en l’estrella
Del cabaret il·lustrat.
On hi trobarem també
Jaume Vidal Alcover
Aurèlia, i Palau i Fabra.
I amb l’Elisenda, l’Enric
El Torrents i el Frederic
A poc a poc fan créixer l’arbre…/…
LES MÚLTIPLES VIDES DE LA CARME SANSA. (2)
Aloma de Dagoll Dagom 2008. Foto: David Ruano.
L’auca es faria inacabable perquè a les Aurelies, Serrallongues, Codines i Salvats, caldria afegir-hi tot un compendi de la història del teatre català del darrer segle i del que portem d’aquest: Schroeder, Mesalles, Gas, Alonso, Flores, Bieito, Bozzo, Sans, Portaceli, Roda, Townsed, Barbany, Albertí, Torrents… Pel que fa als nostres posadors en escena nostrats, als quals també s’hi hauria d’afegir d’altres de peninsulars com Fernan Gómez, o Narros, o internacionals com darrerament, Oskaras Korsunovas…
I podríem parlar també, a més de la Cova del Drac, del Grec del 76, de les sèries del Capri, del Godspel, del Joan Isaac, de l’encertadíssima trinitat que forma conjuntament amb la Carme Elies i la Sílvia Marsó, de Jennys dels bordells, amants angleses, Winnies, Marissas Madieris… De tantes i tantes coses…
Dels grans autors mundialment reconsagrats com Shakespeare, Txéckhòv, Becket, Brecht, Valle-Inclán, Sondheim, Duras, Goethe, Magris…
Dels autors catalans com Apel·les Mestres, Palau i Fabra, Pitarra, Rodoreda, Espriu, Guimerà, Sagarra… o més recentment la seva admirada Maria Aurèlia, on he tingut l’immens honor i plaer d’haver-hi pogut col·laborar.
Al cinema hi trobaríem Bigas Luna, Venura Pons, Manel Huerga…
I al seu tòrax seria difícil trobar un espai per emmagatzemar més premis i guardons: Premis de la Crítica Teatral de Barcelona, Sebastià Gasch, Margarida Xirgu, Serra d’Or, Creu de Sant Jordi… Bé, sí: segurament hi ha un espai per exhibir amb alegria i satisfacció el Premi Teatremusical.cat.
Segurament em deixo moltes coses, i em perdonareu que no entri en detalls concrets de directors, companys de repartiment o espais on la Carme Sansa ha prodigat el seu mestratge interpretatiu: aquest text correria el risc de convertir-se en un voluminós inventari. I no és el cas. Amb aquesta finalitat ja hi ha les hemeroteques.
En el que voldria fer incís, però és en el fenomen sobrenatural o paranormal de l’existència de múltiples i diverses, que no diferents, Carmes Sanses.
Als inicis de la seva carrera actriual, la Carme feia de mestra durant el dia i d’actriu a les nits. La solució: Dormir poc. O no dormir. La Carme pulveritza la teoria segons la qual per mantenir-te jove i tenir un bon cutis has de dormir les vuit hores. Tothom sap que la Carme rarament dorm mai més de tres hores diàries i, així i tot, la seva bellesa física és impressionant i envejable. Sense cap mena d’edulcorant cosmètic. La Carme és la constatació d’aquella frase tan afortunada de Milà i Fontanals que definia la bellesa com harmonia vivent.
Però tornem a aquest títol de film que ve es podria anomenar Les múltiples vides de la Carme Sansa.
Hi ha la Carme professional que no ha parat arreu on ha desenvolupat el seu ofici, sigui en teatre, televisió o cinema, que cada cop en fa més. Sempre puntual i segura i imprimint el segell de la seva personalitat
La Carme cantant, que en aquest cas és el que més interessa: se n’ha parlat d’aquesta faceta seva, i molt, però potser no suficient. Les seves intervencions que van des de l’Òpera de tres rals de Brecht- Weill, al Company de Sondheim, des de La Granja Animal, o Del Montmartre al Paral·lel fins a les ja llunyanes col·laboracions als espectacles d’un tercet de cantaires satírics catalans, el nom del qual ara no em ve al cap, per citar només uns quants exemples, són antològiques, excepcionals. Col·laborant sempre amb els autors de la música i de la lletra a desentranyar tot el potencial dramàtic i interpretatiu de manera que text, lletra, dicció i compromís, caminin en una mateixa direcció indestriable, vigorosa i exemplar.
