►Des del 13 de gener de 2022, Liceu+ amplia el seu catàleg audiovisual amb les emblemàtiques produccions de Núria Espert (1999) i Franc Aleu (2019) del Turandot de Puccini. Tots aquells usuaris registrats podran gaudir gratuïtament d’aquests materials durant un mes.

►El 7 d’octubre del 1999 el Gran Teatre del Liceu reobria les seves portes després del fatídic incendi, una nit molt especial i emotiva que tindria sobre l’escenari  l’òpera Turandot de Puccini amb producció Núria Espert i dirigida pel mestre Bertrand de Billy amb l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Un cast de luxe que comptava amb les veus de les sopranos Giovanna Casolla, Éva Marton, Anna Tomowa-Sintow i els tenors Jan Blinkhof, Johan Botha y Boiko Zvetanov, entre d’altres. L’escenògraf Ezio Frigerio, autor dels decorats, va descriure l’escenografia “molt pucciniana, amb tocs orientals i plena d’efectes”.

►Exactament, vint anys més tard, el Teatre va tornar a inaugurar la temporada 19/20 amb aquesta òpera inacabada de Puccini, una producció ‘high tech’, futurista i poètica de Franc Aleu i amb la direcció musical de Josep Pons. Una estrena mundial que va agrupar algunes de les millors veus del moment, encapçalades per Iréne Theorin, Lise Lindstrom, Jorge de León, Gregory Kunde, Ermonela Jaho i Anita Hartig entre moltes d’altres.  De la genialitat de Franc Aleu naixia aquesta espectacular proposta ‘high-tech’ plena de metàfores visuals amb l’ús de les últimes tecnologies per inundar l’escenari de colors, textures i videocreacions: cobots (robots col·laboratius d’Universal Robots), tecnologia 3D, audiovisuals d’avantguarda…

►Pel que fa a la proposta escènica d’Aleu, una gran piràmide presideix l’espai escènic emulant el tron de l’emperador i llar de Turandot. Una impressionant estructura giratòria amb sis blocs d’escales i coronada per dos braços robòtics que serveix per crear una al·legoria del poder i de la societat contemporània en les seves obsessions més morboses: la intromissió en la vida privada dels altres, l’espectacle del linxament i la fascinació pels mecanismes de control social. La darrera òpera que va compondre Puccini i que, de fet, va deixar inacabada, va ser  un dels reptes de l’Orquestra Simfònica amb la batuta de Josep Pons amb grans moments musicals com el que protagonitza Turandot en el segon acte amb la seva ària més exigent i poderosa “In questa reggia”, una autèntica muntanya russa de gran intensitat i extensió vocal o el plany final de Liù abans de perdre la vida al tercer acte amb “Tu che di gel sei cinta”. O bé, la que probablement és l’ària més popular al món, el “Nessun dorma” de Calaf al tercer acte.

►Liceu +, la plataforma audiovisual del Gran Teatre

►El passat novembre, el Gran Teatre del Liceu va posar en marxa Liceu+, un nou i ambiciós projecte  que inicia ara una primera fase que visibilitzarà els continguts audiovisuals de la casa de manera ordenada, funcional i atractiva. L’objectiu principal és proporcionar contingut obert a tothom que contribueixi a fer més accessible l’òpera i complementi  l’experiència de l’òpera en viu a través de continguts específics sobre espectacles de la temporada artística, entrevistes en profunditat, podcasts, projectes socials i educatius, entre d’altres. En aquesta primera fase de la plataforma audiovisual, els continguts de Liceu+ són gratuïts per a tothom amb un registre previ.

►En el marc del 175è aniversari, la plataforma també és un espai per recordar moments únics i històrics del Teatre. Gradualment, el Teatre anirà obrint al públic materials que escriuen la història dels 175 anys del Gran Teatre.