No fa gaire, el seu company Pep Farràs em va mostrar un enregistrament dels primers anys jovenívols de la Carme i a mi se’m va tallar la respiració: No tan sols per la profunditat expressiva, també pel domini d’una increïblement extensa tessitura. La Carme Sansa és molt més que una actriu que canta. I és molt estrany que no tingui més discos al mercat. Encara que res és estrany on som, ara per ara. Per això és una gran notícia i ens alegra molt que a la Carme li hagin atorgat aquest Premi Teatremusical.cat.
La Carme directora de teatre: el seu muntatge de Al Canigó ja no hi ha àguiles de Joan Brossa, és una de les fites de posada en escena que s’han assolit a l’hora de posar a l’escenari aquest autor tan poc fàcil. Cal recordar també Els set pecats capitals dels petits burgesos o Segons la lluna.
La Carme militant. Com ja hem dit la Carme dorm molt poques hores, totes les que resten són militància pura i dura: Activisme social en infinitat de plataformes en contra de conflictes armats. Militància solidària amb els drets fonamentals dels col·lectius oprimits. Hi ha setmanes senceres en la vida de la Carme en les que viatja cada dia, cada dia! A un indret o altre de la geografia catalana perquè se li ha demanat la seva presència sigui parlant, llegint, cantant o recitant en actes reivindicatius de tota mena. Això ho compagina amb els actes de solidaritat amb els presos polítics que es duen a terme a la plaça de Tinell o a la Placa de la Vila de Gràcia cada setmana. Quan des de la plataforma “Que no s’apagui l’aire” li hem demanat la seva col·laboració, mai hem obtingut un no per resposta. L’únic problema ha estat quadrar una agenda complicadíssima.
Aquí és obligat fer un incís en el monòleg que està representant, la Isabel cinc hores, on explica la lluita que va liderar la primera sindicalista catalana contra el treball infantil i l’explotació de nens i nenes a les fàbriques i tallers de l’època. De la Isabel cinc hores se n’ha fet un musical. Resulta del tot incomprensible que sigui una altra actriu i no la Carme qui el protagonitzi.
La Carme de la lluita activa sens treva ni repòs per la supervivència del català.
Una vessant d’aquest apartat és la tasca pedagògica que desenvolupa al si de les companyies de teatre, també al cinema i a la televisió, aportant els seus coneixements de l’idioma per corregir diccions deficients, castellanismes o hàbits lingüístics erronis que per deixadesa s’han anat cronificant a la nostra manera de parlar i que posats dalt d’un escenari prenen una rellevància esfereïdora. La Carme vetlla incansablement, en soc testimoni, perquè això no passi. Estic convençut que si hi hagués més Carmes Sanses, la salut del català no estaria tan ferida i malmesa com lamentablement ho està ara.
Una altra vessant de la militància congènita de la Carme és la d’anar a veure tota la cartellera teatral que les hores que li resten li permet. I, si no en queden, almenys els espectacles on intervenen persones que s’estima. Però com que s’estima tota la professió i tota la professió estima i adora moltíssim la Carme Sansa, no pot parar d’anar de teatre en teatre tot acabant de tapar els forats que la seva atapeïda i reguixada agenda li permet. Moltíssimes vegades li he sentit dir angoixada: Aquest diumenge acaben al Romea o al Nacional i encara no els he pogut anar a veure. Potser tornant de l’acte de Lleida o de Reus agafo un taxi i aconsegueixo arribar a l’hora.
I ara ja em perdonareu l’atreviment, però, algú ho havia de dir:
La Carme referent eròtic. Molts actors, i no actors, almenys de la meva generació, vull dir que jo només conec aquest percentatge, hem viscut a l’ombra eròtica i sensual de la Sansa. I deixem-ho aquí, que no prenguéssim mal.
Que l’ofici, la sensibilitat i el compromís de la Carme segueixi acompanyant les nostres vides per molts anys. I que la seva biografia (tant de bo!) sigui far i referent per l’esdevenidor.
Felicitats per aquest Premi Teatremusical.cat!
Quan talent i compromís
Enllaçats amb l’art sensible
I la bellesa, fan dansa.
Podem dir que estem de sort
Perquè mai hi haurà dissort.
Perquè parlem de la Sansa.